ICV i el referèndum de broma (#autodeterminacio)

Delta de l'Ebre










La darrera vegada (i única) que varen governar la Gestoria els va correspondre en sort (o potser van demanar-se) el Departament que tenia com a una de les seves funcions l'estímul a la participació política de la ciutadania. Coneixen el tema, doncs, se suposa. Semblaria lògic, per tant, esperar que parlessin amb una mica de rigor. No és la primera vegada que he lloat la visió política d'Iniciativa d'ençà d'ensulsiada del Tripartit. Tal i com totes les enquestes apunten, en l'àmbit de l'esquerra, el contrast amb el desastre i la desorientació del PSC no pot ser més bèstia. Els roigverds han sabut percebre per on avança el país i s'han situat ben emplaçats per cobrir el màxim d'espectre en la sensibilitat nacional centrada, des de l'independentisme de Raül Romeva al federalisme utòpic d'en Joan Coscubiela. El fil de la contestació a les retallades els ha donat, a més, una credibilitat d'esquerres que, a mesura que passi el temps i s'esborri el record tripartit, s'anirà fent més i més productiva. El que més em cou, però, en aquest context, és la seva reiterada (potser, ara, després de la gran manifestació, amb indicis de canvi?) aposta oficial per una autodeterminació indeterminada.

Una autodeterminació de broma. M'explico. Reticent encara a abraçar definitivament la causa de l'Estat propi, la direcció d'Iniciativa porta la indefinició a l'extrem i continua defensant quelcom encara més inviable que la proposta del pacte fiscal. Volen, diuen, un referèndum sobre les relacions entre Catalunya i Espanya en el qual es formulin tres possibles respostes. Se suposa, a favor de l'actual autononomia (o millor dit, exautonomia), de la creació d'una estructura federal o, directament, per la independència. I, certament, això que proposa Iniciativa és únic al món. Crec que no s'ha fet mai. Enlloc. Tots els referèndums coneguts fins ara formulaven una pregunta clara a respondre sí o no. Però el que més gràcia, per dir alguna cosa, em fa és que es consulti als ciutadans una qüestió que qui fa la pregunta no està en disposició d'aplicar. És a dir, si guanya l'opció federal, què fem? Ens federem amb la iaia? Davant la lògica negativa dels espanyols ha adoptar la forma d'estat que nosaltres vulguem, què, ens mengem els resultats? Més frustració, davant la que cau, està clar, no és una bona solució.

Comentaris

  1. Aquell noiet de la bicicleta es un poca substancia i un traidor de cap a peus. Espero que els que tenen senderi al partit, com en Romeva, li expliquin ben clar.

    ResponElimina
  2. Si els del PSC tenen dubtes entre posar-se les sabates dels diumenges o les vambes dels treballadors, els Verds tenen, crec, els mateixos problemes en un nivell una mica més intel·lectual. Abans que política, cal ecologisme, i sempre amb vambes. En Romeva deu veure (i crec que en Joan H. també, no té un pel de burro!) que si no ets lliure del tot per ser ecologista autèntic, no ho podràs exercir mai. Per tant, per davant ha d'anar la llibertat, per dignitat; després ja farem la política que ens convingui i en funció de les nostres preferències electorals.
    De tota manera, el gir que els Verds estan fent el trobo molt bo. Es menjaran tot l'electorat dels socialistes, ecològicament i amb una bona amanida d'acompanyament!
    És cosa sana!!

    ResponElimina
  3. Celebro l'anada d'Iniciativa cap al dret a decidir, tot i que té una part d'oportunisme, veient la direcció i la magnitud del tsunami. No ho recriminaré pas, car tot els partits han de jugar amb l'oportunisme...
    En els càlculs d'Iniciativa hi entra la dada ja real avui que el PSC, a nivell immediat, quedarà destrossat i ells en poden ser els hereus, almenys dels socialistes d'"ànima catalanista" (que no són pocs).
    La cosa, però, va més enllà, penso: el dia després, quan les quatre províncies ens haguem independitzat i s'entri en una fase política d'una certa estabilitat, segur que els d'ICV especulen amb apoderar-se de l'hegemonia de l'esquerra, perduda des de l'època del PSUC. Un PSC triturat, uns hereus de la federació catalana del PSOE pugnant amb el PP pel vot unionista, migrats (un 20%, aprox.)i ERC havent de redefinir el missatge i reninicant la lluita per a l'adhesió del País Valencià, etc. Al temps...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)