Ves al contingut principal

ICV i el referèndum de broma (#autodeterminacio)

Delta de l'Ebre










La darrera vegada (i única) que varen governar la Gestoria els va correspondre en sort (o potser van demanar-se) el Departament que tenia com a una de les seves funcions l'estímul a la participació política de la ciutadania. Coneixen el tema, doncs, se suposa. Semblaria lògic, per tant, esperar que parlessin amb una mica de rigor. No és la primera vegada que he lloat la visió política d'Iniciativa d'ençà d'ensulsiada del Tripartit. Tal i com totes les enquestes apunten, en l'àmbit de l'esquerra, el contrast amb el desastre i la desorientació del PSC no pot ser més bèstia. Els roigverds han sabut percebre per on avança el país i s'han situat ben emplaçats per cobrir el màxim d'espectre en la sensibilitat nacional centrada, des de l'independentisme de Raül Romeva al federalisme utòpic d'en Joan Coscubiela. El fil de la contestació a les retallades els ha donat, a més, una credibilitat d'esquerres que, a mesura que passi el temps i s'esborri el record tripartit, s'anirà fent més i més productiva. El que més em cou, però, en aquest context, és la seva reiterada (potser, ara, després de la gran manifestació, amb indicis de canvi?) aposta oficial per una autodeterminació indeterminada.

Una autodeterminació de broma. M'explico. Reticent encara a abraçar definitivament la causa de l'Estat propi, la direcció d'Iniciativa porta la indefinició a l'extrem i continua defensant quelcom encara més inviable que la proposta del pacte fiscal. Volen, diuen, un referèndum sobre les relacions entre Catalunya i Espanya en el qual es formulin tres possibles respostes. Se suposa, a favor de l'actual autononomia (o millor dit, exautonomia), de la creació d'una estructura federal o, directament, per la independència. I, certament, això que proposa Iniciativa és únic al món. Crec que no s'ha fet mai. Enlloc. Tots els referèndums coneguts fins ara formulaven una pregunta clara a respondre sí o no. Però el que més gràcia, per dir alguna cosa, em fa és que es consulti als ciutadans una qüestió que qui fa la pregunta no està en disposició d'aplicar. És a dir, si guanya l'opció federal, què fem? Ens federem amb la iaia? Davant la lògica negativa dels espanyols ha adoptar la forma d'estat que nosaltres vulguem, què, ens mengem els resultats? Més frustració, davant la que cau, està clar, no és una bona solució.

Comentaris

  1. Aquell noiet de la bicicleta es un poca substancia i un traidor de cap a peus. Espero que els que tenen senderi al partit, com en Romeva, li expliquin ben clar.

    ResponElimina
  2. Si els del PSC tenen dubtes entre posar-se les sabates dels diumenges o les vambes dels treballadors, els Verds tenen, crec, els mateixos problemes en un nivell una mica més intel·lectual. Abans que política, cal ecologisme, i sempre amb vambes. En Romeva deu veure (i crec que en Joan H. també, no té un pel de burro!) que si no ets lliure del tot per ser ecologista autèntic, no ho podràs exercir mai. Per tant, per davant ha d'anar la llibertat, per dignitat; després ja farem la política que ens convingui i en funció de les nostres preferències electorals.
    De tota manera, el gir que els Verds estan fent el trobo molt bo. Es menjaran tot l'electorat dels socialistes, ecològicament i amb una bona amanida d'acompanyament!
    És cosa sana!!

    ResponElimina
  3. Celebro l'anada d'Iniciativa cap al dret a decidir, tot i que té una part d'oportunisme, veient la direcció i la magnitud del tsunami. No ho recriminaré pas, car tot els partits han de jugar amb l'oportunisme...
    En els càlculs d'Iniciativa hi entra la dada ja real avui que el PSC, a nivell immediat, quedarà destrossat i ells en poden ser els hereus, almenys dels socialistes d'"ànima catalanista" (que no són pocs).
    La cosa, però, va més enllà, penso: el dia després, quan les quatre províncies ens haguem independitzat i s'entri en una fase política d'una certa estabilitat, segur que els d'ICV especulen amb apoderar-se de l'hegemonia de l'esquerra, perduda des de l'època del PSUC. Un PSC triturat, uns hereus de la federació catalana del PSOE pugnant amb el PP pel vot unionista, migrats (un 20%, aprox.)i ERC havent de redefinir el missatge i reninicant la lluita per a l'adhesió del País Valencià, etc. Al temps...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…