Ves al contingut principal

La por farà forat? (#autodeterminacio)

Deltebre
La Marta em talla el cabell quan toca. De fa anys parlem de política. Darrerament, com cal, de com hem avançat cap a la llibertat plena. L'Onze de Setembre va tornar a correcuita de Sevilla per poder marxar a manifestar-se a Barcelona sense ni desfer la maleta. Uns dies després, em parlava de l'impacte que li havia provocat la reacció d'una clienta, una senyora de certa edat, emocionada per l'èxit descomunal d'aquella jornada. Fins i tot li havia plorat davant la impossibilitat, arran de les seves xacres, de participar personalment a la manifestació, tal i com hauria volgut. Només uns pocs dies després he tornat per pelar un dels meus nens. La mateixa dona ja li havia dit que ara no les tenia totes. Que a la ràdio havia escoltat que un empresari català ja havia perdut cinc clients espanyols. Que havia començat el boicot. Que què ens passaria.

Francesc-Marc Álvaro parlava fa no gaire del duel que s'ha establert en aquest primer round entre independentistes i dependentistes: la por contra la il·lusió. De moment, aquests són els termes del debat (si és que podem anomenar-ho amb aquest terme generós). Aparentment són molt i molt desiguals, tant des del punt de vista intel·lectual com moral. I no diguem sentimental. L'argument de la por i de l'amenaça (no te'n vagis perquè jo mateix no dubtaré ni un moment a fer-te mal) és, sense dubte, incapaç de redreçar una situació de trencament (amb perdó del vocabulari mesurat del Gran Timoner) com en la que ens trobem. Retenir per la violència, per l'amenaça, per la por, encara que sigui només simbòlica, és un complet fracàs. Encara confio que aquesta mena d'arguments seran del tot ineficaços davant la il·lusió desfermada d'una majoria del país (en particular, les generacions més joves), dotada a hores d'ara de l'impuls irrefrenable de construir un país que ofereixi als seus la possibilitat de viure alçats, amb dignitat. Si la por guanya, serà ben bé la victòria de la foscor. I, que coi, estic convençut que no passarà.

Comentaris

  1. Els arguments de la por s'han de combatre amb la veritat. La gent podem tenir por, però això no vol dir que no tinguem la capacitat de discernir la veritat de la mentida. Ara be, com he dit, la por s'ha de combatre. Si ens quedem ben contents amb els nostres arguments pensant que son els mes dignes i no combatem la por que empra l'enemic de ben segur que no ens anirà gaire be.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb Granollacs i Arnau. Cal mantenir la serenitat i divulgar la veritat per tots els racons de parla castellana. Es pot fer, mentre no ens tallin la comunicació amb les intervencions radiofòniques o televisives en directe. Això sí, cal tenir valor per sintonitzar-les i no agafar un "inflat de cor"! Amb cartes redactades en "recio castellano" a la premsa d'Espanya, també. I, sobretot, amb la parentela que tingueu de l'altra banda de l'Ebre. Deixo pels bons professionals de la comunicació la possibilitat d'intervenció divulgadora de fer-se convidar amb aquests mitjans. Un exemple mateix, n'és la Rahola. Felicitats i valor!!

    Ara bé, quan un Lara de la Planeta diu aquestes bajanades que acaba de dir, no cal tampoc esgarrifar-se gens ni mica perquè un es pregunta què ha fet mai de positiu aquest home a Catalunya. És un paràsit absorbidor d'editorials pròpies de Catalunya (per més que ell digui que n'és protector, perquè sinó haurien fet fallida) que resulta repugnant tant per la seva actuació com pel seu mateix físic. Dic això del seu físic perquè és ben cert que l'aspecte exterior de la persona -i no precisament pel vestit- transparenta l'interior de la ment. És com la cara de boig de l'Alejo...

    ResponElimina
  3. L'avi Joaquim.
    No vull pas fer cap boicot a cap producte sigui espanyol o de Gibraltar, però el que si que podem fer tots (tots els que vulguin) es compensar el boicot de la mala gent comprant productes catalans i si cal menjant mongetes amb botifarra en comptes de pernil de aglà.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Que aprofitin el temps. En un parell de setmanes, quan rescatin Espanya, aquests arguments de la por no tindran ni solta ni volta.

    ResponElimina
  5. Argumentació, argumentació i argumentació. Això és el que hem de fer. la campanya de por està arribant a nivells tan exagerats com ridículs, sembla una campanya adreçada a infants.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.