Ves al contingut principal

La por farà forat? (#autodeterminacio)

Deltebre
La Marta em talla el cabell quan toca. De fa anys parlem de política. Darrerament, com cal, de com hem avançat cap a la llibertat plena. L'Onze de Setembre va tornar a correcuita de Sevilla per poder marxar a manifestar-se a Barcelona sense ni desfer la maleta. Uns dies després, em parlava de l'impacte que li havia provocat la reacció d'una clienta, una senyora de certa edat, emocionada per l'èxit descomunal d'aquella jornada. Fins i tot li havia plorat davant la impossibilitat, arran de les seves xacres, de participar personalment a la manifestació, tal i com hauria volgut. Només uns pocs dies després he tornat per pelar un dels meus nens. La mateixa dona ja li havia dit que ara no les tenia totes. Que a la ràdio havia escoltat que un empresari català ja havia perdut cinc clients espanyols. Que havia començat el boicot. Que què ens passaria.

Francesc-Marc Álvaro parlava fa no gaire del duel que s'ha establert en aquest primer round entre independentistes i dependentistes: la por contra la il·lusió. De moment, aquests són els termes del debat (si és que podem anomenar-ho amb aquest terme generós). Aparentment són molt i molt desiguals, tant des del punt de vista intel·lectual com moral. I no diguem sentimental. L'argument de la por i de l'amenaça (no te'n vagis perquè jo mateix no dubtaré ni un moment a fer-te mal) és, sense dubte, incapaç de redreçar una situació de trencament (amb perdó del vocabulari mesurat del Gran Timoner) com en la que ens trobem. Retenir per la violència, per l'amenaça, per la por, encara que sigui només simbòlica, és un complet fracàs. Encara confio que aquesta mena d'arguments seran del tot ineficaços davant la il·lusió desfermada d'una majoria del país (en particular, les generacions més joves), dotada a hores d'ara de l'impuls irrefrenable de construir un país que ofereixi als seus la possibilitat de viure alçats, amb dignitat. Si la por guanya, serà ben bé la victòria de la foscor. I, que coi, estic convençut que no passarà.

Comentaris

  1. Els arguments de la por s'han de combatre amb la veritat. La gent podem tenir por, però això no vol dir que no tinguem la capacitat de discernir la veritat de la mentida. Ara be, com he dit, la por s'ha de combatre. Si ens quedem ben contents amb els nostres arguments pensant que son els mes dignes i no combatem la por que empra l'enemic de ben segur que no ens anirà gaire be.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb Granollacs i Arnau. Cal mantenir la serenitat i divulgar la veritat per tots els racons de parla castellana. Es pot fer, mentre no ens tallin la comunicació amb les intervencions radiofòniques o televisives en directe. Això sí, cal tenir valor per sintonitzar-les i no agafar un "inflat de cor"! Amb cartes redactades en "recio castellano" a la premsa d'Espanya, també. I, sobretot, amb la parentela que tingueu de l'altra banda de l'Ebre. Deixo pels bons professionals de la comunicació la possibilitat d'intervenció divulgadora de fer-se convidar amb aquests mitjans. Un exemple mateix, n'és la Rahola. Felicitats i valor!!

    Ara bé, quan un Lara de la Planeta diu aquestes bajanades que acaba de dir, no cal tampoc esgarrifar-se gens ni mica perquè un es pregunta què ha fet mai de positiu aquest home a Catalunya. És un paràsit absorbidor d'editorials pròpies de Catalunya (per més que ell digui que n'és protector, perquè sinó haurien fet fallida) que resulta repugnant tant per la seva actuació com pel seu mateix físic. Dic això del seu físic perquè és ben cert que l'aspecte exterior de la persona -i no precisament pel vestit- transparenta l'interior de la ment. És com la cara de boig de l'Alejo...

    ResponElimina
  3. L'avi Joaquim.
    No vull pas fer cap boicot a cap producte sigui espanyol o de Gibraltar, però el que si que podem fer tots (tots els que vulguin) es compensar el boicot de la mala gent comprant productes catalans i si cal menjant mongetes amb botifarra en comptes de pernil de aglà.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Que aprofitin el temps. En un parell de setmanes, quan rescatin Espanya, aquests arguments de la por no tindran ni solta ni volta.

    ResponElimina
  5. Argumentació, argumentació i argumentació. Això és el que hem de fer. la campanya de por està arribant a nivells tan exagerats com ridículs, sembla una campanya adreçada a infants.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…