Ves al contingut principal

"Les esquerres havien parlat així..." (#PSc)

Horta de Sant Joan











Remeno papers de fa unes dècades. Trobo un d'aquells anuncis que publicava a la premsa l'associació patriòtica Amics de Joan Ballester i Canals. Diumenge 12 d'abril de 1987. Porta per títol "Les esquerres havien parlat així..." Recull un seguit de cites de textos rellevants de representants destacats de l'esquerra catalana que, al llarg de la història contemporània del país, van excel·lir pel seu patriotisme. Naturalment, el propòsit publicitari era el de presentar d'una manera patent el seu contrast amb la pràctica política de bona part de l'esquerra catalana durant i després de la denominada Transició política del darrer quart del segle XX. Entre els testimonis recollits em criden l'atenció dos que us transcric tot seguit. De Joan Comorera: "Som catalans per naturalesa. Som espanyols per coacció [...]. Ens devem a la nació i hem d'anorrear l'estat opressor. La llibertat d'unió pertany exclusivament als nacionals de cada nació i no als d'una altra. Cal reconèixer, doncs, a cada nació [...] el dret de constituir-se en estat independent, sobirà [...]; és inalienable i imprescriptible el dret dels catalans a decidir ells sols i lliurement [...]; negar l'existència de la nació catalana equival a justificar la criminal persecució de la llengua catalana."

El segon, de Manuel Serra i Moret: "Hem de ser molt ambiciosos [...], per una Catalunya rica, completa, tan independent com sigui possible i tan lliure com sigui possible. I aquesta limitació [...] no l'entenc en el sentit universal pel qual jo poso sempre limitacions d'independència a tots els pobles, perquè els voldria tots interdependents i agermanats." Ressò total de present. Joan Comorera i Manuel Serra i Moret. Dos socialistes que protagonitzaren en primeríssima línia, el 8 de juliol de 1923, la creació de la Unió Socialista de Catalunya. Ressò total de present? Aquella Unió Socialista de Catalunya va néixer com una escissió de la Federació Catalana del PSOE amb la qual continuarà compartint un socialisme gradualista i reformista, però de la qual la separarà una idea clau: la sensibilitat envers el plet nacional català, concretada en una defensa inequívoca del dret de Catalunya a l'autodeterminació. Ressò total de present! Les properes setmanes podem recuperar un socialisme català autocentrat al servei del seu país com aquell que va néixer el 1923. Que així sia.

Comentaris

  1. Bona troballa, sí senyor. Tampoc no és gaire lluny aquest temps que ens cites...pels avis com jo!
    El dia, però, que els socialistes de Catalunya deixin d'estar segrestats per Espanya, Catalunya farà un tomb increïble. Sóc dels que crec que Catalunya és més socialista que no pas altra cosa. CiU ha viscut -i ho segueix fent- d'un buit colossal provocat per un socialisme que no està per la feina que té pendent a Catalunya, a casa seva. Confonen la llibertat dels països amb la unió dels països. Vull dir que només em puc ajuntar o associar amb aquells que em respectin.

    ResponElimina
  2. Bon nom per a un nou partit català ;-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…