Ves al contingut principal

Llàgrimes d'emoció per un nou temps (#11s2012)

Horta de Sant Joan









Hem quedat amb la família, companys de lluita i de feina a Gràcia, al mateix lloc (volem que ens doni sort) de la manifestació del 10 de juliol de 2010. Falten dues hores i de l'estació dels Ferrocarrils surt una corrua constant de gent. L'observació dels prolegòmens confirma que sí, que això serà molt i molt gran. En Xavi arriba al lloc de trobada desencaixat. Ha estat mirant la televisió i vist que a les quatre de la tarda el Passeig de Gràcia de Barcelona ja és ple. Gran com és, li costa controlar les llàgrimes: sent el mateix que aquell màgic minut 111 del 20 de maig de 1992 a l'Estadi de Wembley. L'èxit és colossal. L'emoció es desborda. Mitja hora abans de l'hora prevista entrem al torrent central. Ni un pas durant una hora. La percepció inicial s'acabarà confirmat de la primera passa a l'última. Gent de totes les edats, de tots els accents i de totes les estètiques, però una sola bandera i un sol crit. Mai he assistit a una manifestació en la qual la sensació d'unitat, de comunió monotemàtica, sigui tan absoluta. A pesar del que després diran els polítics.

A la nostra dreta veiem l'Arcadi Calzada i en Màrius Carol, l'home del topall desesperat. Escolten la ràdio. La que ens informa que la capçalera gairebé no es mou. Decidim sortir del tronc central del Passeig de Gràcia i avancem penosament per un dels laterals. Avancem els blocs dels partits. Algun globus i pocs signes propis. Arreu, l'estelada i el clam unitari d'independència. Girem a la Gran Via i renunciem a baixar per Via Laietana. Impossible. Arribarem al final fent drecera entre les desenes de manifestacions paral·leles que s'esdevenen. Passarem encara davant el monument al Conseller en Cap. Escoltem que demà el Gran Timoner farà una compareixença pública. A Marquès de l'Argentera veiem finalment el final amb les imatges de la capçalera a la pantalla gegant. És aleshores que, agafat breument de la mà de la Carme, no puc contenir les llàgrimes. Això que hem fet no té marxa enrere. A pocs metres, de la gran porta de l'edifici de la Delegación del Gobierno penja una gran faixa que diu: "Ambaixada Espanyola". Calen eleccions immediates per encetar el procés constituent de la República Catalana. El poble ha parlat i no vol mitges tintes.

Comentaris

  1. Nosaltres veient per TV3 que el Passeig de Gracia estava ple com un ou varem baixar del metro a Urquinaona a dos quarts de sis. La Via Laieta estava gairebé col·lapsada. Així que vam començar a baixar per Laietana (feia goig veure la pancarta groga llampant que dius: "ambaixada espanyola" De fet no vaig veure la bandera espanyola a la façana. Vam acabar a l'Arc del Triomf on hi havia una gentada impressionant. Perquè la gent baixava també per Urquinaona - Ronda de Sant Pere - Arc del Triomf cap a la Ciutadella.
    Històric. No hi ha volta enrere.
    Vaig estar escoltant per Cat radio l'alcalde Trias fent unes valoracions i de veritat que molts dels nostres polítics viuen en un altre planeta. El planeta curt-de-gambals. A veure que fan ara els curt-de-gambalians!!!.

    ResponElimina
  2. Granollacs, et llegeixo fa molts anys i mai no he gosat escriure't, però d'avui no passa, moltes gràcies per tot aquest temps i moltes felicitats per la feina que has fet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, amic: molts i molt temps hem fet feina!

      Elimina
  3. Podré dir: jo hi vaig ser. I m'omple d'orgull. Suposo que a vosaltres us passa el mateix.

    Visca Catalunya lliure!

    ResponElimina
  4. Avui amb sensació de ressaca i tota adolorida pels dos dies d'autèntica voràgine: actes i marxes i cridar i cantar mil vegades les consignes i l'himne.
    Avui treballant, amb ganes de cridar i plorar, l'emoció encara a flor de pell.
    Gràcies a tots per la tasca feta i gràcies per la que encara ens queda per fer.
    Moltes felicitats!
    Núria

    ResponElimina
  5. Doncs, sí. Cap les 8h. del vespre, quan ja els meus peus i les cames de la Roser ja no ens volien acompanyar, vam decidir anar disparats a gravar-ho de TV3. També, volíem gravar el "Sense ficció", especial del setge de Cardona. Abans que res, ens vàrem dutxar abastament per poder tornar a respirar correctament.
    TVE no en diu res. A la BBC és primera portada. Tot un símptoma. Ara, el resident Mas acaba de fer la roda de premsa anunciada. Decepcionant pel meu gust, però assenyada si volem arribar a un bon final d'independència total. Cal cremar etapes i omplir-se de raó. En Rajoy ja ens ho accelerarà. El què molesta pel dolor que un sent dins del sí mateix és que el PSC segueixi mirant el seu melic. És que no tenen cap altra possibilitat realment de veure la punyetera veritat?? Pel que els acabo d'escoltar, tenen por d'assemblar-se massa al PP i no ho volen reconèixer. La SER acaba de transmetre la roda del President directament i sencera fent traducció simultània al "Hoy por hoy". TVE segueix sense dir res....

    ResponElimina
  6. L'Avi Joaquim
    El bus d'Omnium ens va deixar lluny del centre, al carrer de l'Argentera, al Arc del Triomf vaig poder comprar l'estelada que no havia trobat a cap botiga els darrers dies i vaig desar la senyera descolorida de sempre, anava carrer amunt i un bon patrici se m'acosta i em dona la cartera que m'havia caigut en treure'm la càmera de la butxaca, hi havia bona gent!!
    ... fins a Urquinaona, carrerons i al final al piló de l'estació de França... no cal que us expliqui res mes, tots ho vareu viure....
    Vaig arribar a casa quasi a les onze, tan cansat que em vaig assentar i em vaig beure quasi un litre de gaspatxo... a la salut dels propers veïns... eren les dotze quan em començava a tornar a trobar be, aleshores em vaig donar compte que feia pudor i vaig acabar sota la dutxa encara veient les estelades al meu voltant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Avi Joaquim
      ..... feia anys que no em dutxava amb un somriure tan ample....

      Elimina
  7. Coi Granollacs llagrimes d´emocio i tot. Val més que mantingueu l´euforia continguda , no sigui que seus torni malallet quan veieu la resposta apocada, i trista del gran timoner i el seu diccionari d´eufemismes per no haver de pronunciar la paraula INDEPENDENCIA, i mentrestant llegiu el comentari d´en Sostres d´avui que l´encerta de ple.

    ResponElimina
  8. Atenció mariners:

    http://www.naciodigital.cat/noticia/46651/campalans/emplaca/psc/articular/unionisme

    El Psc-PsoE es mou. Preludi de d'escissió i de trencament del panorama polític català clàssic d'ençà de la transició.

    Els resultats de les properes eleccions ja no seran els de sempre:

    primers->CiU

    segons->Psc-PsoE

    tercers->ERC/PP

    quarts->altres

    Crec que CiU les continuarà guanyant, però a la segona posició ja no hi haurà un partit espanyolista. Això és molt important.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…