Mesures desesperades (#11s2012)


Falta encara gairebé una setmana. El primer èxit clamorós rau a comprovar que als mitjans, tot i la que cau, a excepció del diari comtal, gairebé no es parla de res més. Tothom, absolutament tothom, dóna per fet l'èxit descomunal que ens espera. Encara bruns de les vacances, s'han posat massa tard a la feina. Canguelo. Pànic. Es veu a venir. La Història se'ls escapa de les mans. A la tropa de xoc de la brigada de narcòtics se la veu francament desbordada. Aplicant a correcuita, finalment, com era d'esperar, les tàctiques de manual del bon intoxicador. Cal desacreditar-la. És urgent. Les vaques sagrades dels mitjans catalans es bolquen a fer hores extres per intentar dinamitar la marxa. Els exemples es multipliquen. L'altre dia, sense anar més lluny, estel·lars en la seva dedicació, Rosa Massaguer i Joan Botella a l'Oracle d'en Grasset, a Catalunya Ràdio. Tot progressisme i ciència política aplicats contra l'expressió de l'opinió del poble al carrer. Qui els ha vist. Atès que són incapaços de mobilitzar absolutament ningú, ara els opinadors de l'esquerra autonomista a Catalunya es dediquen a menystenir les manifestacions com a expressió política.

Que si no servirà de res. Que si manipularan el seu sentit. Que si és un garbuix. Que si alguns dels qui van són incoherents. Que si el poble s'ha d'expressar a les urnes. Que si l'ha organitzat el govern. Que si ara els problemes són uns altres. Bla, bla, bla. Pel civil o pel criminal, atureu-vos, no sortiu al carrer el proper Onze de Setembre. Tot i que des de l'Assemblea Nacional Catalana s'han esmerçat a deixar claríssim quin és el lema de la convocatòria i ningú (a diferència de la penosa polèmica anterior a la manifestació del 10 de juliol de 2010) l'ha qüestionat, ells disparen sistemàticament, com a bons brigadistes, contra la confusió que, segons ells, envolta la convocatòria. Encara que la pancarta, innegociable (que jo, per cert, hauria fet també en anglès), sigui tan clara com és: "Catalunya, nou estat d'Europa". El resum de la seva activitat és molt simple: sóc unionista i, naturalment, tinc veu als mitjans; veig que la manifestació serà un èxit que no es pot evitar; afirmo que no serà independentista. Els faig saber joiós, però, que les seves són, només, mesures desesperades.

Comentaris

  1. Es que la clau de tot plegat és el sentit comú. I la gent, al final, acaba per adonar-se de les coses. A molts de nosaltres ens costa, però al final hem de convenir qui te raó i qui no. (si som una mica ponderats) I els unionistes no la tenen i si en tenen alguna fa pena. Els unionistes estan defensant quelcom que no te gaire sentit i si no acaben fent el ridícul acaben emprant la violència verbal com es el menyspreu a l'intel·ligencia de la gent.

    ResponElimina
  2. Que hi ha molta expectació és molt evident! Que hi ha nervis de posicionaments a corre-cuita, també! Només veient l'enorme desgavell a ca PSC ja n'hauria d'haver-ne prou. Però, el pas en fals del President del sí però no d'assistir a la mani, també és u na altra evidència que el moviment independentista s'ha menjat sencer tots els narcòtics d'absenta haguts i per haver.
    Segueix, però, havent-hi una certa manca d'informació -molt difícil d'aconseguir fer arribar als qui, i en són molts, només escolten mitjans castellans, falta informació, dic, de com seguir el procés cap la indep. M'hi trobo constantment amb allò tan cançoner del "què es farà demà", on anirem, qui farà què, etc..... Molt d'aquests diuen que aniran a la mani per fastigueig, que votaran indep. però no saben que el procediment ja està enllestit. No llegeixen en català, no escolten en català, i d'aquesta manera ens costa molt poder fer arribar aquest missatge nostre. Sembla que quan els arriba millor per l'efecte rebot és quan es fan entrevistes a mitjans estrangers. Potser, calgui insistir per aquí a falta de poder-nos exhibir en els mitjans espanyols.
    Deixo de banda per l'inutilitat del tema "unionista" per esgotador, i, en canvi, hi poso èmfasi en la jugada d'estratègia que acaba de fer la GenCat i LaCaixa en contra d'Adelson i en favor d'una dinamització econòmica del món de l'oci turístic mitjanament culte, que tampoc és menyspreable.

    ResponElimina
  3. I ara toca parlar tots durant molt de temps sobre Portaventura II.

    A Can Godó hi van plens. Mentre el país es mou per la llibertat, l'entramat CaixaCiU busca fer l´'últim pelotazo.

    ResponElimina
  4. Es impagable veure tots els unionistes defensant?....es que ja no sé què és dient-ne miseria???
    Però potser no cal ja parlar-ne...la història ja l'estem escrivint nosaltres...és de justicia que els catalans tinguem un estat propi (els unionistes ja el tenen per quins set ous nosaltres no el podem tenir?????????

    ResponElimina
  5. Molt interessant aquesta notícia i enllaç:

    http://societat.e-noticies.cat/un-coronel-accepta-la-independencia-catalana-67575.html

    És tracta del Coronel Amadeo Martínez Inglés, tot el contrari que el Coronel Alamán.

    ResponElimina
  6. Fins i tot la rata escanyola del Duran creu que es quedara mes penjat que un cuadre si no va a la mani. Quin personatge mes fastigos, si us plau no li escopiu si us el troveu.

    ResponElimina
  7. Independentistes no estigueu tan feliços ni digueu blat que no sigui al sac i ben lligat, penseu que la brigada de narcotics tenen molts recursos i la terragada se l´engalipa facilment com ja va passar despres del 10-j. I ara molt em temo que tornara a passar. Per tant caldria esperar les proximes eleccions al Parlament abans de destapar el xampany.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas