Perquè arribarem els primers (#independencia)

Sant Salvador d'Horta
Aquests dies n'hi ha qui debat sobre els ritmes. El veterà periodista gironí Rafael Nadal (un dels opinadors més inspirats del moment) i altres com un servidor, a risc de rebre els habituals menyspreus dels del fre de mà, estem per anar depressa. Cosa que no vol dir que les coses no calgui fer-les molt i molt bé. Falcar cada pas. Difícil no significa necessàriament llarg. L'embranzida actual és molt important i crec que encara s'accelerarà. Cal aprofitar el moment. Sóc optimista de mena i em penso que no caldrà insistir gaire en la necessitat de cremar les etapes el més ràpid possible. Per estratègia i perquè a Catalunya hi ha molta gent patint que mereix solucions que només podem trobar des d'un altre marc econòmic i jurídico-polític. Afortunadament, si és que els nostres polítics encara no tenen prou clar el calendari ni el full de ruta, els espanyols ja hi seran per ajudar-los. Ho hem vist prou clar aquesta setmana amb el sorollós no de Rajoy als morros del Gran Timoner.

Alguns experts en teoria política opinen que el Quebec i Escòcia tenen molt més camí fet que nosaltres. És possible. En canvi, estic convençut que els catalans arribarem primer. Bàsicament, per la negativa d'Espanya a fer-nos una sola concessió. L'ADN que els fa imposar sistemàticament el principi "ets espanyol per collons" els portarà al desastre. A un convenciment enfollit que a l'Europa del segle XXI podran ofegar la democràcia. És la seva radical incapacitat per acceptar la necessitar de seduir i no esclafar. Són absolutament inhàbils per a una gestió racional de la pluralitat interna. Molts catalans, em temo, haurien caigut com a mosques davant la possibilitat d'una mínima oferta d'obertura de negociacions amb Madrid. Un esquer intel·ligent per altres trenta anys de migdiada i submissió. Però no. Ells no. No hi ha marge per negociar res. Res de res. El Quebec i Escòcia arribaran més tard (si arriben) perquè el Canadà i la Gran Bretanya són construccions polítiques amb sòlids fonaments democràtics. No és el cas del Regne d'Espanya: el blindatge de la presó constitucional, del qual es mostren tan ufanosos, serà la causa final de la seva pròpia destrucció.

Comentaris

  1. Massa vegades se'ns ha arribat a podrir el brou per un xup-xup mal cuinat. Al mateix Ferran Adrià li pot semblar estrany que puguem ser tant prudents fins ser covards. S'ha acabat i em sembla mentida. Encara no hem acabat de preparar-nos el dinar, però ja promet ser un bon xeflis, d'on en podrem gaudir-ne tots.
    Ara bé, ens cal posar en marxa, si no ho està ja fet, tot un equip de persones cultes que tinguin bon accent castellà i ferreny que es dediquin a intervenir als mitjans de comunicació castellans. Cal contraposar tota la campanya difamatòria i desorientadora que estan engegant des de Madrid. Això ho diu l'enigmàtic Manolo Milián Mestre, no pas jo solament. Cal una contraofensiva de propaganda política que els arribi a tots els mitjans espanyols que ens difamen. Les guerres també es guanyen en la dialèctica.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord Ramon. No ens convé estar callats davant l'ofensiva de mentides que estan portant a terme des del centre de l'univers on està plantada, fossilitzada, La Gran Constitución Còsmica.
    Seria convenient explicar a la gent cap on anem i quines seran les avantatges i inconvenients del primer moment. Hem d'arribar a tots aquells que estan mal informats perquè els seus punts informatius son els de Madrid. (Centre del Cosmos i bressol de tot lo que existeix.)
    I per suposat Europa i el Mon.

    ResponElimina
  3. És clar, Arnau Espanyol, que Madrid és el centre del món

    ResponElimina
  4. "la presó constitucional", m'ha fet pensar en un text de la xarxa:

    http://devolucio.wordpress.com/2012/07/30/tota-cathalonia-presidii-habitatio-est/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)