Ves al contingut principal

Relats de diumenge (XXXIII). No t'estimo. Me'n vaig.

Fruit d'anys de maltractaments la seva autoestima era per terra. Naturalment, ho havia pensat gairebé des del primer dia, però a veure qui s'atrevia a dir-li a la cara. El setembre té aquella llum tardoral de festa que s'acaba. Ara, finalment, potser havia arribat el moment. A la seva casa-presó (no pas precisament, una llar endreçada i alegre) el caos havia arribat a tal punt que els veïns se n'havien de preocupar i tot. Aquell dia, alguna cosa especial li va insuflar unes forces desconegudes. Com si recuperés una part de la força de la joventut. De quan era jove i portava la iniciativa. Dels temps en els quals, en aquella contrada, tothom l'admirava per la seva capacitat i la coneixia per les seva empenta. Lluny, molt lluny quedava tot allò. Però ara, gran i arrugada, de feia massa temps tantes vegades impotent, sentia al braç una saba desconeguda. I fou així com esperà el seu marit que tornés de fer el carajillo diari d'abans de dinar. Feia temps que ell havia deixat de treballar; no li'n venia de gust. Total, amb el patrimoni d'ella podien viure la mar de bé.

Com sempre, va tornar a casa fent olor a suor i alcohol. Va desar les claus al vestíbul i va travessar el passadís de la cuina emetent un soroll poc definit i impersonal (com adreçant-se al mobiliari) que devia voler dir hola. Quan va arribar al menjador va descobrir, estranyat, ell que sempre dinava a la una per tenir temps de fer una bona migdiada, que la taula no era parada. En un reflex immediat i instintiu el seu nas va esperar debades alguna sensació olfactiva. Ella va fer una darrera mirada a través de la finestra, com per agafar impuls, va aspirar amb força i va sortir de la seva cuina a trobar-lo. A quina hora dinarem, nena? Santiago et volia dir una cosa molt important. Avui tinc una gana canina. No t'estimo. Has fet els cigrons que m'agraden? Tinc la maleta feta a la nostra habitació. Estic cansadíssim avui, va, treu la font dels macarrons. Marxo de casa. Per cert, has preparat les coses pel cap de setmana. El tren surt d'aquí dues hores. Al bar m'he trobat amb el Mariano i m'ha donat records. Adéu. Soroll de porta: pataaaplaf. Montse, per sopar em faràs aquella truita tan bona?

Comentaris

  1. I el bo del cas és que aquesta noia ho ha preparat molt i molt per evitar venjances i dolenteries pròpies dels homes. A pesar de tot, el seu neguit és tan gran i insuportable que la noia tem el pitjor i bona part del seu cos està a punt d'arronsar-se. El punt d'indignació és tal, però, que en fa del cor valent i segueix endavant. Està a punt d'arribar a la porta del no-retorn i veu que la llum d'allà li promet molta felicitat.
    Què acabarà fent aquesta bona dona...?

    (És així com segueix el conte?)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…