Sí, m'he emocionat (#autodeterminació)

Deltebre
Escric una primera valoració encara en calent. Sabeu que he criticat manta vegades la paràlisi i la frustrant indefinició convergent. Precisament, per la descomunal incapacitat en la qual, l'autonomisme dels darrers anys, ha deixat el país en uns moments com aquests de crisi. Un temps de patiment extrem per a tanta gent. Uns moments en els quals, molts, quan surten de casa, no saben si tornaran amb feina o a l'atur. He criticat també el model d'exercici del poder i de cultura d'administració que ha fomentat la coalició que ens ha governat durant vint-i-cinc anys d'autonomisme. I ho continuaré fent, naturalment. Avui, però, en aquells darrers minuts èpics del discurs del Gran Timoner, he d'admetre que m'he emocionat. És l'hora que Catalunya exerceixi el seu dret a l'autodeterminació. Eleccions constituents. Un moment històric. El compromís final de no tornar-se a presentar si s'assoleix l'objectiu, per demostrar amb fets que no es tracta d'encimbellar una persona ni de donar l'hegemonia a un partit, m'ha semblat de polític enorme, de líder (i com hem trobat a faltar el lideratge fins ara).

He trobat prou encertada l'entrada reconeixent l'èxit de la manifestació de l'Onze de Setembre i fixant com a conseqüència una ràpida convocatòria electoral per al proper 25 de novembre. Pertinent, perquè era un Debat de Política General, la llarga exposició de motius i acció de l'obra de govern, sobre la qual, discrepo en molts i molts aspectes, començant per aquesta mania de titllar de demagògia qualsevol alternativa que defensi que es podria estalviar d'altres maneres, diferents a les que ha triat el govern de la Gestoria durant aquests llarguíssims dos anys de dessagnament. El final ha estat apoteòsic. Apunta en la línia de la unitat en l'objectiu des de les diverses sensibilitats ideològiques, socials i d'origen. L'aposta del Gran Timoner per una legislatura constituent posa la pilota a la taulada de les altres forces que estan per l'Estat propi: caldrà la màxima generositat de tothom. I escoltar les primeres reaccions de Jaume Collboni i Alícia Sánchez-Camacho ha estat alliçonador: desorientació còsmica i estratègia de la por i l'amenaça contra il·lusió i engrescament, contra èpica col·lectiva. En aquestes circumstàncies de superioritat moral en el discurs, la victòria electoral dels independentistes d'aquí unes setmanes serà absolutament històrica. El mandat democràtic internacionalment necessari per iniciar el procés de trencament amb la legalitat que ens van imposar per dret de conquesta i que ens vol definitivament morts i enterrats.

Comentaris

  1. Coincideixo amb en Granollacs, però rebaixaria un pèl l'eufòria. El cop de timó-per emprar un símil nàutic tant del grat del president- de CiU és visible però, atenent al llarg currículum d'aquesta coalició, pot venir seguit d'un viratge en sentit contrari. mentre, apliquem el benefici del dubte..

    ResponElimina
  2. - On vol que li enviem el paquet?

    - Apunti: Carrer Artur Mas número 4, primer tercera.

    - Sap el codi postal?

    - Sí, és el 08013

    - De Barcelona ciutat, oi?

    - Sí

    ResponElimina
  3. Si, moderem-nos perquè els del PSC segueixen fent el joc a la Camacha. Molts no l'escolten, però sí els socialistes. El resultat és nefast perquè per on no ataca l'un o fa l'altra. És clar que sumant-los els dos, potser donin un resultat petitó en proporció de la gran immensa embranzida imparable de la nostra independència.

    Ara, abans d'arribar a casa, en passant davant d'un bar, hi havia dos nois ben joves d'uns vint anys, que, estan cada un en una taula diferent -per tant, no es coneixien- parlaven amb molta prudència mútua sobre si la UE deixaria caure Grècia per salvar Catalunya. M'he quedat meravellat de l'interès que s'està despertant en el jovent sobre la política.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas