Ves al contingut principal

Una previsió de timing (#tenimpressa)

Encara no n'hi ha hagut prou amb acceptar la humiliació d'una Gestoria intervinguda, incapaç de fer cap mena de política pròpia que no sigui de restricció, limitada a organisme pagador d'interessos, funcionaris i factures pendents. Entretant, els ardits sobiranistes del fre de mà posat, continuen alliçonant-nos sobre la necessitat d'anar el més a poc a poc possible. Com si milers i milers de catalans no patissin en carn pròpia, a l'hora de comprar les medicines, perdre la feina i les prestacions o tancar l'empresa, per culpa de la crisi econòmica que la nostra dependència d'Espanya (com expliquen economistes solvents) agreuja cada dia que passa. És per això, per tant i tant patiment dels nostres compatriotes, que alguns, fora de l'aixopluc del calentó laboratori d'idees, tenim pressa. I sembla que som bastants. Tot indica que, d'aquí a vuit dies, quedarà prou clar. Perquè, segons sembla, farem la manifestació (independentista o no) més important de la història del nostre país. Poca broma. Tan gran serà que el Gran Timoner, així ho espero, es veurà obligat a desar finalment al calaix la seva ambigüitat i a iniciar d'una vegada per totes el camí del trencament amb Espanya.

Tan gran serà la manifestació que el Gran Timoner, el dia 12 de setembre, haurà de dir alguna cosa greu  i solemne. Ja sabeu, aquell clàssic de, "he entès el missatge". Afirmarà que el poble l'ha carregat de raons per viatjar a Madrid. Pocs dies més tard, el 20 de setembre, Mariano Rajoy el rebrà a la Moncloa per dir-li que d'això del pacte fiscal en podem parlar més endavant, que ara la prioritat és la crisi. I el Gran Timoner haurà de demostrar que ha entès el missatge expressat pel poble nou dies abans. I, tot acceptant que ja no hi ha marge per deteriorar més el país, les seves institucions i la seva gent, haurà de procedir a convocar eleccions per a finals de tardor, a les acaballes de novembre, posem. I haurà de fer-ho perquè tenim pressa. Perquè els aturats, els pensionistes, els funcionaris, els autònoms i tants i tants altres ja no poden sostenir per més temps la indecisió del Govern. I el Gran Timoner haurà de decidir si converteix les eleccions en un plebiscit sobre la independència per a iniciar una legislatura constituent o si vol continuar marejant la perdiu, amb una victòria pírrica, enmig del patiment del seu poble.

Comentaris

  1. Quan vegi un moviment de CiU cap a l'estat propi me'n començaré a creure alguna cosa.
    De moment són un fre formidable.
    I si al novembre en MH timoner convoca eleccions... amb quin programa? Independentista d'aquí a tres mesos? Amb llistes CDC+UDC? Hi ha d'haver molts moviments a CiU i temps per digerir-los abans que es poguessin plantejar unes eleccions en la línia de ser constituents.

    ResponElimina
  2. això de voler fer eleccions anticipades si ens neguen el pacte fiscal ( que el negaran) no deix de ser un autogol, per molt que diguin que CDC no pot declarar la independència perque no ho duia al programa, no deixa de ser una falacia, en Rajoy va dir una cosa i en fà un altre.
    Amb això no estic dient que en Mas faci la DUI a la babalà, ni demà mateix, dic que com argument no deixa de ser una escusa de mal pagador.
    Per la DUI només és necesari la majoria al parlament i aquesta ja és té, i un govern independenmet del seu programa té que anar actuant en funció dels esdeveniments, i la deslleialtat del govern central vers la Generalitat, legitima al nostre govern a empendre les accions necesaries pel benestar i la dignitat de Catalunya i els catalans encara que aquestes accions no siguin al seu programa,
    només cal recordar la declaració de independència dels Estats Units.
    Ja se que és una obvietat el que he dit, però no està de més anar-lis recordant al nostre govern que no defugi de les seves reponsabilitats, que deixi de marcar-nos autogols i deixi de tractar-nos de tontos
    Eliseu

    ResponElimina
  3. De la reunió de Mas amb Rajoy sortiran una serie de compromisos i sobre aquests compromisos CIU farà el seu nou programa electoral anomenat col·loquialment com "La puta i la Ramoneta II". Quan arribin les eleccions, que es faran servir per reafirmar el nou gran pacte amb Espanya, els "despistats" votants de CIU tornaran a fer l'imbecil i escolliran allò menys "conflictiu": el nou pacte amb Espanya.
    Per què?
    Perquè molts d'aquests independentistes de CIU ho son per reacció i no per convicció. Espanya els hi donarà uns copets a l'esquena i es posaran a remenar la cua tot agraïts.
    I Mas s'haurà aprofitat de la força independentista per mantenir-nos collats a Espanya. (Que es lo que vol)
    Espero amb totes les forces estar equivocat.
    Però tres-cents anys de segrest no s'obliden tan fàcilment. Les neurones estan impregnades amb el síndrome d'Estocolm.
    Amen.

    ResponElimina
  4. Crec que no poden fer la Puta i la Ramoneta II. El país esta en ebullició, i la idea de la independència ja és dins del cervell de la majoria de catalans. I un cop fas aquest salt mental no hi ha marxa enrere. L'electorat de CiU no es conformarà amb menys. Apart, la PRII seria pa per avui però moltíssima gana per demà. Seria només guanyar una mica de temps, perquè les condicions que fan que els catalans estiguem fins els collons continuaran sent les mateixes. Si fos així, les opcions de supervivència de CiU a llarg termini serien molt escasses. La única opció que te CiU de sobreviure com a organització és assolir la independència i confirmar-se com el partit de centre-dreta hegemònic.

    ResponElimina
  5. Per la meva part, trobo que aquesta situació de Catalunya és nova i se'm fa difícil predir quines seran les reaccions just després d'aquest 11 de Setembre, no sé. La que crec que se li acosta més seria aquella d'en Macià fent la Declaració d'Independència, forçat per en Companys. Tot improvisat i sense gaire maduresa final, crec. En aquest cas d'ara, la decisió no vindria pas de dalt com abans, sinó des del poble, que força el Govern a actuar, esperem-ho! El nivell cultural i comunicatiu és totalment nou i transversal de les suposades classes socials i culturals. Actualment, els espanyols es troben en una situació també molt nova, on no poden fer l'acostumat cop de força bruta, encara que ja algú ho insinua.
    És per això que m'engresco a creure que sí que és possible la nostra independència exprés, perquè sembla que tot està molt madurat i sabem les passes que hem d'anar fent per arribar a una indep. real.
    Potser, entre els països que reclamem independència d'arreu del món, nosaltres som els que més necessitats estem d'aconseguir-ho. Altres, no tenen tanta urgència com nosaltres. Ens cal per política, per cultura i per finançament. Per l'agressió constant d'aquests tres factors per igual. D'acord que hi ha molt independentisme de reacció, però crec que aquest alhora n'ha pres consciència nacional i estable.
    Poca broma.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…