Vacances de poble, un privilegi (#descans)










Abans dels dies d'hotel, hem fet les anhelades vacances de poble (de pobre, per fer un joc de paraules que espero no fereixi el lector). Deixeu que us en parli avui, ara que som a punt de punt de tornar a la voràgine laboral. Per als que vivim a ciutat més de tres-cents dies a l'any, són vacances que no llueixen a la tornada, però ens les estimem molt. A una casa centenària, herència familiar que poc a poc (encara que sigui al ritme involuntari de la desaparició dels nostres grans) anem fent cada vegada més nostra. No som de viatjar a l'estiu. Des de que van arribar els nens se'ns va fer més coll amunt. Amb la crisi, definitivament, ja no ho fem ni en temps de calor ni de fredorada. Per a nosaltres, aquestes, les de poble (de pobre), són les vacances abans de les vacances de veritat, les d'hotel: a les vacances de poble sempre hi ha coses a fer, àpats a preparar i rentadores per posar.

Però també molts moments impagables: com a mínim, hi ha els camins per anar en bici, la refrescant piscina municipal (que, de moment, encara no ha tancat la crisi), les caminades entre les hores de més calor i les de la mosca negra, els sopars a la fresca (?!) i les nits contemplant la pluja d'estels. Ens agrada ser-hi als grans i volem que conquereixi també l'esperit dels nostres fills, ara i en un futur. El temps dirà. De moment, els ensenyem coses tan al·lucinants a ciutat com ara saludar tothom amb qui et creues amb un "diós", el coneguis o no. Anem i van fent colla. Creiem que els deixarem per sempre uns altres referents territorials als seus més propers, marcats també per uns paisatges i una parla. El lligam amb els nostres amics i els fills dels nostres amics. Uns referents. Unes arrels. I potser quan siguin grans i tinguin la seva família ens recordaran a través d'aquells espais, d'aquella gent i d'aquella casa que potser ells també faran seva quan nosaltres haguem desaparegut colgats en aquell cementiri que mira les planes d'oliveres.

Comentaris

  1. Els parents obliden massa que els records de vacances construeixen un patrimoni (senti)mental pels nins. Los donen, més tard, ganes de transmetre'l als nous arribats. Bell text, em va agradar-ne la lectura :) Saluts.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas