Ves al contingut principal

A nosaltres plim (#provocacions)

Si alguna cosa està fent bé el Gran Timoner des del dia del Gran Cop de Timó és el seu control dels temps, del to i de les paraules. Tots plegats ens hem marcat una manera de fer serena, tranquil·la, guanyadora. Perquè ens sabem més i millors. Nosaltres (i no el moribund PSc) sí que avancem sense trencar. En canvi, amb els papers canviats, des de l'espanyolisme de més enllà i el dependentisme català ens arriben gairebé exclusivament insults, provocacions i amenaces. Una primera constatació clara: no n'hauríem de caure. Arribats a aquest punt, més enllà de l'agonia de la Gestoria, amb Espanya, poca cosa hem de dialogar, més enllà dels termes concrets de la separació, la liquidació, el repartiment dels actius i els passius. Bàsicament, de quines compensacions ens ofereixen a canvi d'assumir una part del seu descomunal deute (que, de moment, i aquest és el nostre gran trumfo, és d'ells i només d'ells). El temps d'intercanviar punts de vista i de les llargues discussions amb l'objectu de convèncer ha passat. Nosaltres fem via. Anem a la nostra. A nosaltres plim.

De fet, només hem de contestar els insults i les amenaces en dos casos ben concrets: quan busquin enverinar la convivència al nostre país i quan puguem revertir-los fàcilment en la lluita per la internacionalització de la nostra causa. Quan l'omnipresent Alícia Sánchez-Camacho, en un insult intolerable, diu a Telecinco que no la farem fora de Catalunya, aleshores, sí, hem de respondre amb tota la rotunditat possible. Quan la reapareguda Carme Chacón fa veure que obligarem a triar identitats hem de contestar sense tallar-nos. Aquí no marxarà ningú i tohom podrà tenir les nacionalitats que vulgui a més de la catalana. Quan Alejo Vidal-Quadras, un coronel sonat o una associació de nostàlgics ens amenacen hem d'aprofitar, com brillantment han fet els nostres eurodiputats, per mostrar al món que el combat de Catalunya per la independència ens enfronta a veritables indigents morals. Que la nostra causa concerneix qualsevol esperit democràtic d'Europa. Que l'aposta per negar-nos el dret a decidir mitjançant la violència explica perfectament les raons de fons per les quals volem marxar. I, així, que les seves amenaces els facin de boomerang.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…