A nosaltres plim (#provocacions)

Si alguna cosa està fent bé el Gran Timoner des del dia del Gran Cop de Timó és el seu control dels temps, del to i de les paraules. Tots plegats ens hem marcat una manera de fer serena, tranquil·la, guanyadora. Perquè ens sabem més i millors. Nosaltres (i no el moribund PSc) sí que avancem sense trencar. En canvi, amb els papers canviats, des de l'espanyolisme de més enllà i el dependentisme català ens arriben gairebé exclusivament insults, provocacions i amenaces. Una primera constatació clara: no n'hauríem de caure. Arribats a aquest punt, més enllà de l'agonia de la Gestoria, amb Espanya, poca cosa hem de dialogar, més enllà dels termes concrets de la separació, la liquidació, el repartiment dels actius i els passius. Bàsicament, de quines compensacions ens ofereixen a canvi d'assumir una part del seu descomunal deute (que, de moment, i aquest és el nostre gran trumfo, és d'ells i només d'ells). El temps d'intercanviar punts de vista i de les llargues discussions amb l'objectu de convèncer ha passat. Nosaltres fem via. Anem a la nostra. A nosaltres plim.

De fet, només hem de contestar els insults i les amenaces en dos casos ben concrets: quan busquin enverinar la convivència al nostre país i quan puguem revertir-los fàcilment en la lluita per la internacionalització de la nostra causa. Quan l'omnipresent Alícia Sánchez-Camacho, en un insult intolerable, diu a Telecinco que no la farem fora de Catalunya, aleshores, sí, hem de respondre amb tota la rotunditat possible. Quan la reapareguda Carme Chacón fa veure que obligarem a triar identitats hem de contestar sense tallar-nos. Aquí no marxarà ningú i tohom podrà tenir les nacionalitats que vulgui a més de la catalana. Quan Alejo Vidal-Quadras, un coronel sonat o una associació de nostàlgics ens amenacen hem d'aprofitar, com brillantment han fet els nostres eurodiputats, per mostrar al món que el combat de Catalunya per la independència ens enfronta a veritables indigents morals. Que la nostra causa concerneix qualsevol esperit democràtic d'Europa. Que l'aposta per negar-nos el dret a decidir mitjançant la violència explica perfectament les raons de fons per les quals volem marxar. I, així, que les seves amenaces els facin de boomerang.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)