Ves al contingut principal

Aquesta és la meva campanya, però si no li agrada li'n faig una altra (#eleccions)

Sabadell (Ronda Zamenhoff)
Temps de presentació de candidats i de llistes. La confecció de programes, tot i que som davant una convocatòria extraordinària, incomparable pel seu caràcter plebiscitari, deu anar a hores d'ara a tot drap. Sí, sé que hem de ser generosos i no mirar enrere, però és que de vegades es fa massa difícil. Després de sentir cridar Duran i Lleida el clàssic Visca Catalunya Lliure! encara no m'he recuperat. I, de sobte, m'assabento que la subdirectora de campanya de Convergència i Unió serà l'ex secretaria general d'UDC Marta Llorens. En concret, ha dit que “serà una campanya de crida a tots els catalans que tinguin voluntat de participar en un procés que ens dugui a l’autodeterminació com a poble” i que “a CiU tenim el full de ruta molt ben traçat”. I he tornat a flipar. Sí, tothom té dret a canviar de pensament. Però és necessari que els qui defensaven l'immobilisme més atroç continuïn conservant cadires i càrrecs com si no haguessin fet ni dit res en el passat? Situem-nos. La Marta Llorens era la gran estratega de les campanyes porugues dels temps més durs del peixalcovisme.

I fa quatre dies, però literalment quatre, abans que el seu amo caigués definitivament del cavall dependentista, continuava dient exactament les mateixes coses de sempre. Només cal recordar el seu infumable article al diari comtal de l'abril de 2011, en el qual va criticar públicament l'evolució independentista de l'expresident Pujol. Bàsicament, venia a dir que si el vell president s'hagués presentat anys abans amb un discurs com el què feia aleshores, no hauria guanyat cap elecció. En concret, afirmava que "no podemos ayudar a instalar nuestra sociedad en un dilema, al menos empobrecedor, 'independencia o extinción' porque no obedece a la realidad y no me parece la mejor estrategia para el futuro, pues deja huérfanos a la mayoría de los catalanes y catalanas". Ara, poc més d'un any després, la senyora Llorens, conservant les seves funcions de subdirectora de campanya ens explicarà als catalans exactament el contrari. Que volem i necessitem un estat propi. M'ha vingut al pensament aquella frase, penso que de Grouxo Marx, que, adaptada al cas, diria més o menys això: tinc una campanya amb les meves conviccions, però, si no li agraden, les canvio i li'n puc oferir una altra.

Comentaris

  1. El trabucaire de la Vall de Meià19 d’octubre de 2012 a les 0:43

    Arriba el moment que el que diuen aquesta colla de dropos deixa de tenir sentit, més que tot perquè es mouen per la menjadora.
    Segurament que en aquella famosa reunió al venir de Madrid que el president Mas va tenir amb el putero de la Franja, devia dir-li:
    "O et mous o ja et pots presentar a les properes sota les sigles de UDC"
    I amb la de menjadores que pengen d'Unió, a callar i a acceptar-ho.
    A qui li importa el que diu Na Marta Llorens, al cap i a la fi, és una professional.

    ResponElimina
  2. Professionals de la política.

    ResponElimina
  3. Normalment, no en parlo mai de les fotos que penges al blog del dia. Però, avui en faig una excepció i vull comentar que a casa observem un creixement constant, petit però regular, de les estelades que s'estan tornant a penjar dels balcons. Només caldrà una invitació popular de penjar-les de nou als balcons fins que aconseguim la independència total per demostrar de com n'estem d'emprenyats permanentment!!

    I, comentant el contingut, sí alguns partidaris de l'absenta d'UDC els caldria tenir una mica de dignitat i retirar-se. En Roca Junyent va dir en una ocasió que els professionals de la política són perillosos pel joc adormidor de permanència que poden arribar a fer. En conseqüència, en Duran-Lleida i tota la seva prole haurien de plegar fulminantment, si us plau! Hauria estat molt, molt bé que amb aquesta convocatòria, CDC es desentengués d'UDC. Per què no ho ha fet? En aquest sentit, en Mas i tota CDC em fan por. Sincerament, em temo que encara estan amb el brou tebi... no fos que s'escaldessin.
    Els conservadors es diferencien sempre dels progressistes en què el pas del temps els fa por i temen les novetats que aquest els depari. Són immobilistes i es podreixen per sí sols. I, quan una persona put, cal fer-li una cerimònia de comiat i enterrar-lo o incinerar-lo. Ara, Sr. Duran, sigui conseqüent en vida; encara pot!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que fa a les estelades jo també ho veig. Visc a Gràcia i en hi ha moltíssimes. I banderes catalanes normals, també. M'hi fixo molt i he notat com, poc a poc, Wert a Wert, la cosa es va estenent.

      Primer era el "nucli" de Gràcia que n'estava molt ple. Més endavant van arribar a Bailèn i a la Diagonal. I ara s'estan estenent per l'Eixample. Suposo que és la combinació entre l'efecte crida i l'efecte collons plens.

      Elimina
  4. I d'aquest que en farem?.

    CiU - Duran i Lleida @ciuduran
    Llegeixo q Polònia de #TV3 va avui de la meva suposada conversió a l’independentisme. Una manipulació. Sóc el q era: confederalista. -Duran

    #Porcamisseria de polítics que tenim i que tindrem....

    ResponElimina
  5. Jo no m'acabo de refiar de CIU. Perdoneu que potser sigui desconfiat, però després de 30 anys d'experiències no puc mes que mirar-los amb desconfiança. Em temo que CIU busca la tensió màxima amb l'estat espanyol però amb la secreta intenció de no trencar del tot. Volen aprofitar la força de l'onada. S'han canviat la camisa per conveniència no per convicció. En Duran i algun mes fan ganes de vomitar. Peró "d'on no hi ha no raja". Vigilem aquesta gentussa que ens la fotran en quan tinguin la mínima oportunitat.
    De moment la família no votarem a CIU. Ho farem per un partit que no amagui la paraula independència.

    ResponElimina
  6. Jo també tinc la sensació que CiU, a la més mínima ens la fotrà. Es per això que tampoc la votarem. Votarem un partit que lluiti sense embuts per la independència i que el dugui al seu programa electoral com a punt principal. Amb la de vegades que els de CiU ens han donat pel ..... seria difícil d'argumentar altra opció. I a més de la independència necessitem regeneració política. No pot ser que personatges com el Duran i tota la comitiva portint 30 anys vivint de nosaltres. Volem també una nova llei electoral, amb llistes obertes, i un control de la despesa ajustat als temps que venen. I pensar també en els nostres joves, que han de marxar fora per trobar treball. No hi ha dret a haver de viure com a hostes al teu propi País. Els catalans sabem qué és pencar de valent i ho podem continuar fent, però per a nosaltres, no per als veïns, i que cadascú es tregui les seves castanyes del foc!.Tot això, i més, fa que vulgui al meu País lliure i sobirà.

    ResponElimina
  7. Crec que la lectura que se n'hauria de fer és que cal mirar certa 'classe' de polítics com a 'mercenaris'. I sé que aquesta observació pot interpretar-se malament, però sinó, com es poden anomenar aquestos personatges que canvien d'objectiu -i branden un convenciment esgarrifós- sense haver canviat d'empresa? I talment com canvien amb facilitat d'objectiu, amb la mateixa facilitat canvien de fidelitats... oi?

    Doncs això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que el venedor professional és capaç de vendre un cotxe a un cec i una moto a un paralític, no? Doncs, així són els professionals de la política, que canvien de criteri igual que quan et canvies de camisa i la poses a rentar, sense cap més escrúpol.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…