Ves al contingut principal

Canvis al bloc (#PBP)

Des de l'Onze de Setembre passat el canvi al país ha estat brutal, absolutament històric. Sentir ahir l'Antoni Abad, president de la patronal Cecot, per exemple, defensant el dret a decidir, és una més de les infinites demostracions que vivim aquests dies. Tants canvis al país obliguen també a introduir-ne en aquest bloc. Un problema general de Blogger o alguna intervenció externa els motius de la qual desconec, va fer fa uns dies que desapareguessin tots els vots del mes en curs al Baròmetre d'Estratègia Sobiranista, que portava funcionant des del mes d'octubre. Més enllà dels problemes tècnics, atès que les estratègies sobiranistes, davant el pas endavant fet pel Gran Timoner, han convergit clarament cap a una posició prou comuna, potser que ja no té massa sentit mantenir el baròmetre en funcionament. Tampoc, potser, les pàgines dedicades a l'Armariòmetre i la denúncia de l'Autonomisèria. Totes dues han quedat depassades respecte a aquells temps, no tan llunyans, en els quals calia conquerir la majoria social que ara ja és incontestablement nostra.

En el cas de la primera, la sortida de l'armari per part dels nous independentistes ha estat tan col·lectiva i nombrosa, que no sé si val la pena (seria impossible) deixar-hi constància cas per cas. En el de la segona, la percepció del país que la nostra situació actual és insostenible, que es deriva de la nostra dependència i que només té una sortida, que és la independència, ha guanyat la franja central del país d'una manera absolutament diàfana. Als nous temps de consolidació de la nostra majoria i de definició de com volem la República Catalana correspon, en canvi, potser una altra mena d'espai. Per això, a petició d'un lector, el PBP inaugura una nova pàgina que he titulat Propostes per al nou Estat. Aquestes darreres setmanes el país ha anat debatent diversos elements al respecte, com ara quin ha de ser l'estatus de la llengua castellana o quin model de defensa precisem. Us convido a deixar-hi constància en els comentaris de la nova pàgina, que anirem passant al cos central d'aquest espai per ordre d'entrada i de temàtica. Perquè comença a ser l'hora d'anar perfilant entre tots quin és l'Estat que volem.

Comentaris

  1. M'agrada la idea. Però requereix més temps d'escriptura i pensament. Demà si trobo temps m'hi poso: vull parlar de la remodelació/informatització de la burocràcia.

    ResponElimina
  2. Fa dies que no entro al bloc i no m'ho puc creure! Ara ja doneu per fet que la independència es farà?????? Perquè? perquè CiU ha aprovat un programa electoral a on no diu la paraula independència i que posa l'horitzó al 2020? perquè ERC ja ha pactat amb CiU i, de fet, ja té assegurades les cadires? Realment creieu que podem abaixar la guàrdia?.
    En fi, nois, ja sé que tots tenim moltes ganes de fer el cim, però creure que CiU i ERC prioritzaran la independència per sobre dels seus interessos, és d'una ingenuïtat que esbera.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…