Ves al contingut principal

Canvis al bloc (#PBP)

Des de l'Onze de Setembre passat el canvi al país ha estat brutal, absolutament històric. Sentir ahir l'Antoni Abad, president de la patronal Cecot, per exemple, defensant el dret a decidir, és una més de les infinites demostracions que vivim aquests dies. Tants canvis al país obliguen també a introduir-ne en aquest bloc. Un problema general de Blogger o alguna intervenció externa els motius de la qual desconec, va fer fa uns dies que desapareguessin tots els vots del mes en curs al Baròmetre d'Estratègia Sobiranista, que portava funcionant des del mes d'octubre. Més enllà dels problemes tècnics, atès que les estratègies sobiranistes, davant el pas endavant fet pel Gran Timoner, han convergit clarament cap a una posició prou comuna, potser que ja no té massa sentit mantenir el baròmetre en funcionament. Tampoc, potser, les pàgines dedicades a l'Armariòmetre i la denúncia de l'Autonomisèria. Totes dues han quedat depassades respecte a aquells temps, no tan llunyans, en els quals calia conquerir la majoria social que ara ja és incontestablement nostra.

En el cas de la primera, la sortida de l'armari per part dels nous independentistes ha estat tan col·lectiva i nombrosa, que no sé si val la pena (seria impossible) deixar-hi constància cas per cas. En el de la segona, la percepció del país que la nostra situació actual és insostenible, que es deriva de la nostra dependència i que només té una sortida, que és la independència, ha guanyat la franja central del país d'una manera absolutament diàfana. Als nous temps de consolidació de la nostra majoria i de definició de com volem la República Catalana correspon, en canvi, potser una altra mena d'espai. Per això, a petició d'un lector, el PBP inaugura una nova pàgina que he titulat Propostes per al nou Estat. Aquestes darreres setmanes el país ha anat debatent diversos elements al respecte, com ara quin ha de ser l'estatus de la llengua castellana o quin model de defensa precisem. Us convido a deixar-hi constància en els comentaris de la nova pàgina, que anirem passant al cos central d'aquest espai per ordre d'entrada i de temàtica. Perquè comença a ser l'hora d'anar perfilant entre tots quin és l'Estat que volem.

Comentaris

  1. M'agrada la idea. Però requereix més temps d'escriptura i pensament. Demà si trobo temps m'hi poso: vull parlar de la remodelació/informatització de la burocràcia.

    ResponElimina
  2. Fa dies que no entro al bloc i no m'ho puc creure! Ara ja doneu per fet que la independència es farà?????? Perquè? perquè CiU ha aprovat un programa electoral a on no diu la paraula independència i que posa l'horitzó al 2020? perquè ERC ja ha pactat amb CiU i, de fet, ja té assegurades les cadires? Realment creieu que podem abaixar la guàrdia?.
    En fi, nois, ja sé que tots tenim moltes ganes de fer el cim, però creure que CiU i ERC prioritzaran la independència per sobre dels seus interessos, és d'una ingenuïtat que esbera.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…