Ves al contingut principal

Convergència i reagrupament estratègic (#eleccions)

Tibidabo (Barcelona)
Diculpeu-me l'equívoc, la juguesca semàntica del títol. Serveix per recordar-vos que de cara al proper 25 de novembre, els independentistes de sempre ens hem d'ajuntar. Maximitzar beneficis. És hora de deixar de banda les històries del passat i els personalismes. Les maniobres fosques i els desacords. Sóc completament aliè a les cuines, però sembla que en aquests moments hi ha negociacions obertes en diversos fronts. Tant de bo prosperin! Converses que s'allargaran probablement més enllà del dia 11 d'octubre, data límit per a la presentació de coalicions electorals. El context és radicalment diferent al de fa dos anys: tothom ha mesurat les seves forces i ara les sinèrgies poden ser més importants que la tradicional força divisòria de l'independentisme. El premi, a tenor de les enquestes publicades fins ara, podria ser senzillament espectacular: la segona posició a les eleccions, darrera una CiU que ha promès un procés d'autodeterminació més o menys immediat. El resultat, doncs, val la pena. L'impacte seria brutal.

Però més enllà d'aquest objectiu importantíssim, la convergència i el reagrupament dels independentistes permetria aprofitar cada vot en unes eleccions plebiscitàries que són, probablement, les més importants, amb les municipals d'abril del 1931, de la història democràtica del país. Calculadora en mà: Reagrupament no va fer fructificar els 39.922 vots rebuts el 2010; el mateix va passar amb Solidaritat Catalana a les províncies de Lleida i Tarragona, on va sumar 16.262 vots; i encara a ICV-EUiA, que va no va traduir en escó els seus 7.384 vots a la circumscripció lleidatana. En total, 63.568 vots, sense comptar els restos allà on aquestes llistes sí van obtenir representació. En aquelles eleccions hi van votar 3.135.764 catalans, el que vol dir que cadascun dels 135 escons va costar una mitjana de 23.228 vots: és a dir, que amb els sufragis no aprofitats es podrien haver obtingut gairebé tres escons més. Ara, doncs, seria molt profitós que la gent de SI acordés coalició amb Esquerra (amb Strubell de cap de llista a Girona?) i que les CUP s'apuntessin a aquesta suma o almenys ajuntessin les seves forces a les d'Iniciativa i els seus aliats, per configurar un espai sobiranista més a l'esquerra. Anar per lliure, com sempre, tindrà un càstig terrible fora de Barcelona. És temps de generositat, de responsabilitat i d'intel·ligència. Perquè és l'hora H del dia D!

Comentaris

  1. Saludo entusiàsticament tota aquesta font d'informació que ens brindes!!
    I efectivament, ara més que mai -diguem-ne que amb un valor de tres-cents anys de patiment- ara més que mai, hem d'aturar amb la millor astúcia del món qualsevol dubte d'integrisme espanyol. Tots d'acord per vèncer inqüestionablement a les urnes sense cap mena de personalisme. Posant com a caps de llista persones que arrosseguen a favor nostre indiscutiblement. Cal saber fer una passa enrere per poder-ne guanyar una infinitat demà. Siguem generosos per tots nosaltres mateixos!

    ResponElimina
  2. Solució: com que la Cup ja ha declinat unir-se a la coalició, si hi agués generositat per part de tots, però sobretot de ERC aquestes podrien ser les llistes: (perdoneu la especulació eh però bé que es divertit no?).... BARCELONA: 1.Oriol Junqueres(ERC) 2.Alfons Lopez Tena(SI) 3.Joan Laporta(DC) 4.Joan Puigcercós(ERC) 5.Ruth Carandell(Rcat) 6.Uriel Bertran(SI)7.Anna Simó(ERC) 8.Anna Arqué(DC) 9.Marta Rovira(ERC) 10.Carles Mora(Rcat) 11.Oriol Amorós(ERC)...
    GIRONA: 1.Toni Strubell(SI) 2.Joan Carretero(Rcat) 3.Teresa Jordà(ERC)...
    LLEIDA: 1.Jaume Fernandez(Rcat) 2.(algú de SI)...
    TARRAGONA:1(algú de ERC)2.(algú de SI).

    Rcat tinc dubtes que al final s'avingui al pacte ja que ha afirmat que s'ha de donar el maxim suport al gran timoner i les relacions amb Solidaritat són vastant dolentes i no els hi falten raons.....

    ResponElimina
  3. PER FAVOR¡¡¡APARQUEM LES DIFERENCIES CACIQUILS,UN COP LLIURES TORNEM A LAS IDEOLOGUIES,PERO ARA NO¡¡¡PODEM SER LA SEGONA FORÇA DEL PARLAMENT.....NO SIGUEM BABAUS.

    ResponElimina
  4. ICV i les CUP poden tenir juntes unes sinergies importants, més que no ens pensem: validació d'ICV om a independentista (i pensant en el post dia D) i entrada al Parlament de les CUP. ideològicament, no tenen per que no entendre's.
    Pel que fa a ERC+SI+Rcat, ho veig difícil no només pels personalismes sinó per les pròpies enquestes que anuncien una pujada del vot estrictament independentista.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…