Ves al contingut principal

Crear seguretats sense perdre el nord (#marxemja)

Girona











Dret a decidir, aquesta és la clau que ens condueix a la victòria. A la creació d'un estat propi per Catalunya. Estem convencent abassegadorament els nostres conciutadans perquè la necessitat de disposar d'aquest instrument, en els moments dramàtics de crisi que vivim, és més evident que mai. També, perquè tenim un gran portaavions per rebre les adhesions: el de l'exercici de la democràcia, el de la decisió a través del vot, el del dret d'autoderminació. Entenc que en aquest procés de convenciment d'una majoria incontestable del país (sabeu que crec fermament que a hores d'ara ja són nostres dos terços o fins i tot més de l'electorat) els nostres líders considerin que cal donar seguretats als més dubtosos. Està bé. Però no podem perdre el nord. Aquestes setmanes hem tingut dos exemples més o menys polèmics al respecte: el de les garanties sobre l'oficialitat de l'espanyol al futur estat català i el de la inclusió de la pertinença a la Unió Europea en la pregunta proposada pel Gran Timoner per al nostre referèndum de d'autodeterminació.

Calia obrir aquests jardins? Reconec que, probablement (que tampoc tinc molt i molt clara ni una cosa ni l'altra), seria partidari de les solucions que proposen Oriol Junqueres i Artur Mas. Però també llegeixo i comparteixo en bona part reflexions (que us recomano, si és que no les heu llegit) tan assenyades al respecte com les de Vicenç Partal o Salvador Garcia-Ruiz. Però, sobretot, hi ha una cosa que em preocupa especialment: volem començar la construcció del nostre estat amb els equívocs, les barreges i els fraus de la transició espanyola? Perquè decisions com l'oficialitat o no de l'espanyol s'han de prendre amb serenor per part de tots els catalans quan discutim la nostra Constitució i no poden ser el desig d'un o de diversos candidats que haurem d'acatar perquè ja es dóna per fet. I la pertinença o no a la Unió Europea no pot anar directament lligada al referèndum d'autodeterminació, mesclant aquella decisió amb l'opció per la independència, exactament de la mateixa manera que alguns van colar la monarquia als espanyols el 1978. El nostre nou estat ha de ser impecablement democràtic i veure que els nostres líders es fan trampes no m'agrada. Crear seguretats als dubtosos té un límit: el de no perdre el nord.

Comentaris

  1. Molt bo i molt clar avui.
    Sí, i millor encara si el conjunt del futur Parlament obrís una llista de propostes obertes als ciutadans per mirar de viure dins d'un Estat d'autèntica garantia de benestar social i honestedat.
    Tothom reconeix que un país es pot regir per criteris lliberals, socials, democràtics, comunistes, etc. Podríem crear un nou estil d'Estat de "Capitalisme Social"? Una de les propostes que m'agradaria fer és la de limitar el poder de les empreses; alliberar-les de les càrregues del personal i, en canvi, obrir caixes d'estalvis obligatòries i sindicades als diversos gremis de treballadors. En tinc moltes propostes a la reserva. I com jo, molts ciutadans també desitjaran participar-hi.
    Per què no ho provem?

    ResponElimina
  2. Crec que no es el moment de parlar sobre la oficialitat de la llengua del estat Català, es el moment de sumar-nos tots a aconseguir-lo, desprès caldrà parlar de català i altres llengües.

    Al respecte jo proposaria el català com a llengua oficial i poder dirigir-se a la administració en català, castellà i anglès, les respostes en les tres llengües a la vegada.

    Etiquetar en les tres llengües, no en una de sola i els estudis universitaris sols en anglès, amb les excepcions pertinents.

    En quant a les religions, cadascú a casa seva que faci el que vulgui, però públicament el estat ha de ser laic i els centres de culte actuals condicionar-los com a culturals.

    El sou mínim, el suficient per a viure i menjar i el sou màxim no mes de quatre vegades superior a aquest. El que en vulgui mes que treballi d'autònom o munti una empresa.

    ... em deixo el 99,83% de temes, es-clar.

    En quant a la consulta, no crec que hi hagi d'aparèixer gran cosa mes que la paraula independència, a Europa ja hi som, el euro ja el tenim i a la UE si no ens hi volen pitjor per a ells.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…