Ves al contingut principal

Des de les papereres de la història (#memoriahistorica)

Història i present sempre lligats. Són les mateixes hores en les quals el ministre Wert parla d'españolizar a los catalanes i que el seu homòleg García-Margallo compara els nacionalismes amb el nazisme i el comunisme. Escric impactat en veure la carta del president Companys. Haureu sentit o llegit, aquests dies als mitjans, que una missiva tramesa a la seva cunyada i redactada vuit dies abans de la seva execució se subhasta properament a Barcelona. Tal i com explicava al detall, amb intensa emoció, Josep Benet (Exili i mort del president Companys, Barcelona: Editorial Empúries, 1990, p. 199 i ss.), després de la seva detenció per la Gestapo, el veterà polític republicà ha arribat a la capital catalana el 3 d'octubre de 1940. Naturalment, les autoritats d'ocupació, determinades a procedir amb la màxima urgència a la pantomima del seu procés sumaríssim (ventilat en tres hores) i ràpida execució, pretenen que no se sàpiga on és. Les seves germanes Ramona i Neus, sentimentalment distanciades del president durant els darrers anys, però a les quals s'hi refereix en la carta ara rescatada del fons de la història, vaguen per la ciutat a la recerca de notícies.

Segons el diari de Ramona Companys, el mateix dia en què el president els adreça aquella missiva a través de la seva cunyada, demanant estris bàsics per millorar la seva vida de presó, reben la falsa notícia de l'afusellament del germà. Acudeixen als serveis funeraris de l'Ajuntament per trobar el cadàver. La germana va també al consolat alemany, a la recerca de notícies: no li desmenteixen la mort i li avancen que difícilment podrà recuperar el cadàver per evitar fer-ne un símbol del seu lloc d'enterrament. Entretant, en un acte de suprema indigència moral, l'auditor de guerra que ha rebut l'escrit del president el rebrega amb les mans i el llança amb desdeny a la brossa. El seu assistent, secretament, el recupera de les escombraries. Sap que és un document d'alt valor simbòlic. Arribat a casa, la família el planxa posant aquell fi paper de quadern entre dues peces de roba. Amb el temps l'emmarcaran i el conservaran com un tresor. Tot i les prevencions preses per evitar que es conegui la notícia de la presència de Companys a Montjuïc, al dia següent, Ramona ja sap del cert que el seu germà hi ha arribat, tot i les amenaces al personal de la Diputació i del castell. Canalles d'ahir, canalles d'avui. El fil negre de la història.

Comentaris

  1. No bolidem mai l'exemple de Companys, mostra suprema del que farien bona part d'espanyols si els deixessin.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…