Des de les papereres de la història (#memoriahistorica)

Història i present sempre lligats. Són les mateixes hores en les quals el ministre Wert parla d'españolizar a los catalanes i que el seu homòleg García-Margallo compara els nacionalismes amb el nazisme i el comunisme. Escric impactat en veure la carta del president Companys. Haureu sentit o llegit, aquests dies als mitjans, que una missiva tramesa a la seva cunyada i redactada vuit dies abans de la seva execució se subhasta properament a Barcelona. Tal i com explicava al detall, amb intensa emoció, Josep Benet (Exili i mort del president Companys, Barcelona: Editorial Empúries, 1990, p. 199 i ss.), després de la seva detenció per la Gestapo, el veterà polític republicà ha arribat a la capital catalana el 3 d'octubre de 1940. Naturalment, les autoritats d'ocupació, determinades a procedir amb la màxima urgència a la pantomima del seu procés sumaríssim (ventilat en tres hores) i ràpida execució, pretenen que no se sàpiga on és. Les seves germanes Ramona i Neus, sentimentalment distanciades del president durant els darrers anys, però a les quals s'hi refereix en la carta ara rescatada del fons de la història, vaguen per la ciutat a la recerca de notícies.

Segons el diari de Ramona Companys, el mateix dia en què el president els adreça aquella missiva a través de la seva cunyada, demanant estris bàsics per millorar la seva vida de presó, reben la falsa notícia de l'afusellament del germà. Acudeixen als serveis funeraris de l'Ajuntament per trobar el cadàver. La germana va també al consolat alemany, a la recerca de notícies: no li desmenteixen la mort i li avancen que difícilment podrà recuperar el cadàver per evitar fer-ne un símbol del seu lloc d'enterrament. Entretant, en un acte de suprema indigència moral, l'auditor de guerra que ha rebut l'escrit del president el rebrega amb les mans i el llança amb desdeny a la brossa. El seu assistent, secretament, el recupera de les escombraries. Sap que és un document d'alt valor simbòlic. Arribat a casa, la família el planxa posant aquell fi paper de quadern entre dues peces de roba. Amb el temps l'emmarcaran i el conservaran com un tresor. Tot i les prevencions preses per evitar que es conegui la notícia de la presència de Companys a Montjuïc, al dia següent, Ramona ja sap del cert que el seu germà hi ha arribat, tot i les amenaces al personal de la Diputació i del castell. Canalles d'ahir, canalles d'avui. El fil negre de la història.

Comentaris

  1. No bolidem mai l'exemple de Companys, mostra suprema del que farien bona part d'espanyols si els deixessin.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas