Efecte disuasori (#prouespoli)

Via Verda (Aldover)









N'he tornat a pensar aquests dies amb motiu del tancament patronal dels farmacèutics. Disuasori. No puc evitar-ho. Sempre que escolto la paraula se m'activen les neurones defensives. Disuasori per a qui? Esquerres i dretes semblen compartir al respecte una mena de pragmatisme pervers per a la majoria. Encara que constitueixi un evident atac a la igualtat d'oportunitats. Perquè implantar taxes fixes, sense tenir en compte les rendes dels pagadors, evidentment, constitueix una clara injustícia. Disuadeix els pobres i importa un rave als qui més tenen. Mireu que fa anys, però encara ho tinc gravat al record: el 1991 s'inauguraven els túnels de Vallvidrera amb un peatge de preu considerable. Recordo perfectament l'alcalde olímpic Pasqual Maragall justificant-lo exactament pels mateixos motius: cal crear un cert efecte disuasori per evitar-ne el col·lapse. És a dir, que els túnels servissin bàsicament per connectar de forma fluïda, sense embussos matinals, les bones cases de Sarrià amb el seu natural lloc d'esbarjo al Club de Golf de Sant Cugat. Sempre m'ha admirat l'alt grau socialista d'aquella justificació.

No fa gaire el terme ha tornat a envair l'actualitat, amb motiu de l'aplicació de l'euro per recepta. Com els catalans sense paguem doble, una mesura contemporània al copagament farmacèutic ajustat al nivell de renda de cadascú (frau a banda!), mitjançant el qual el govern conservador espanyol, per cert, ha superat per l'esquerra el català. Gent gran i malalts crònics condemnats indiscriminadament a pagar 61 euros l'any a la Generalitat.  El conseller Boi Ruiz va defensar la mesura públicament posant damunt la taula les tones de medicines que cada any es recullen caducades sense consumir. Cal instaurar una mesura disuasòria, va dir. I voilà, ja la tenim. Potser seria responsabilitat dels dispensadors de les receptes aplicar una política més restrictiva, en comptes de carregar-ne els beneficiaris amb una despesa i una responsabilitat (analitzar les seves necessitats farmacèutiques) que, segons les autoritats no es cansen de recordar censurant l'automedicació, no és seva. Però la caixa és buida i és més fàcil atacar els de baix.

Comentaris

  1. Respostes
    1. Perdoneu, però tenia problemes estranys d'informàtica...
      Deia que aquesta situació que estem experimentant per les noves i excepcionals eleccions del 25N, cal que en Mas no aconsegueixi l'absoluta pel perill que suposa. Si a la primera tanda del Govern, ens va apujar impostos als pobres i sense fer cap gest compensatori pel descontrol econòmic de les dretes, si amb aquestes eleccions, repeteixo, en Mas aconsegueix l'absoluta, quedarà lliure per interpretar legítima una política de reducció dels drets socials. Si ens queixem, voldrà dir que no volem independència...! O no???!!!
      Alerta i al lloro!!

      Per això, aplaudeixo efusivament l'aparició d'aquest nou espai del blog de les "Propostes pel Nou Estat" Haurà de ser una eina molt útil per col·laborar amb els tècnics en crear les bases constitucionals per un nou estat que sigui moderat, equànime, solidari amb tothom i de progrés sòlid. Ànims!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas