Ves al contingut principal

El repte de seduir (#RepublicaCatalana)

Prat de Comte












Som en plena batalla per la llibertat, aquella paraula màgica que, amb una excel·lent visió de la jugada, apareixia al famós cartell de l'Assemblea Nacional Catalana. De fet, gràcies a l'ajuda incansable que els espanyols presten a la nostra causa cada dia sense saber-ho, en realitat, ara, és ja, abans de res, una lluita per la democràcia. Només ens cal dir a tort i a dret que volem votar. De fet, aviat podrem fer una manifestació demanant, simplement, democràcia. I aquesta reclamació tindrà davant del món, estic convençut, una força demolidora. El front europeu és fonamental. El Gran Timoner sembla que intensificarà en les properes setmanes la tasca de difusió internacional de la nostra causa. I ben fet que farà. Necessitem llançar cap a dins i cap a fora un missatge de tranquil·litat, de pau, de diàleg. És potser el que més m'està agradant del president Mas des del dia del Gran Cop de Timó. Ferms en l'objectiu, tous en les formes.

Cal fer un esforç de seducció. Des de l'Onze he començat a trobar-me sovint amb persones que manifesten un cert síndrome d'acorralament. De sobte, confiades com eren en la marginalitat del nostre anhel, han descobert que ocupa la franja central de la societat catalana. I que ells han quedat al marge. Cal fer tot l'esforç del món (jo intento fer-ho), per convèncer-los que "només" estem decidint de quina manera ens organitzem políticament, com gestionem els nostres recursos, com protegim i desenvolupem la nostra cultura compartida. Perquè, encara que som majoria, hem de construir una República Catalana on (si posa una mica, només una mica de part seva) tothom s'hi senti còmode. No m'agradaria caure en el perill de convertir-nos en ells i dedicar-nos a imposar i no seduir. La capacitat d'inclusió és el que ens ha dut a la victòria. No la perdem!

Comentaris

  1. Hem de seduir. Hem d'aportar dades i esvair dubtes. Aconseguirem fer el referèndum i guanyar-lo. Tot això, sense relaxar-me, penso que ho tenim guanyat. Ara. Hem de tenir, senyores i senyors de l'ANC un pla ben preparat per quan el molt honorable president de la Generalitat, el senyor Artur Mas, se'n vagi amb la força del resultat de les urnes favorable a la independència cap a Madrid amb la intenció de negociar un pacte fiscal per a Catalunya DINS de l'Estat espanyol.

    ResponElimina
  2. Atxís... (és continuació de l'últim anterior de fa uns dies). No sé si es podrà demanar el dret de no constipar-nos...
    En fi, ja estem al 80% de "sí". Suposo que una bona part d'aquest increment és aquesta operació d'informar en castellà que està fent en Mas per tot arreu, i a l'estranger també. Ho dic perquè la bona dona que ens fa la neteja, ja us la he citat infinitat de vegades, Va escoltar una entrevista d'en Mas a Tele5 o A3, no sé. Ella, el va escoltat tot seguit fins el final. Li va encantar! "-Ahora ya sé la otra parte! TIENE RAZÓN." No em vaig atrevir a preguntar-li si el votaria.

    Jo, per si de cas, seguiré en la meva línia d'ERC, perquè tot sol, en Mas es pot quedar enganxat entre els esbarzers d'UDC (àlies Duran-Lleida)

    ResponElimina
  3. Les bajanades que van fent espanyols ajuden de forma enorme a sumar ciutadans a l'independentisme. Pitjor -per als seus interessos- no ho podrien fer.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…