Ves al contingut principal

Els enviem en Pere Navarro (#federalisme)

Catedral de València
Tal i com feien preveure les anteriors (només un de cada tres votants del 2010 diu que repetirà), la darrera enquesta electoral del diari comtal situa el PSC, per primera vegada, per sota dels vint escons al Parlament de Catalunya. Com les tendències demoscòpiques en marxa difícilment es capgiren, sinó que es mantenen o fins i tot s'accentuen, no és descabellat pensar que es socialistes catalans poden arribar a obtenir el proper 25 de novembre una xifra bastant més propera als quinze que als vint escons. I això els convertirà, indefectiblement, en la quarta força parlamentària. Impressionant. De fet, des del primer moment, vaig entendre perfectament perquè Pere Navarro va anunciar que dimitiria com a alcalde Terrassa, però després del dia de les eleccions. Naturalment, perquè és de preveure que, en realitat, haurà de dimitir d'altres coses. I clar, la cadira és la cadira i a veure si anirem a l'atur. Em pregunto molt encuriosit si el 26 de novembre el grup socialista al Parlament de Catalunya estarà a mans de Maurici Lucena, el brillant comissari de Carme Chacón, o no.

En tot cas, en un accés de màxima dolenteria, he tingut una idea per al dia després de la major desfeta de la història del socialisme català organitzat. En un acte de suprema crueltat, el primer dia de sessions del nou Parlament de Catalunya constituït, si és que encara és primer secretari del que quedi dels socialistes catalans, l'enviem al Congreso amb una proposta de reforma constitucional federal i pel dret a decidir. Encara que la majoria sobiranista superi els cent diputats. No, que no se'n lliuri, que la defensi. Ja que està enganyant vilment (sense gaires resultats, com és patent) els electors catalans, que assumeixi la seva responsabilitat. Que passi per la mateixa humiliació pública del lehendakari Ibarretxe. L'enviem a galeres. Ell que creu en Espanya i confia encara que podem arribar-hi a una entesa, que s'acari amb la bèstia. Pere, sigues valent. Reps tu les coces. Els insults. I tornes amb les mans buides. I calles per sempre amb la suprema estultícia del federalisme. És una qüestió de salut pública.

Comentaris

  1. No puc arribar a comprendre com un partit que ho havia estat tot, repeteixo, tot, pot fer-se l'hara-kiri d'aquesta forma.
    Si haguessin emprès una transfiguració nacional com la d'ICV o bé s'haguessin tret la màsacara per a operar com una vulgar federació del PSOE, encara salvarien algun moble. Els politòlegs tindran feina a estudiar-ho.

    ResponElimina
  2. REFORME CONSTITUCIONAL?....."TEATRU",I A MES A MES MALS ACTORS.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  3. REFORME CONSTITUCIONAL?....."TEATRU",I A MES A MES MALS ACTORS.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
    Respostes
    1. A internet les majúscules son l'equivalent de cridar. No siguis maleducat/da.

      Elimina
  4. AMIC ANONIM: SAPS LO QUE PASSA? ES QUE VUI CRIDAR....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…