Els enviem en Pere Navarro (#federalisme)

Catedral de València
Tal i com feien preveure les anteriors (només un de cada tres votants del 2010 diu que repetirà), la darrera enquesta electoral del diari comtal situa el PSC, per primera vegada, per sota dels vint escons al Parlament de Catalunya. Com les tendències demoscòpiques en marxa difícilment es capgiren, sinó que es mantenen o fins i tot s'accentuen, no és descabellat pensar que es socialistes catalans poden arribar a obtenir el proper 25 de novembre una xifra bastant més propera als quinze que als vint escons. I això els convertirà, indefectiblement, en la quarta força parlamentària. Impressionant. De fet, des del primer moment, vaig entendre perfectament perquè Pere Navarro va anunciar que dimitiria com a alcalde Terrassa, però després del dia de les eleccions. Naturalment, perquè és de preveure que, en realitat, haurà de dimitir d'altres coses. I clar, la cadira és la cadira i a veure si anirem a l'atur. Em pregunto molt encuriosit si el 26 de novembre el grup socialista al Parlament de Catalunya estarà a mans de Maurici Lucena, el brillant comissari de Carme Chacón, o no.

En tot cas, en un accés de màxima dolenteria, he tingut una idea per al dia després de la major desfeta de la història del socialisme català organitzat. En un acte de suprema crueltat, el primer dia de sessions del nou Parlament de Catalunya constituït, si és que encara és primer secretari del que quedi dels socialistes catalans, l'enviem al Congreso amb una proposta de reforma constitucional federal i pel dret a decidir. Encara que la majoria sobiranista superi els cent diputats. No, que no se'n lliuri, que la defensi. Ja que està enganyant vilment (sense gaires resultats, com és patent) els electors catalans, que assumeixi la seva responsabilitat. Que passi per la mateixa humiliació pública del lehendakari Ibarretxe. L'enviem a galeres. Ell que creu en Espanya i confia encara que podem arribar-hi a una entesa, que s'acari amb la bèstia. Pere, sigues valent. Reps tu les coces. Els insults. I tornes amb les mans buides. I calles per sempre amb la suprema estultícia del federalisme. És una qüestió de salut pública.

Comentaris

  1. No puc arribar a comprendre com un partit que ho havia estat tot, repeteixo, tot, pot fer-se l'hara-kiri d'aquesta forma.
    Si haguessin emprès una transfiguració nacional com la d'ICV o bé s'haguessin tret la màsacara per a operar com una vulgar federació del PSOE, encara salvarien algun moble. Els politòlegs tindran feina a estudiar-ho.

    ResponElimina
  2. REFORME CONSTITUCIONAL?....."TEATRU",I A MES A MES MALS ACTORS.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  3. REFORME CONSTITUCIONAL?....."TEATRU",I A MES A MES MALS ACTORS.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
    Respostes
    1. A internet les majúscules son l'equivalent de cridar. No siguis maleducat/da.

      Elimina
  4. AMIC ANONIM: SAPS LO QUE PASSA? ES QUE VUI CRIDAR....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)