Ves al contingut principal

En Wert fa pedagogia

Horta de Sant Joan










Sí, el ministre d'Educació continua amb la pedagogia. Un exdirector general de la Gestoria dels temps del president Pujol em va dir no fa gaire que els espanyols sempre ens han fet pedagogia de la bona. Una pedagogia que nosaltres, pèssims alumnes, no hem volgut entendre durant tres dècades, tot i la seva diàfana claredat. Ells van a la seva. A construir l'Espanya de matriu castellana en la qual viure la diferència es fa irrespirable. Seguint la doctrina FAES, Juan Ignacio Wert ha decidit aplicar en el seu àmbit la doctrina de recentralització que el govern del Partit Popular vol engaltar-nos arreu. Des de les infraestructures de transports a les culturals, es tracta d'un atac en tots els fronts. Precisament ara, quan una immensa majoria dels catalans ha dit que prou, que ja no podem més. El ministre ens diu que vol reconstruir un sol sistema educatiu espanyol i (tal i com era de preveure) garantir via llei de bases que es pugui estudiar a Catalunya amb l'espanyol com a llengua vehicular, és a dir, dividint les criatures en dues comunitats.

Aquests són els principis. Per a justificar-los, de forma barroera, Wert s'ha empescat un argument curiós. Diu que l'escola (no pas ells, sobretot, amb la seva intransigència a la pluralitat) és la responsable de l'avenç de l'independentisme a Catalunya. Vegem-ho. Anem a les dades demoscòpiques. Baròmetre de juny 2012 del CEO. El darrer publicat. En efecte, el nombre dels qui consideren que un estat independent és la millor opció augmenten considerablement en la franja d'edat dels 18 als 34 anys (41,9%) en comparació amb els majors de 50-64 (28,3%). També és major, però, entre els primers, els qui prefereixen que continuï com a comunitat autònoma (28 a 25,7%). La diferència, però, és gairebé insignificant davant la pregunta decisiva: els qui votarien sí en cas de referèndum d'independència (55,3 a 51,2%). Perquè si alguna cosa caracteritza el nou independentisme majoritari és el seu caràcter transversal. Plural ideològicament, territorialment, per gènere i per edat. Comunitat d'afectats per la instransigència. I contra això, el ministre i el govern espanyol fan definitivament tard.

Comentaris

  1. Les explicacions que fa només són per intentar amagar el que tots sabem: A estudiar en castellà i a ser com ells i fer les coses que ens manin. I pagant...

    ResponElimina
  2. MOLTS DEL ACTUALS INDEPENDENTISTES,FOREM ALUMNES DE LAS ESCOLES NACIONALS-CATALOQUES, AQUELLES DE D.PELAYO,EL DOS DE MAYO Y EL CRUCERO BALEARES..... I MIRA ON SOM ARA.

    ResponElimina
  3. Trobo que és perdre el temps parlar de les parts vergonyants del contrari. Seria millor preocupar-nos pel permanent desgavell de tots els partits nacionals, impossibles d'assumir un acord mínim. Al meu entendre, el què cal és que mirin de quina manera han d'actuar per mirar d'aconseguir el màxim d'escons.

    ResponElimina
  4. Ben dit Ramon. Aquí no ens posem d'acord ni per tirar endavant quelcom tan de tots nosaltres com la independència. Tot son interessos de partit, encara. Estem en plena Vida de Brian. "El partit Front Nacional per la Independència lluitant contra el partit Front Independentista Nacional."

    ResponElimina
  5. La immersió en l'espanyol, el nacinalcatolicisme, la TVE... tot plegat ha desembocat en una majoria social independentista. espanyols: inútils.
    Ara el gat (espanyol) esgarrapa panxa enlaire, sense remei.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…