Ves al contingut principal

"Españolizados", 1939 (#espanyolisado)

Girona
Us presento avui un senzill exercici. Entro a l'hemeroteca digital de La Vanguardia i busco resultats per a la recerca del terme "españoliza" als exemplars publicats el 1939. El resultat és el següent. Vosaltres mateixos:

"Cataluña recobra su ritmo dinámico y se incorpora con brío a la reconstrucción de España. Vuelve españolizada, con sed de justicia, de pan y de trabajo. De dentro afuera, antes de entrar en la capital las banderas victoriosas del Ejército Español, llegaba al Caudillo Español la adhesión incondicional y sin reserva de los en Cataluña sometidos. Al bendecir a Franco y a su Ejército, no hacen ahora más cosa que certificar públicamente lo que dentro del pecho estuvo agarrotado por el terror de los cincuenta mil agentes del S.I.M., hostigados por el cobarde Juan Negrin." (Carmelo Marín, 30 de gener de 1939).

"Conviene revisar seriamente, detenidamente, todo el valor educativo que reside en el Teatro, añadiendo para nuestras escuelas un significado que ahora se desestima: el de españolizar nuestra cultura. Con esto queremos expresar nuestro deseo de volver a la cultura española de nuestro siglo imperial. Hemos de ponderar y apreciar la utilidad de todos los géneros dramaticos, desde los juegos de danza y las consejas
de la niñez, hasta las comedias acabadas de la madurez, sin olvidar los juguetes propios de los primeros años de la juventud." (Víctor de la Serna, 1 de març de 1939).

"La unidad y compenetración de España hizo grande a los españoles, y hasta españolizó a los que no lo eran. Ganivet —tan persuadido de la necesidad de fundirse todos y todo en una gran empresa nacional, que el nuevo régimen ve en él un inequívoco precursor— mostró hacia Catalunya el inteligente cariño que llevaba en la masa de la sangre." (M. Fernández Almagro, 21 de juliol de 1939).

Comentaris

  1. Igualico, igualico que mi defunto agüelico...!
    En un d'aquells antics TBOs, hi havia una historieta repetitiva com la que més que davant de la burriqueria dels seus fills i parentela, aquesta àvia sempre acabava fent aquest comentari. I, és que dins d'una mateixa família, tot es repeteix fins fastiguejar. Ara hi tornen amb l'espanyolització. La Nina de la Casa ja parla de revisar duplicitats. Vol dir (ho va posar d'exemple) suprimir les nostres oficines a l'exterior.
    La liquidació del projecte Espanya se'ls va a norris i els satisfà....

    ResponElimina
  2. Jo vaig néixer pocs anys desprès d'aquest comunicat, no l'hi llegit fins avui però soc plenament conscient d'haver sofert el que el seguí.
    Fan feredat aquestes paraules escrites per assassins de gent, pobles i cultures.
    Hi sentit basarda al recordar al meu pare al que obligaren a anar a una guerra de la que mai ens va voler parlar, tan sols d'alguna anècdota amable.
    Si no marxem aviat tornaran a fer-nos tot el mal que puguin, insidiosament, amb malevolència i gaudint-en.
    Fàstic de gent, quant siguem independents no vull ni sentir-ne a parlar i votaré a qualsevol que no vulgui la mes mínima solidaritat envers ells, em farien tornar dolent i tot.
    A veure si tot això s'acaba ben aviat.
    Salut ||*||

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…