Ves al contingut principal

Fragments escollits (XVI). "Un catalán en proceso de españolización"










"Bienquerido ministro... llevo 2 días en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto... pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano. Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas señor ministro... Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu.... bueno... de un corral de pollos! Sí, sí... usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia, reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo señor ministro.

Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo, vamos... tocar al dos... para entendernos. Que esto esta a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra... ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero le aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado de aquello mas bien pero a decir verdad todo son ocho y nueves y cartas que no ligan... por lo tanto no vamos perder más el tiempo señor ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos, preferimos escampar la niebla... Bueno... tengo que dejarle: son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover así que buen viento y barca nueva.

Un catalan en proceso de españolización."

Font: text anònim rebut per correu electrònic.

Comentaris

  1. Molt bo.... Sé que d'espanyols n'hi han molts i que no tots pensen com en Wert. Però aquest projecte del nacionalisme espanyol es quelcom retrograd i dolent per a la salut mental. Repetir una mentida fins a convertir-la en veritat es situar a la persona fora del context real. Això es l'espanyolització. Desprès d'aquest procés de rentat mental es quan s'afirmen categòricament coses tan esperpèntiques com que Espanya es una gran nació de tres-mil anys d'antiguitat i que la Constitució es la columna toral, el mur infranquejable, que aguanta o protegeix la unitat d'aquest projecte castellà fracassat.
    L'únic enemic del espanyolisme es el espanyolisme mateix. Per això s'han quedat a la caverna.

    ResponElimina
  2. GENIAL!!!! Sí, senyor! Jo l'enviaria al mateix Sr. Ministre. Alhora, això de que a cada teclat hi hagi un Wert amagat, és molt, molt dubtós.... Aquí hi ha infiltracions de maniobra judeo-massònica....
    Felicitats a l'anònim de la carta!

    ResponElimina
  3. Volia passar-me al teclat AZERTY, o sia al francès, però em fa mandra tornar a fer un nou curs de mecanografia... el darrer el vaig fer ara fa 59 anys i #aranotoca.
    I el "wert" el trauré de casa i el fotré al "qwert", amb les andròmines i les rates.
    Segñor qwert, aquí a los serdos los fotemos al escorchador... que si, que venga... que venga.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…