Ves al contingut principal

Fragments escollits (XVI). "Un catalán en proceso de españolización"










"Bienquerido ministro... llevo 2 días en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto... pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano. Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas señor ministro... Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu.... bueno... de un corral de pollos! Sí, sí... usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia, reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo señor ministro.

Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo, vamos... tocar al dos... para entendernos. Que esto esta a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra... ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero le aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado de aquello mas bien pero a decir verdad todo son ocho y nueves y cartas que no ligan... por lo tanto no vamos perder más el tiempo señor ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos, preferimos escampar la niebla... Bueno... tengo que dejarle: son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover así que buen viento y barca nueva.

Un catalan en proceso de españolización."

Font: text anònim rebut per correu electrònic.

Comentaris

  1. Molt bo.... Sé que d'espanyols n'hi han molts i que no tots pensen com en Wert. Però aquest projecte del nacionalisme espanyol es quelcom retrograd i dolent per a la salut mental. Repetir una mentida fins a convertir-la en veritat es situar a la persona fora del context real. Això es l'espanyolització. Desprès d'aquest procés de rentat mental es quan s'afirmen categòricament coses tan esperpèntiques com que Espanya es una gran nació de tres-mil anys d'antiguitat i que la Constitució es la columna toral, el mur infranquejable, que aguanta o protegeix la unitat d'aquest projecte castellà fracassat.
    L'únic enemic del espanyolisme es el espanyolisme mateix. Per això s'han quedat a la caverna.

    ResponElimina
  2. GENIAL!!!! Sí, senyor! Jo l'enviaria al mateix Sr. Ministre. Alhora, això de que a cada teclat hi hagi un Wert amagat, és molt, molt dubtós.... Aquí hi ha infiltracions de maniobra judeo-massònica....
    Felicitats a l'anònim de la carta!

    ResponElimina
  3. Volia passar-me al teclat AZERTY, o sia al francès, però em fa mandra tornar a fer un nou curs de mecanografia... el darrer el vaig fer ara fa 59 anys i #aranotoca.
    I el "wert" el trauré de casa i el fotré al "qwert", amb les andròmines i les rates.
    Segñor qwert, aquí a los serdos los fotemos al escorchador... que si, que venga... que venga.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…