Ves al contingut principal

Identitat i dependència (#marxemja)

Xerta
Els escamots de la brigada de narcòtics, com si fossin l'últim mohicà, continuen resistint a la trinxera de la confusió. Són els últims de Filipines. Tot i que cada vegada són menys i estan més encerclats ells no canvien de munició. Barreja que barrejaràs. Confon que confondràs. Ells (amb l'ajuda d'algun polític com la desapareguda Carme Chacón invocant el seu fill) continuen amb la musiqueta de hi ha tants ciutadans a Catalunya que se senten catalans i espanyols i tal i tal. I tant, és veritat. Però que nassos té a veure això amb el punt on ens trobem en el debat Catalunya-Espanya? En efecte, a Catalunya viuen milions de persones que comparteixen diverses identitats. La majoria, catalans i espanyols, però també catalans i tot el que vulguis del món mundial. I què? El que ens estem plantejant no és què volem sentir com a propi ara i en el futur (cosa que no podrem ni volem canviar perquè és absolutament i afortunadament personal i intransferible). El què estem decidint (si ens deixen) és si volem dependre d'Espanya o no. Simplement això. Si pensem que hem d'acceptar que la major part de les decisions que ens afecten es prenguin lluny i contra els nostres interessos o no.

Per això (disculpeu sin em repeteixo, però és que cal fer-ho en aquest punt) totes les enquestes dels darrers temps, per molt que els dependentistes s'entestin a no veure-ho, enregistren sistemàticament la realitat que una part importantíssima dels que se senten catalans i espanyols votaran sí a la independència. Així, tal qual. Que el que tenim en joc no és un combat entre identitats (la famosa fractura sentimental i social de la que ens parlen desesperadament com a únic leitmotiv) sinó entre independentisme i dependentisme. Potser a alguns amants de la coherència absoluta i la simplicitat màxima els semblarà contradictori, però és que, en el món real, tots, absolutament tots, som més o menys contradictoris. I més contradictori és encara que sempre, absolutament sempre, no hagin coincidit les dades sobre el sentiment identitari i el grau de recolzament a la independència i alguns continuin entestats en què han de coincidir. Sí, aquest pot ser un argument per a l'Alicia Sánchez-Camacho, però, si us plau, cap persona raonable ha de continuar repetint-lo com un mantra.

Comentaris

  1. TOTALMENT D'ACORD.
    Lo més trist és que, per desgràcia, en aquesta campanya electoral els dependentistes jugaran a aquest joc. I la Chacón ha anat més enllà. Fins i tot s'ha atrevit a utilitzar la tendresa d'un nen de 4 anys, el seu fill, per què el missatge arribi al màxim número de "potencials consumidors" com qualsevol campanya publicitària: sense escrúpols. TRIST.

    ResponElimina
  2. Aquí, Guillem, Granollacs, etc. és on hi rau la mala llet, visible fins a les palpentes. No és el problema de pèrdua d'identitat, de deslocalització, sinó l'ús del sentiment més vital del peu nou nat. Aquesta nena tan inocent de la Chacón que sembla que mai hagi trencat un plat, té més mala llet que molts del PP-PSOE junts.
    Fins i tot, la bona dona que ens ajuda a mantenir mínimament net el nostre pis, ho ha entès. Està silenciosa, ara. Abans, xerrava fins no deixar-me treballar. Però, en fi, tot fos per la causa. Està reflexionant i veu que això va de veritat. Però, té la tranquilitat que ningú, però cap català no farà res en contra d'ella. Passarà de ser espanyola a ser catalana de ple dret. Milloraà les seves prestacions institucionals i ningú no la obligarà a parlar en català. No perdrà la pensió, ni tampoc la del seu marit.
    La Chacón, amb els sentiments; la Camacho amb les lleis que cal complir; i, aquest animal d'advocat gallec que dient que les lleis estan per ser violades com les dones... quan el que demanava era falsejar la votació.... Que bonica ets, Espanya cañí...!!!

    ResponElimina
  3. Quan els EUA es van independitzar d'Anglaterra no en hi havia cap que se sentis americà per la senzilla raó de que els EUA eren un estat tot just creat.

    ResponElimina
  4. Amic Granollacs a mi no em preocupa tant els dependentistes que els veig a venir d´un tros lluny amb els seus arguments per atemorir, que els de Ciu que no m´acabo de creure que la manifestació els hagi oberts els ulls finalment, i em fa por que me la fotaran per l´esquena sense adonarme´n. Ho sento, però tot i que fins ara la postura de´n Mas es impecable no me n´acabo de refiar, espero equivocar-me i no tenir sorpreses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic anonim, no pateixis, els convergents son catalans de pedra picada i en Mas demostra ser un gran lider, meny el paperot que estan fent els partits independentistes amb les seves picabaralles, tot va extraordinariament bé.

      Elimina
    2. Els de CiU no poden fer altra cosa. Imagina't per un segon com serien els deus propers anys dins d'Espanya si no ens independitzem i com quedaria CiU després d'això.

      Elimina
  5. El gran, l'enorme fracàs d'Espanya és no haver aconseguit que l'onada migratòria arribada al Principat durant el segle XX no hagi desembocat, al cap d'una o dues generacions, en un nacionalisme espanyol ètnic. Certament, aquest capgirament demogràfic pot haver actuat com a retardador del que finalment ha succeït -una majoria social independentista- i res més. Els descendents d'aquells espanyols ara, en una majoria, són catalans amb un grau, això sí, divers.
    Les raons del fracàs espanyol poden ser diverses, però crec que la principal és la manca d'atractiu d'Espanya, la carrincloneria, la caspa, el retard... qui pot sentir interès en continuar essent espanyol 100% en un territori que es percep com aliè a Espanya? Per aquesta raó, ja he dit altres vegades que el PSC, el PP i C's pugnaran pel 20% de l'electorat, que és aquells part de residents al Principat no prou integrada encara. El PSC, en un hara kiri polític completament inaudit, sembla que s'hagi oblidat dels seus votants que no formen part d'aquest 20%. No arribo a entendre'ls.
    ...
    Manca de coalició electoral independentista: en un sector amb tantes fílies i, sobretot, fòbies, 2+2 no fan 4, poden fer 3,5, 3... Aquesta suposada coalició podria generar sinergies negatives, a banda que la suposada unió prelectoral petaria l'endemà de les eleccions. És un objectiu molt happy flower però allunyat de la realpolitik. Més val els PARTITS concorrin a les eleccions sols i mesurar forces. Més PARTITS i menys moviments, més enquadrament i menys amateurisme!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…