Ves al contingut principal

La primera victòria del catalanisme (#memoriahistorica)

Duran i Bas
Amb aquesta frase s'acostuma a definir la movilització col·lectiva que, a la dècada dels vuitanta del segle XIX, va assegurar la supervivència del dret civil català fins als nostres dies. De fet, el Principat havia estat l'únic territori de l'antica Corona d'Aragó on, a més del dret públic, els borbons no procediren a liquidar també el dret civil propi. D'aquesta forma, la seva aplicació pràctica en la vida jurídica del país es mantingué a empentes i rodolons al llarg dels segles XVIII i XIX. La voluntat d'aprovar un codi civil espanyol, però, tot seguint l'estil codificador francès, suposà una prova de primera magnitud per tal d'evitar-ne l'assimilació definitiva. Manuel Duran i Bas (Barcelona, 1823-1907) hi jugà un paper determinant. La mobilització del país en defensa de la seva identitat jurídica pròpia i els resultats obtinguts van fer que es parlés d'aquella batalla com de la primera victòria del catalanisme.

Ara que els espanyols insisteixen a afirmar que mai hem tingut un Estat propi, és el moment de recordar el text redactat aleshores (1881) pels propietaris del partit judicial de Puigcerdà en defensa "que se conserven las leyes, Constituciones y costumbres que constituyen nuestro antiguo y venerando derecho catalán." Aquells prohoms de la Cerdanya remembraven amb precisió extraordinària, tot i els 167 anys transcorreguts (amb la seva acceptació sense dubtes de l'espanyolitat), la veritable naturalesa de les institucions, del nostre Estat, anterior a la Nova Planta Borbònica dels inicis del segle XVIII: "considerando que el antiguo Principado de Cataluña, al dejar de constituir un estado independiente para pasar a formar parte de la gran nacionalidad española, ha venido rigiéndose y gobernándose siempre en la esfera de las relaciones civiles por la legislación que le era peculiar y propia, sin que su estado de cosas haya sido nunca parte a quebrantar ni a debilitar siquiera el vínculo de la unidad nacional..."

Comentaris

  1. Mare meva. Hem estat molts anys caminant per la vora de l'abisme. És un miracle que haguem arribat fins aquí.

    ResponElimina
  2. A mi no m'estranya la gran tradició d'escaladors que tenim a Catalunya. Escaladors de Montserrat, de parets verticals i de sostres. Estem habituats a caminar per abismes, sí, però també fent "vies ferratas", pels no iniciats a l'escalda, i fent escalades magistrals pel Montserrat i tants altres llocs encara més difícils. És un paral·lelisme que el trobo vàlid!
    Estem habituats a no buscar brega per no haver-nos-les amb la brutalitat una i una altra vegada, sense cap mena d'eina per poder-nos defensar. Perquè, de valents ho som.I si no, burxeu el què va passar a Montserrat, davant del Santuari, cap a mitjans dels anys 50. Però, allò no comportava cap victòria final. Va ser una batalla molt cruenta per posar final als falangistes que feien el què els plaia amb les noies i els nostres Casals, violant i cremant. Per això i moltes coses més, mai no seré tou amb Espanya.

    ResponElimina


  3. el mot català és vies ferrades

    ferratas és castellà

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…