Ves al contingut principal

"Maior et sanior pars" (#enquestes)

Tortosa
Fa uns dies vaig poder entretenir-me una mica a analitzar la tabulació sencera de les dades de la darrera enquesta de GESOP per a El Periódico, la publicada el 25 d'octubre. No diré potser cap cosa original o difícilment deduïble amb una observació directa, no demoscòpica, del país, però hi ha una variable que m'ha cridat molt l'atenció per la seva magnitud. És un element que em fa ser encara més optimista i que explica el títol d'aquest apunt, aquella màxima que en les societats de l'Antic Règim feien valer les majories formades per les persones de més rang. És evident que avui són les elits econòmiques i polítiques les que marquen el ritme i assenyalen els camins de futur d'un país. Encara que no sempre coincideixen estrictament amb les capes socials més formades. En tot cas, analitzant l'enquesta resulta molt i molt gran, gairebé estratosfèrica, la diferència d'opinions entre els catalans amb un nivell d'estudis baix i els que han tingut l'oportunitat de tenir-ne de superiors. M'ha alegrat, perquè és molt més previsible que el país avanci en la direcció que marquin els segons que no pas en la dels primers.

Uns quants exemples. En la pregunta clau, sobre si desitjaries que Catalunya esdevingués un nou estat de la Unió Europea, la gent de nivell d'estudis baix es decanta pel no (45,2 contra 42%), mentre els qui responen amb estudis superiors fan una aclaparadora majoria pel sí (65,6 contra 29,6%). Aquest aglutinament dels partidaris del no en els rengles amb menys formació intel·lectual té segurament molt a veure amb la tan baixa capacitat de mobilització que estan demostrant, almenys fins ara. Però aquesta diferència és també abismal en altres preguntes. A la ben intencionada pregunta de si és possible arribar a un acord per a la plenitud nacional sense trencar amb Espanya, els enquestats de baixa formació contesten sí (60,3 a 30,1%), mentre els d'estudis superiors diuen que no (51,4 a 39,7%). Pel que fa a si volen més castellà i història d'Espanya a l'ensenyament els primers diuen sí (46,6 a 44,3%) i els segons un no categòric (70,4 a 25,5%). I pel que fa als sentiments, l'opció majoritària entre els de nivell baix d'estudis és tant català com espanyol (44,7%), mentre entre els de nivell alt és clarament només català (38,1%). Així, doncs, és només qüestió de temps. I poc.

Comentaris

  1. Esperem que sigui poc, perquè tal i com està l'educació... (el finançament en concret)

    ResponElimina
  2. El nacionalisme -i no dic específicament independentisme- sempre ha estat patrimoni de les classes mitjanes. De fa poc, l'evolució de molts nacionalistes vers l'independentisme ha coincidit amb una extensió vers les capes superiors.
    A tall d'anècota, us diré que on passo més hores -de feina- a la setmana és pel districte de sarrià-Sant gervasi, a BCN, la zona més benestant de la ciutat -i de Catalunya. Si algú, fa vint-i-cinc anys, m'hagués dit la quantitat d'estelades que ara s'hi veuen, l'hagués pres per boig.
    I una altra anèdota, més de fons, i que revela un cert pensament de manual equivocat. Cap al 1985 vaig participar a una reunió amb les germanes Serra, indepenedntistes de pedra picada però, aleshores, amb un decantament ideològic cap a l'extrema esquerra. Debatíen amb uns joves dels que jo en formanva part (JFNC) la incidència de l'indepenednetisme a la societat, les possibilitats de futur, etc. En abordar el tema de l'extracció social de la militància independentista d'aleshores -ERC encara no era un partit independentista, època Hortalà (funesta)- jo vaig afirmar que els militants no només de FNC sinó de tot l'indepenedntisme provenien de la classe mitjana, no pas dels estrats socials més baixos. Les germanes Serra varen posar el crit al cel ja que això trencava els seus esquemes, però és que era veritat. Amb els anys s'ha patentitzat que era ben cert.
    ...
    Respecte de la participació de les capes més baixes -i de les més altes, també- al moviment independentista, cal dir que no podem tirar endavant amb el 100% d'aquiescència social. ca eixamplar al màxim, però hi ha bosses, a l'àrea metropolitana, que quedaran al marge -o en contra- del moviment. A Banda d'això que diea, eixamplar, cal preveure que s'ho acabaran trobant cuinat... I pel que fa als de Pedralbes, com sempre, sabran maniobrar a temps, encara que sigui a l'últim minut...

    ResponElimina
  3. Sou formidables amb les estadístiques, si senyors! Però, això, a mi, m'atabala.
    De tota manera, aquest fenomen l'hem d'atribuir a la Muriel Casals amb el seu "Dret a decidir". La Muriel ha deixat tot el poder polític i jurídic a fora de lloc, de poltrona; ha despertat el poble permetent una injecció d'ànims que feia segles que no tenia. Ha fet despertar el poble.
    Visca la Muriel!

    ResponElimina
  4. No se si estar d'acord amb (tot) el que dius, jo com a persona de una certa edat veig una diferència que no hi vist reflectida en cap estadística ni editorial, i es la de les persones que, amb mes o menys estudis, s'han dedicat a un tipus de treball o a un altre.
    Soc del ram de la informàtica i de la tècnica en electrònica i veig que els meus companys d'escola i altre gent de la meva edat que sempre han tingut inquietuds de saber mes i de continuar estudiant per pura afició estan molt mes oberts a la independència que d'altres que simplement han treballat sense pensar en gaire mes que en menjar i cardar (parlant clar).
    Pocs dels meus companys d'edat naveguen, xategen, tenen bloc/web o administren fòrums i aquest passat diumenge, en una trobada anual de la colla de la meva promoció vaig veure massa gent desencantada de tot, política, independència... i fins i tot vida.
    Nomes es un comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em descuidava de dir que els que tan sols miren la TV estan totalment desinformats, cal buscar per la xarxa totes les opinions, comentaris i sobretot blocs com aquest.

      Elimina
  5. Arguments en contra de la independència: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/10/arguments-en-contra-de-la-independencia.html

    ResponElimina
  6. Vaig llegir no fa gaire que, en les enquestes electorals, la gent amb formació tendia a no voler votar PSC, mentre que el PSC guanyava vots en capes amb estudis elementals. Suposo que lliga una mica amb tot plegat. Sempre he pensat que és molt, molt important formar ciutadans amb esperit crític. És la millor manera de tindre un país socialment avançat. Per això cal invertir molt en educació.

    ResponElimina
  7. Per això al PSC li interessa un país de fracassats escolars

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…