Ves al contingut principal

"Maior et sanior pars" (#enquestes)

Tortosa
Fa uns dies vaig poder entretenir-me una mica a analitzar la tabulació sencera de les dades de la darrera enquesta de GESOP per a El Periódico, la publicada el 25 d'octubre. No diré potser cap cosa original o difícilment deduïble amb una observació directa, no demoscòpica, del país, però hi ha una variable que m'ha cridat molt l'atenció per la seva magnitud. És un element que em fa ser encara més optimista i que explica el títol d'aquest apunt, aquella màxima que en les societats de l'Antic Règim feien valer les majories formades per les persones de més rang. És evident que avui són les elits econòmiques i polítiques les que marquen el ritme i assenyalen els camins de futur d'un país. Encara que no sempre coincideixen estrictament amb les capes socials més formades. En tot cas, analitzant l'enquesta resulta molt i molt gran, gairebé estratosfèrica, la diferència d'opinions entre els catalans amb un nivell d'estudis baix i els que han tingut l'oportunitat de tenir-ne de superiors. M'ha alegrat, perquè és molt més previsible que el país avanci en la direcció que marquin els segons que no pas en la dels primers.

Uns quants exemples. En la pregunta clau, sobre si desitjaries que Catalunya esdevingués un nou estat de la Unió Europea, la gent de nivell d'estudis baix es decanta pel no (45,2 contra 42%), mentre els qui responen amb estudis superiors fan una aclaparadora majoria pel sí (65,6 contra 29,6%). Aquest aglutinament dels partidaris del no en els rengles amb menys formació intel·lectual té segurament molt a veure amb la tan baixa capacitat de mobilització que estan demostrant, almenys fins ara. Però aquesta diferència és també abismal en altres preguntes. A la ben intencionada pregunta de si és possible arribar a un acord per a la plenitud nacional sense trencar amb Espanya, els enquestats de baixa formació contesten sí (60,3 a 30,1%), mentre els d'estudis superiors diuen que no (51,4 a 39,7%). Pel que fa a si volen més castellà i història d'Espanya a l'ensenyament els primers diuen sí (46,6 a 44,3%) i els segons un no categòric (70,4 a 25,5%). I pel que fa als sentiments, l'opció majoritària entre els de nivell baix d'estudis és tant català com espanyol (44,7%), mentre entre els de nivell alt és clarament només català (38,1%). Així, doncs, és només qüestió de temps. I poc.

Comentaris

  1. Esperem que sigui poc, perquè tal i com està l'educació... (el finançament en concret)

    ResponElimina
  2. El nacionalisme -i no dic específicament independentisme- sempre ha estat patrimoni de les classes mitjanes. De fa poc, l'evolució de molts nacionalistes vers l'independentisme ha coincidit amb una extensió vers les capes superiors.
    A tall d'anècota, us diré que on passo més hores -de feina- a la setmana és pel districte de sarrià-Sant gervasi, a BCN, la zona més benestant de la ciutat -i de Catalunya. Si algú, fa vint-i-cinc anys, m'hagués dit la quantitat d'estelades que ara s'hi veuen, l'hagués pres per boig.
    I una altra anèdota, més de fons, i que revela un cert pensament de manual equivocat. Cap al 1985 vaig participar a una reunió amb les germanes Serra, indepenedntistes de pedra picada però, aleshores, amb un decantament ideològic cap a l'extrema esquerra. Debatíen amb uns joves dels que jo en formanva part (JFNC) la incidència de l'indepenednetisme a la societat, les possibilitats de futur, etc. En abordar el tema de l'extracció social de la militància independentista d'aleshores -ERC encara no era un partit independentista, època Hortalà (funesta)- jo vaig afirmar que els militants no només de FNC sinó de tot l'indepenedntisme provenien de la classe mitjana, no pas dels estrats socials més baixos. Les germanes Serra varen posar el crit al cel ja que això trencava els seus esquemes, però és que era veritat. Amb els anys s'ha patentitzat que era ben cert.
    ...
    Respecte de la participació de les capes més baixes -i de les més altes, també- al moviment independentista, cal dir que no podem tirar endavant amb el 100% d'aquiescència social. ca eixamplar al màxim, però hi ha bosses, a l'àrea metropolitana, que quedaran al marge -o en contra- del moviment. A Banda d'això que diea, eixamplar, cal preveure que s'ho acabaran trobant cuinat... I pel que fa als de Pedralbes, com sempre, sabran maniobrar a temps, encara que sigui a l'últim minut...

    ResponElimina
  3. Sou formidables amb les estadístiques, si senyors! Però, això, a mi, m'atabala.
    De tota manera, aquest fenomen l'hem d'atribuir a la Muriel Casals amb el seu "Dret a decidir". La Muriel ha deixat tot el poder polític i jurídic a fora de lloc, de poltrona; ha despertat el poble permetent una injecció d'ànims que feia segles que no tenia. Ha fet despertar el poble.
    Visca la Muriel!

    ResponElimina
  4. No se si estar d'acord amb (tot) el que dius, jo com a persona de una certa edat veig una diferència que no hi vist reflectida en cap estadística ni editorial, i es la de les persones que, amb mes o menys estudis, s'han dedicat a un tipus de treball o a un altre.
    Soc del ram de la informàtica i de la tècnica en electrònica i veig que els meus companys d'escola i altre gent de la meva edat que sempre han tingut inquietuds de saber mes i de continuar estudiant per pura afició estan molt mes oberts a la independència que d'altres que simplement han treballat sense pensar en gaire mes que en menjar i cardar (parlant clar).
    Pocs dels meus companys d'edat naveguen, xategen, tenen bloc/web o administren fòrums i aquest passat diumenge, en una trobada anual de la colla de la meva promoció vaig veure massa gent desencantada de tot, política, independència... i fins i tot vida.
    Nomes es un comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em descuidava de dir que els que tan sols miren la TV estan totalment desinformats, cal buscar per la xarxa totes les opinions, comentaris i sobretot blocs com aquest.

      Elimina
  5. Arguments en contra de la independència: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/10/arguments-en-contra-de-la-independencia.html

    ResponElimina
  6. Vaig llegir no fa gaire que, en les enquestes electorals, la gent amb formació tendia a no voler votar PSC, mentre que el PSC guanyava vots en capes amb estudis elementals. Suposo que lliga una mica amb tot plegat. Sempre he pensat que és molt, molt important formar ciutadans amb esperit crític. És la millor manera de tindre un país socialment avançat. Per això cal invertir molt en educació.

    ResponElimina
  7. Per això al PSC li interessa un país de fracassats escolars

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…