Ves al contingut principal

"No podem mantenir un poble dins el Regne Unit contra la seva voluntat" (#autodeterminacio)

Museu d'Història de Catalunya











Aquesta va ser l'afirmació solemne del primer ministre britànic, conservador i unionista, després de signar amb el seu homòleg escocès Alex Salmond un acord per a la celebració d'un referèndum sobre la permanència d'Escòcia al Regne Unit abans del darrer dia del 2014. Una autèntica lliçó de democràcia anglosaxona. Amb uns valors que són a les antípodes dels dels nostres veïns. De fet, pel que fa a l'espectacular reacció d'interès dels mitjans internacionals, durant les darreres setmanes, davant el procés d'alliberament al nostre país, no deixa de ser significatiu que els més propers ens siguin els nordamericans, anglosaxons i centreeuropeus i els més contraris (a banda dels peninsulars, naturalment) els italians i els francesos. Això diu molt i molt. Perquè parlem d'una expressió de voluntat lliure, d'assentiment de les parts que formen el tot. Aquesta és l'arrel de la diferència estratosfèrica en la qualitat democràtica d'uns i altres. De fet, en el combat on som, entre democràcia i constitució.

L'afirmació de Cameron comparteix espai als mitjans amb les declaracions d'alts dirigents del Partido Popular que presenten Espanya com una realitat política situada fora de qualsevol debat de permanència per la via de l'assentiment dels seus integrants. Una mena de designi diví amb 500 anys d'existència. Naturalment, es tracta de gent formada en el tipus d'història que el ministre Wert ens vol encolomar. La de les glòries de l'imperi. El seu enfosquiment de la gènesi del Regne d'Espanya com a entitat política no ens pot estranyar. Fa mandra posar-s'hi. Sobretot perquè fa lleig. Prou saben que l'estat unitari espanyol va néixer del terrorisme, el patiment extrem, la mort, la persecució i l'exili de milers i milers de suposats espanyols discrepants a la perifèria no castellana. I allò que va néixer com a resultat de l'aplicació del dret de conquesta, de l'arranament de qualsevol sobirania preexistent a major glòria de Castella, no pot entendre més que d'imposició. Encara que hagin passat tres segles. És per això que Escòcia els cou. I que els seus exabruptes acabaran fent que, a aquest ritme d'insult, a Catalunya arribem aviat a un 105% d'independentistes.

Comentaris

  1. Sí, es fa difícil mantenir la tranquil·litat amb tanta bestiesa caminant entre les nostres cames. I sembla que aquesta exaltació del poder estúpid s'està estenent fins amb coses domèstiques i tot. Ara mateix, m'estic trobant amb una discussió de les més absurdes que puguem imaginar. Una veïna d'àtic que es nega a permetre que un veí anglès pugui posar una antena per poder escoltar directament del seu país, Anglaterra. La clàssica actitud de prepotència de la ignorància. Des del nivell privat fins a les altes esferes mundials. A l'entremig, Espanya, això és d'una vulgaritat insuportable.
    Em conformo en aconseguir el 75% dels vots independentistes i tocar el dors. Però, ens caldrà aguantar tot el xàfec de les articulacions de les lleis, les seves aplicacions, etc. Aquí és on em perdo d'impaciència. Ells, els espanyols, diuen que és el joc de la democràcia. Jo en dic el joc del cinisme. I, em somriuen misericordiosos.

    ResponElimina
  2. França i Itàlia van a la contra per dues raons de pes:
    1-ideològicament,són dos estats bastits sota la premissa de la uniformitat.En el cas de França ja fa molts segles, tot i que la Revolució ha vestit com a progrés, etc. En el cas d'Itàlia, les fronteres actuals no es varen consolidar fins al... 1945!
    2-tenen por que el contenciós català es contagïi, especialment en el cas francès (CatNord).

    ResponElimina
  3. Miro Escòcia i l'enveja no em deixa viure.

    ResponElimina
  4. Vols material
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/231668

    I el manifest dels federalistes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…