Ves al contingut principal

Nul·la capacitat de reacció (#dependentisme)

Sant Salvador d'Horta











Reconec que esperava amb curiositat la manifestació dependentista del 12 d'octubre. Sempre es diu i és veritat, que hi ha gent per a tot. Quatre números mal girbats sempre m'han fet preguntar-me el perquè d'un grau tan escàs de mobilització fins al moment del dependentisme a Catalunya. Ara, doncs, quan el gran tema és damunt la taula amb tota la seva virulència, pensava que hauria arribat el moment de veure al carrer una certa manifestació de força. Perquè, per exemple, qualsevol enquesta reflecteix que hi ha un cinc per cent del 7,5 milions de ciutadans de Catalunya que se senten únicament espanyols. Si no m'erro, això vol dir que tenim d'entrada (sense comptar els que es veuen a sí mateixos més espanyols que catalans, que són molts més) uns 375.000 espanyols espanyols entre nosaltres. En aquestes condicions, la visió de la plaça Catalunya gairebé totalment buida als laterals (a excepció de Ronda de Sant Pere) i esponjadament (es podien ballar sevillanes) plena al centre, ens situa davant d'una concentració que hauria portat al carrer no més d'entre 3.000 i 6.000 persones. El fracàs dels convocants em sembla, doncs, absolutament estratosfèric.

Si tenim en compte que els mateixos organitzadors reconeixien l'arribada de cinquanta autocars (50x40 = 2.000), una bona part dels quals procedents del País Valencià (encara que ells l'anomenaven d'una altra manera), l'Aragó i Madrid, trobem que, probablement una xifra propera a la meitat dels concentrats, a sobre, no eren residents a Catalunya! M'admira, arribats a aquest punt, la incapacitat de l'espanyolisme per mobilitzar els catalans que no volen la independència del país. Esdevé un fenomen digne d'estudi. No hi ha més remei a pensar en dos respostes: la manca de participació i cultura política en general dels segments socials en els quals haurien de confiar-hi i el baixíssim nivell de la resposta institucional i política que s'està produint des del centre peninsular a l'esclat definitiu de la qüestió catalana. Perquè, francament, el nivell intel·lectual, polític i fins i tot moral dels arguments d'uns i altres és tan dispar (amb les seves constants amenaces i insults barrejades amb abismes econòmics absolutament increïbles) que no és difícil adonar-se que fins i tot als espanyols que resideixin a Catalunya els ha de fer basarda apuntar-s'hi. I entretant, doncs, la nostra hegemonia al debat és, gairebé, total. Una altra incògnita superada amb èxit.

Comentaris

  1. Anem guanyant tant de pallissa que de vegades fa vertigen i tot.

    ResponElimina
  2. Encara hi son i en son molts. El que estàn es desorientats. No tant per l'empenta independentista (que també) com per l'íncreíble (per no dir altra cosa) reacció del "seu govern" (l'escanyol). En conec uns quants i no saben a qui votar i es possible que acabin no fent-ho.

    Comentari a part:
    1. He llegit la notícia que les CUP es presentaràn a les eleccions del 25N.
    2. En el passat m'havia plantejat varies vegades votar les CUP.
    3. El 25N volia votar ERC
    4. Després de meditar sobre el punt 1. he decidit seguir el consell dels Reagrupats, i si no hi ha mes novetatats, acabaré vontat CIU.
    "Analyze this". Aquí en tindreu una altre de les curioses causes que hauràn provocat els resultats de les eleccions del 25N

    LFF

    ResponElimina
  3. La meva dona te uns amics votants del P.P. i l'altra dia en van veure l'estelada que porto a la bossa. Varem estar parlat i es queixaven amargament del que Espanya ens roba. Si, ho admetien. ESPANYA ENS ROBA, deien tot enfadats. Els dotze d'octubre treien la bandera espanyola al balcó. Aquest any no l'han penjat.
    Els espanyols això d'espanyolitzar ho fan fatal.

    ResponElimina
  4. DESMORALTZATS?....JO NO HO TINC TAN CLAR. L'AUTENTICA MANIFESTACIO SERA EL DIA 25-N.

    ResponElimina
  5. Si agafo com un símbol del poble "espanyol" que viu a Catalunya a la bona senyora que ens fa la neteja de casa, llavores veig clar que molts deuen estar dubtosos de seguir fent cas als informatius procedents d'Espanya. La diferència és desproporcionada entre la veritat que veuen i la mentida que els diuen. Ara bé, aquesta bona dona té molts dubtes d'entre ignorància i desinformació servida en safata. Ignora que un Parlament pugui decidir lliurament. Ignora que, d'alguna manera, puguem fer-nos un referèndum. Fins i tot, ignora el saqueig econòmic. Sí que veu que a Catalunya ningú no la persegueix, que a l'escola on van anar els seus fills el ha servit per aconseguir feina a l'estranger (i molt bona!), que al seu país no han sabut fer la feina tan bé com aquí, et., etc....
    Per tot això, crec que ningú no segueix els del PP-C's. Ningú com no siguin traslladats, comprats o fanàtics falangistes. Ningú.
    Tothom ens dóna la raó! Ens cal mantenir molt alta la serenitat i la moral per aguantar el xàfec de provocacions i de tot del que ens anirà caient. Això només ha fet que començar. Quan vegin que guanyem les eleccions per panadera, llavores vindran altres coses més greus. Caldrà deixar-nos de personalismes i fer pinya per recolzar-nos tots, absolutament tots, amb la més alta solidaritat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…