Parlem de dependentisme (#terminologia)

Suposo que per analogia amb la situació irlandesa, no fa gaires anys, a Catalunya, varem a començar a parlar d'unionisme i d'unionistes per referir-nos al catalans partidaris de perllongar la submissió a Espanya. Sabeu que la batalla de les paraules és essencial i que m'agrada reflexionar-hi. Un bon ús determina una posició de superioritat; i, al contrari, fer seguidisme del teu adversari suposa donar-li un indiscutible aventatge. Com, evidentment, no crec que calgui ajudar-los en res, em sembla que els independentistes ens hem de proposar fermament rebutjar l'ús del terme unionisme i parlar de dependentisme. No només perquè l'utilitzi gent com l'Albert Rivera (que també) sinó, perquè, seguint el fi de l'apunt d'ahir, descriu molt més bé la seva proposta. El seu "unionisme", el del "mejor juntos" o "mejor unidos" amaga estratègicament la segona part: és un "mejor juntos" o "mejor unidos", però fent allò que ells (els espanyols) des de la capital, ens manin o ordenin. És a dir, que un "Mejor juntos y sometidos" o "Mejor unidos y obedientes" seria molt més acurat i precís.

Però com seria massa llarg i poc pràctic definir així la seva proposta, potser que parlem de dependentistes i dependetisme. Ras i curt. Perquè ells i nosaltres defensem projectes exactament oposats. La majoria dels independentistes que hem esdevingut ja la majoria social d'aquest país volem romandre units a Europa, però decidint tot allò que poguem, per, a la recerca del benestar (que és allò que dóna sentit a qualsevol comunitat humana) dotar-nos d'unes estructures polítiques, socials i econòmiques més eficients. Ells, al contrari, defensen que, per damunt de qualsevol altra consideració racional, atenent a la seva visió d'uns lligams humans i històrics que ens han de condicionar i determinar absolutament i per sempre, hem de dependre d'Espanya. Al preu que sigui. Els importa un rave si estem convençuts o no de la conveniència dels termes en els quals es produeix l'actual situació d'unió submissa i històricament forçada. Són apòstols de la nostra dependència i no ens presenten (suposo, perquè no en deuen trobar) d'un sol argument que no sigui en negatiu i amenaçant. Així, doncs, anomenem-los correctament. Són dependentistes.

Comentaris

  1. Molt ben trobat!.
    A més, són dependentistes perquè són depenents de Catalunya. És així. No poden seguir tenint el trenc de vida que porten sense Catalunya. Depenen de Catalunya. Fins fa poc, els feia gràcia allò de l'independentisme basc perquè no implicava cap pèrdua econòmica important. Anteriorment, ja havien buidat el poder econòmic local traient-los les navilieres i les foneries. La industria pesada. Només quedava un cert capital acumulat als bancs i prou. No res. Són poca gent i dividits de soca-rel. Ara, si ja parlem de Catalunya, això ja són figues d'un altra paner! D'aquí els ve el dol.
    Si el galliner que té la gallina dels ous d'or, per més que estigui vella i xaruga, es planta i els deixa a l'estacada, llavores perden el senderi, ells que tant ràpidament els puja la ràbia al cap i treuen l'argument de les armes acumulades per si mai els cal.
    No ens poden i per això ens tenen la ràbia que ens tenen...
    Depenents, sí!, perquè són ganduls de mena!!

    ResponElimina
  2. tens raó. Però dependentistes és de mal pronuciar i foneticament sona com independentistes. Sucursalistes seria una opció.

    ResponElimina
  3. Una petita clarificació, si me la permeteu, quan diem "ells" ens referim, al menys jo, a la casta manaire, casposa, "fidàlgica" i creguda, també als "pobres" subordinats que cobren per les seves llepades i els seus vots... i no pas per aquella majoria (m'agrada creure) de gent enganyada que treballa a vegades tant com els d'aquí i a la que també roben el seu sou.

    ResponElimina
  4. Crec que el terme que més s'avé a les posicions polítiques d'individus com Albert Rivera, A Sánchez-Camacho o P Navarro és submissionisme. Dependentisme o sucursalisme sembla que li reconeguin al superior una certa capacitat o talla per part de l'inferior. No és el cas: es tracta de complir obedientment senzillament per por o conveniència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)