Ves al contingut principal

Parlem de dependentisme (#terminologia)

Suposo que per analogia amb la situació irlandesa, no fa gaires anys, a Catalunya, varem a començar a parlar d'unionisme i d'unionistes per referir-nos al catalans partidaris de perllongar la submissió a Espanya. Sabeu que la batalla de les paraules és essencial i que m'agrada reflexionar-hi. Un bon ús determina una posició de superioritat; i, al contrari, fer seguidisme del teu adversari suposa donar-li un indiscutible aventatge. Com, evidentment, no crec que calgui ajudar-los en res, em sembla que els independentistes ens hem de proposar fermament rebutjar l'ús del terme unionisme i parlar de dependentisme. No només perquè l'utilitzi gent com l'Albert Rivera (que també) sinó, perquè, seguint el fi de l'apunt d'ahir, descriu molt més bé la seva proposta. El seu "unionisme", el del "mejor juntos" o "mejor unidos" amaga estratègicament la segona part: és un "mejor juntos" o "mejor unidos", però fent allò que ells (els espanyols) des de la capital, ens manin o ordenin. És a dir, que un "Mejor juntos y sometidos" o "Mejor unidos y obedientes" seria molt més acurat i precís.

Però com seria massa llarg i poc pràctic definir així la seva proposta, potser que parlem de dependentistes i dependetisme. Ras i curt. Perquè ells i nosaltres defensem projectes exactament oposats. La majoria dels independentistes que hem esdevingut ja la majoria social d'aquest país volem romandre units a Europa, però decidint tot allò que poguem, per, a la recerca del benestar (que és allò que dóna sentit a qualsevol comunitat humana) dotar-nos d'unes estructures polítiques, socials i econòmiques més eficients. Ells, al contrari, defensen que, per damunt de qualsevol altra consideració racional, atenent a la seva visió d'uns lligams humans i històrics que ens han de condicionar i determinar absolutament i per sempre, hem de dependre d'Espanya. Al preu que sigui. Els importa un rave si estem convençuts o no de la conveniència dels termes en els quals es produeix l'actual situació d'unió submissa i històricament forçada. Són apòstols de la nostra dependència i no ens presenten (suposo, perquè no en deuen trobar) d'un sol argument que no sigui en negatiu i amenaçant. Així, doncs, anomenem-los correctament. Són dependentistes.

Comentaris

  1. Molt ben trobat!.
    A més, són dependentistes perquè són depenents de Catalunya. És així. No poden seguir tenint el trenc de vida que porten sense Catalunya. Depenen de Catalunya. Fins fa poc, els feia gràcia allò de l'independentisme basc perquè no implicava cap pèrdua econòmica important. Anteriorment, ja havien buidat el poder econòmic local traient-los les navilieres i les foneries. La industria pesada. Només quedava un cert capital acumulat als bancs i prou. No res. Són poca gent i dividits de soca-rel. Ara, si ja parlem de Catalunya, això ja són figues d'un altra paner! D'aquí els ve el dol.
    Si el galliner que té la gallina dels ous d'or, per més que estigui vella i xaruga, es planta i els deixa a l'estacada, llavores perden el senderi, ells que tant ràpidament els puja la ràbia al cap i treuen l'argument de les armes acumulades per si mai els cal.
    No ens poden i per això ens tenen la ràbia que ens tenen...
    Depenents, sí!, perquè són ganduls de mena!!

    ResponElimina
  2. tens raó. Però dependentistes és de mal pronuciar i foneticament sona com independentistes. Sucursalistes seria una opció.

    ResponElimina
  3. Una petita clarificació, si me la permeteu, quan diem "ells" ens referim, al menys jo, a la casta manaire, casposa, "fidàlgica" i creguda, també als "pobres" subordinats que cobren per les seves llepades i els seus vots... i no pas per aquella majoria (m'agrada creure) de gent enganyada que treballa a vegades tant com els d'aquí i a la que també roben el seu sou.

    ResponElimina
  4. Crec que el terme que més s'avé a les posicions polítiques d'individus com Albert Rivera, A Sánchez-Camacho o P Navarro és submissionisme. Dependentisme o sucursalisme sembla que li reconeguin al superior una certa capacitat o talla per part de l'inferior. No és el cas: es tracta de complir obedientment senzillament per por o conveniència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…