Raons i raons per fer les maletes (#sommajoria)

Transcorregudes algunes setmanes de debat intens sobre la secessió de Catalunya, podem dir que el dependentisme català se cenyeix bàsicament a dos grans eixos argumentals. El primer, potser el més intel·ligent però també el més falaç (i tantes vegades denunciat des d'aquest bloc) és el del sentimentalisme identitari. És, per exemple, el del nen de la Chacón. La creació d'un Estat català és presentada com una coacció del poder que obliga a triar identitats. En paraules d'en Rivera, a triar entre el pare i la mare. Per als que fa molts anys que no ens sentim espanyols però tot i així hem de portar un DNI a la cartera que diu tot el contrari, és molt, però molt evident, que dependències polítiques i identitat són coses que, si hom vol, no tenen res a veure. Però, vaja, com enquesta en mà saben que una tercera part dels catalans diuen sentir-se català i espanyol, evidentment, ells continuaran furgant aquí. El segon gran eix argumental és, naturalment, el de la por. És l'apocalipsi, la Catalunya abismal. Alícia Sánchez-Camacho és, sense dubte, la reina de la nit en aquest front.

Per a una anàlisi qualificada dels "arguments" de tipus econòmic en aquesta línia us recomano molt i molt el bloc d'en Xavier Sala i Martin, que els despulla, un a un o en grup, fins a deixar-los amb el cul a l'aire. El gran Jordi Graupera escrivia fa pocs dies un article també brillantíssim al respecte. Mostrava com, de fet, tots els arguments de la Dona del Sac (l'Alícia, vull dir) poden girar-se exactament en contra de la conveniència de la permanència de Catalunya a Espanya, especialment en els duríssims temps que vivim, agreujats per la nostra dependència. A l'enumeració d'en Graupera només en trobo un a faltar. La lamentable acusació que milers de ciutadans de Catalunya hauran de fer les maletes. Perquè si això s'esdevingués en una hipotètica República Catalana seria sota la decisió lliure de cadascú, d'una voluntat guiada sobretot pel sentiment espanyolista. Mentre que ara, en aquest moment en el qual l'autonomisèria ha arribat a l'extrem, ha portat el nostre país a la ruïna econòmica, ara sí que hi ha milers i milers de catalans que han de fer les maletes i marxar lluny. I no ho fan per una identitat ferida, sinó per pura necessitat econòmica. I, com tothom sap, treballar per l'estat propi és l'única manera honesta de tallar aquesta sagnia.

Comentaris

  1. OMG Granollacs! No sabia que (tots de genolls)el gran Graupera tenia blog! RSS'd baby!

    ResponElimina
  2. No llegeixo gaire el diari del Condesito. I alguns articles d'en Graupera me'ls perdo. Així que gràcies a la teva recomanació m'he pogut posar al dia. Aquest és boníssim, però boníssim de veritat:

    http://jordigraupera.cat/2012/la-llei-del-silenci/

    Aquest home és un crack. Escolto poques tertúlies, però quan ell hi assisteix és com si entrés la modernitat. Big fan.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas