Ves al contingut principal

Raons i raons per fer les maletes (#sommajoria)

Transcorregudes algunes setmanes de debat intens sobre la secessió de Catalunya, podem dir que el dependentisme català se cenyeix bàsicament a dos grans eixos argumentals. El primer, potser el més intel·ligent però també el més falaç (i tantes vegades denunciat des d'aquest bloc) és el del sentimentalisme identitari. És, per exemple, el del nen de la Chacón. La creació d'un Estat català és presentada com una coacció del poder que obliga a triar identitats. En paraules d'en Rivera, a triar entre el pare i la mare. Per als que fa molts anys que no ens sentim espanyols però tot i així hem de portar un DNI a la cartera que diu tot el contrari, és molt, però molt evident, que dependències polítiques i identitat són coses que, si hom vol, no tenen res a veure. Però, vaja, com enquesta en mà saben que una tercera part dels catalans diuen sentir-se català i espanyol, evidentment, ells continuaran furgant aquí. El segon gran eix argumental és, naturalment, el de la por. És l'apocalipsi, la Catalunya abismal. Alícia Sánchez-Camacho és, sense dubte, la reina de la nit en aquest front.

Per a una anàlisi qualificada dels "arguments" de tipus econòmic en aquesta línia us recomano molt i molt el bloc d'en Xavier Sala i Martin, que els despulla, un a un o en grup, fins a deixar-los amb el cul a l'aire. El gran Jordi Graupera escrivia fa pocs dies un article també brillantíssim al respecte. Mostrava com, de fet, tots els arguments de la Dona del Sac (l'Alícia, vull dir) poden girar-se exactament en contra de la conveniència de la permanència de Catalunya a Espanya, especialment en els duríssims temps que vivim, agreujats per la nostra dependència. A l'enumeració d'en Graupera només en trobo un a faltar. La lamentable acusació que milers de ciutadans de Catalunya hauran de fer les maletes. Perquè si això s'esdevingués en una hipotètica República Catalana seria sota la decisió lliure de cadascú, d'una voluntat guiada sobretot pel sentiment espanyolista. Mentre que ara, en aquest moment en el qual l'autonomisèria ha arribat a l'extrem, ha portat el nostre país a la ruïna econòmica, ara sí que hi ha milers i milers de catalans que han de fer les maletes i marxar lluny. I no ho fan per una identitat ferida, sinó per pura necessitat econòmica. I, com tothom sap, treballar per l'estat propi és l'única manera honesta de tallar aquesta sagnia.

Comentaris

  1. OMG Granollacs! No sabia que (tots de genolls)el gran Graupera tenia blog! RSS'd baby!

    ResponElimina
  2. No llegeixo gaire el diari del Condesito. I alguns articles d'en Graupera me'ls perdo. Així que gràcies a la teva recomanació m'he pogut posar al dia. Aquest és boníssim, però boníssim de veritat:

    http://jordigraupera.cat/2012/la-llei-del-silenci/

    Aquest home és un crack. Escolto poques tertúlies, però quan ell hi assisteix és com si entrés la modernitat. Big fan.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…