Ves al contingut principal

Resistir es vèncer (#memoriahistorica)

No seré gaire original en la recomanació, atès que l'obra ja ha arribat a la tercera edició. Abans de posar-me amb el Victus d'Albert Sánchez Piñol, que avui sortirà oficialment a la venda, he començat el prescalfament amb Lliures o Morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat (Barcelona: Columna, 416 p.). Us el recomano. Molt. He de dir que, com passa de vegades, els teloners d'aquesta aproximació literària al 1714 han estat una autèntica revelació. El llibre enganxa i de quina manera. I no només és un ja en sí legítim divertiment narratiu, sinó que transmet algunes idees fonamentals per entendre la posició catalana a la Guerra de Successió. Tan ben dibuixades que potser arribaran a un públic ampli amb més eficiència que qualsevol llibre d'història pura i dura. La dimensió internacional del conflicte, els motius del decantament austriacista del país i, sobretot, el perquè de la resistència a ultrança, resten atractivament descrits. Des d'Almansa i el terrorisme militar sistemàticament aplicat a la conquesta del país per les autoritats borbòniques sota el designi reial, els catalans sabien que s'ho jugaven tot a aquella carta: la continuïtat de l'essència mateixa del país, és a dir, de les seves Constitucions històriques, de la seva sobirania.

I la carta de la resistència final d'una Barcelona assetjada i un rerepaís en armes, del resistir és vèncer reiteradament repetit a la novel·la, no era pas enfollida. L'estiu del 1714 el nou rei Jordi I d'Anglaterra, permeable finalment a les peticions dels whigs, ordenarà alleugerir el setge de Barcelona i facilitar la resistència de la ciutat per acordar una capitulació que permeti salvar les lleis del país i els compromisos contrets per la seva antecessora, la reina Anna, el 1705. Una solució que no hi haurà temps material d'aplicar, però que hauria evitat l'aplicació del dret de conquesta i la nostra desaparició com a poble dotat de sobirania legislativa, judicial i fiscal. Temps de lluita i d'esperança, la violència extrema dels contendents i les revenges d'una guerra descarnada apareixen admirablement reflectides a la novel·la. Excel·lent lliçó de present. El Gran Timoner ha apel·lat darrerament amb freqüència a la capacitat de resistència que haurem de demostrar en els temps a venir. Els personatges de Lliures o morts repeteixen sovint al llarg de la novel·la la divisa "resistir és vèncer". Doncs, això. Siguem valents i tindrem recompensa.

Comentaris

  1. Formidable! Aquesta és, almenys per a mi, una altra dimensió del blog. Això és ampliar dimensions. Molt bé.
    Dic tot això perquè ja sap en Granollacs que sóc un entusiasta de fer arribar la nostra història a nivells més assequibles del humà lector de nivell baix, com servidor de vostès... M'estava faltant un crític que m'ajudés a destriar el bo del dolent, i el millor d'entre els assequibles. Vaig i me'l compro!
    Temps enrere, vaig llegir "L'església del Mar", de Ildefonso Falcones. Com a novel·la em va agradar molt i em va semblar coherent el què descriu. Sembla realment ben documentat, ja que la llista de fonts documentals que ensenya sembla exhaustiva. L'heu llegit? Què us sembla? També, m'han recomanat, i no ho he fet, llegir un autor, Chufo Llorens. Abans, aquest home tenia una sala d'espectacles i era un "xouman". Deia que ho feia per poder-se pagar la seva vocació per la història. Qui sap, potser sí. En teniu notícia?

    En fi, mentrestant, a Espanya tenen un actiu Ministre de la Falange que promou l'espanyolització de tots els nens d'Espanya... Aquest Wert el veig amb la camisa blava amb les fletxes i el jou penjats al seu pit. Feixista?? No, hi ara!!! I del Mortadelo del Gobierno, altrament anomenat Montoro, què me'n dieu?, embutxacant-se 24 milions per la gràcia de...d'ell mateix...

    Gràcies, Granollacs! M'has injectat oxigen al meu jubilat esperit...

    ResponElimina
  2. Una novel·la històrica força interessant és Bon cop de falç!, publicada per Columna. L'any passat va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, així que se suposa que és força fidel a la realitat històrica.

    A mi m'ha semblat un llibre fins i tot necessari, perquè no hi havia cap novel·la que abordés la guerra de Separació, Patriòtica o dels Segadors en el seu conjunt i ajudés a divulgar-la. Hi havia Corpus de sang d'Assumpció Cantalozella, però estava circumscrita a la revolta pagesa i no tant a la revolució política posterior. A més del setge de Cambrils, que no coneixia, hi surt també la batalla de Montjuïc de 1641, en què les tropes francocatalanes vencen els terços castellans. Un episodi digne que sigui conegut i divulgat.

    En resum, que recomano molt vivament Bon cop de falç! a qui li agradi la novel·la històrica ambientada a casa nostra.

    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…