Tipus desesperats, buscabregues professionals (#brigadadenarcotics)

Porta de Serrans (València)












Després que els titulars, com el país sencer, hagin fet el tomb mental cap a la llibertat, vivim una veritable epidèmia d'accés de dependentistes als grans espais d'opinió. No hi ha tertúlia als principals mitjans de comunicació catalans on no hi hagin desembarcat en les darreres setmanes periodistes en nòmina de El Mundo o La Razón o experts amb carnet (real o intel·lectual) del PSC a la boca. Una autèntica allau de dependentistes que han vingut a substituir la legió d'independentistes conversos que ha produït aquest país d'ençà de l'Onze de Setembre. Entre aquests nous personatges hi ha un missatge clau que comparteixen amb José María Aznar: la insistència malaltissa, per terra, mar i aire, en la imminent fractura social de la qual serem víctimes per haver-nos atrevit a encetar el camí de la llibertat. És el gran papu. Es tracta de fer por i aquesta és la gran via triada. De moment, se'ls veu força desesperats. Han convocat una gran manifestació amb resultats francament minsos. Volen trencadissa interna i, de moment, només se senten insults de fora que cohesionen el país. Volen més Laras, més presidents de l'Hospitalet. I els resultats, fins ara, són molt prims. Massa.

I n'hi ha que, davant els nuls guanys obtinguts, comencen a decantar-se per l'estratègia del buscaraons. Agitació als millors aparadors, atès que el carrer és nostre. És energumenisme en estat pur. Ho vaig entendre tot en veure abans d'ahir l'atuació de Juan Carlos Girauta al 8aldia d'en Cuní. L'home va marcar l'objectiu, el bo d'Enric Sierra, i sense venir a tomb va descarregar sobre ell tota mena d'insults i d'amenaces. Perquè cal escenificar la fractura social. Cal evidenciar a crits el conflicte. Que es vegi que hi ha gent molt enfadada. Molt. Muntar-la a base de bé als mitjans de comunicació. Generar aquella sensació d'ambient irrespirable, a veure si aconseguim que algú, atemorit, es depengi de la lluita per la llibertat. Desgraciadament, em temo, ens haurem d'acostumar a veure escenes com aquesta, protagonitzades per buscaraons que, a més, intentaran fer-se passar per víctimes. Per desgràcia, em temo, el benefici el tenen assegurat. Perquè si els mantenen en antena aniran repetint l'espectacle; i, si, amb bon criteri, els fan fora, esdevindran màrtirs de la persecució independentista. Ens caldrà paciència i molta temperança per combatre les seves armes espúries amb una bonhomia infinita.

Comentaris

  1. TENS RAO, ES VA COMPORTAR CON UN PINXO DE "LA CRIOLLA".

    ResponElimina
  2. l'espanyolisme va a la desesperada. El seu argumentari és tan i tan pobre, els seus suports (mani 12O) tan migrats, que han de raure a mans de pinxos suburbials i la FFF per a plantar-nos cara. No tenen en compte que els temps han canviat, i que ara per ara Espanya és un estat intervingut i castrat i que no podrà utilitzar la força amb la impunitat habitual.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas