Ves al contingut principal

Tipus desesperats, buscabregues professionals (#brigadadenarcotics)

Porta de Serrans (València)












Després que els titulars, com el país sencer, hagin fet el tomb mental cap a la llibertat, vivim una veritable epidèmia d'accés de dependentistes als grans espais d'opinió. No hi ha tertúlia als principals mitjans de comunicació catalans on no hi hagin desembarcat en les darreres setmanes periodistes en nòmina de El Mundo o La Razón o experts amb carnet (real o intel·lectual) del PSC a la boca. Una autèntica allau de dependentistes que han vingut a substituir la legió d'independentistes conversos que ha produït aquest país d'ençà de l'Onze de Setembre. Entre aquests nous personatges hi ha un missatge clau que comparteixen amb José María Aznar: la insistència malaltissa, per terra, mar i aire, en la imminent fractura social de la qual serem víctimes per haver-nos atrevit a encetar el camí de la llibertat. És el gran papu. Es tracta de fer por i aquesta és la gran via triada. De moment, se'ls veu força desesperats. Han convocat una gran manifestació amb resultats francament minsos. Volen trencadissa interna i, de moment, només se senten insults de fora que cohesionen el país. Volen més Laras, més presidents de l'Hospitalet. I els resultats, fins ara, són molt prims. Massa.

I n'hi ha que, davant els nuls guanys obtinguts, comencen a decantar-se per l'estratègia del buscaraons. Agitació als millors aparadors, atès que el carrer és nostre. És energumenisme en estat pur. Ho vaig entendre tot en veure abans d'ahir l'atuació de Juan Carlos Girauta al 8aldia d'en Cuní. L'home va marcar l'objectiu, el bo d'Enric Sierra, i sense venir a tomb va descarregar sobre ell tota mena d'insults i d'amenaces. Perquè cal escenificar la fractura social. Cal evidenciar a crits el conflicte. Que es vegi que hi ha gent molt enfadada. Molt. Muntar-la a base de bé als mitjans de comunicació. Generar aquella sensació d'ambient irrespirable, a veure si aconseguim que algú, atemorit, es depengi de la lluita per la llibertat. Desgraciadament, em temo, ens haurem d'acostumar a veure escenes com aquesta, protagonitzades per buscaraons que, a més, intentaran fer-se passar per víctimes. Per desgràcia, em temo, el benefici el tenen assegurat. Perquè si els mantenen en antena aniran repetint l'espectacle; i, si, amb bon criteri, els fan fora, esdevindran màrtirs de la persecució independentista. Ens caldrà paciència i molta temperança per combatre les seves armes espúries amb una bonhomia infinita.

Comentaris

  1. TENS RAO, ES VA COMPORTAR CON UN PINXO DE "LA CRIOLLA".

    ResponElimina
  2. l'espanyolisme va a la desesperada. El seu argumentari és tan i tan pobre, els seus suports (mani 12O) tan migrats, que han de raure a mans de pinxos suburbials i la FFF per a plantar-nos cara. No tenen en compte que els temps han canviat, i que ara per ara Espanya és un estat intervingut i castrat i que no podrà utilitzar la força amb la impunitat habitual.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…