Ves al contingut principal

Vaillant España; indicis de boicot? (#consumresponsable)

Capgrossos de Mataró












N'hi ha que fa anys que van començar a practicar-lo. I, després de l'Onze de Setembre, segons sembla, no diguem. Fa pocs dies, a casa, en varem tenir una petita constatació al respecte. A principis d'aquest any, en ple hivern, com sempre, la caldera ens va fer figa. Cada vegada duren menys. Després de comprovar que Junkers ja no és el que era (diuen que des de fa un temps fabriquen a Portugal), ens van recomanar una altra marca alemanya, Vaillant, el segon fabricant europeu en el sector de la calefacció. L'instal·lador, el servei tècnic de la marca més proper al nostre domicili, entre altres avantatges, ens va oferir un servei de manteniment que podíem contractar per tres anys al preu d'un de sol i que cobria qualsevol mena de reparació i de desplaçament. Com ja en teníem un amb l'empresa subministradora de l'electricitat, varem acordar diferir per sis mesos l'inici del servei, a l'espera d'exhaurir el que teníem en vigor.

Així, doncs, quan varem tornar a contactar era passat l'estiu i ben aviat, després d'insistir i insistir sense més notícies al respecte, es va fer finals de setembre. El servei tècnic al qual havíem acudit ens va acabar confessant, amb gran desassossec, que havia hagut assumir, més ben dit, d'empassar-se, finalment, el servei de manteminent contractat amb nosaltres durant tres anys perquè Vaillant España es negava a acceptar els darrers contractes que havien subscrit amb clients catalans en el mateix sentit. Que semblava que la filial espanyola no volia comptar amb els serveis tècnics de què disposava fins aleshores a Catalunya i que a ells els semblava del tot clarament que el canvi d'actitud, curiosament, s'havia produït, de manera sobtada, a partir de l'Onze de Setembre. Pel que es veu, no volen lligams amb clients catalans a tres anys vista. Així les gasten, segons sembla, els de Vaillant España. Tinguem-ho en compte.

Comentaris

  1. això s'arrecla primer, contactant directament amb Vaillant Alemania ( estic convençut que el boicot no el fan els alemanys sino els dirigents espanyols de la delegació espanyola) dient-lis el cas i segon que un empresari català negoci (ja que és veu que a Vaillant espanya els hi sobrem com a clients) directament amb alemania i cei Vaillant Catalunya.
    De fet crec que la majoria de les mumtinacionals que ara resideixen a Madrit acabaran així quan siguem independènts, per tant si anem avançant feina això que tindrem
    Eliseu

    ResponElimina
    Respostes
    1. +1

      (ja va passar una cosa similar amb Samsung i el català als mòbils. La cosa es va solucionar contactant directament amb Corea)

      Elimina
  2. on diu cei Villant Catalunya- vol dir crei VAillant Catalunya
    disculpes per l'errada

    ResponElimina
  3. Dins d'aquest món del consum-país, en podem dir-ne moltes i de gruixudes. Però, crec que el més important és que les nostres indústries pròpies, exportin o no, siguin entre bones i molt bones. Ja no val comprar marques estrangeres d'on semblava que allà tenien bon servei, etc., no. Però, es clar, no pots anar amb el lliri a la mà per comprar producte local, industrial o comercial, i trobar-te penjat com a mi m'ha passat.
    Amb aquesta situació vostre, ens anirem trobant cada vegada més, també. Els quixots empresarials que per mal temperament deixen de prestar-nos servei. Ja s'ho trobaran. El ritme cardíac empresarial de tot Espanya encara és a Catalunya. Avui mateix, el bloqueig circulatori de tots els cinturons de ronda de Barcelona ha superat els 16 Km. longitudinals, no acumulats. Tot un símptoma d'activitat que no és concebible enlloc d'Espanya. Ja s'ho faran.

    Inclús, jo diria que la potència dels virus de Catalunya és més forta, ...atxísss....!!!

    ResponElimina
  4. Jo de moment tinc una caldera més nostrada: una "Roca", no és cap meravella però de moment encara no em fan el boicot.

    ResponElimina
  5. Un apunt: tinc una ferroli itaiana instal·lada el 2002 amb 0 avaries. Per si serveix...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…