Ves al contingut principal

300 intel·lectuals espanyols se'ns pixen a la cara (#dependentisme)

Pétain
Negar el propi passat és una manera extraordinàriament eficient de fer inviable el futur. És un posat atàvic, que manifesta la cultura política més profunda, l'ADN d'una col·lectivitat sencera i de la seva classe dirigent. Un grup d'intel·lectuals espanyols van quedar ahir ben retrats. El contingut del manifest que varen publicar explicita ben a les clares perquè és impossible l'Espanya a la qual ens volen aferrats. Perquè no tenim res a compartir. Tanscric literalment: "La afirmación de que España perpetró agresiones contra Cataluña es una desgraciada manipulación del pasado, que olvida deliberadamente cómo en los conflictos y guerras civiles en los que todo el país se vio envuelto, los catalanes, al igual que el resto de los españoles, se dividieron entre los diferentes bandos." I tant que sempre hi ha hagut catalans a l'altre costat, però negar que Catalunya ha estat objecte reiteradament d'una multiforme agressió, a cada tongada, física contra la majoria de la seva gent, les seves legítimes institucions de sobirania i en els seus valors polítics fonamentals i àmpliament compartits (sempre, els perdedors a cada bugada) significa, això sí, manipular la realitat fins a extrems tals que constitueixen una autèntica befa als milers i milers de víctimes catalanes del supremacisme castellà-espanyol al llarg de la història.

De fet, seria tant com dir que l'Alemanya nazi mai va agredir la França republicana perquè hi trobà excel·lents col·laboracionistes sota el règim de Vichy. O que no va agredir Polònia, perquè als seus camps de concentració van morir també milers de dissidents i de jueus de nacionalitat alemanya. Presentar els conflictes que han marcat la història d'aquesta banda d'Europa com a simples guerres civils entre espanyols és d'una manipulació i d'una simplicitat imperialista aclaparadora. Els signants, cal dir-ho ben clar, es mostren absolutament incapaços d'assumir ni un bri de l'incòmoda realitat que l'avui que vivim s'ha edificat des de la violència i la imposició i que ara, a principis del segle XXI, aquest passat que neguen els ha portat a un carreró sense sortida. Ignorar amb intenció d'amagar els crims comesos, el fet que la construcció de l'actual estat espanyol i la destrucció de les sobiranies preexistents a la pell de brau ha anat sempre de la mà del genocidi i de la barbàrie (l'assassinat, l'exili, el lingüicidi i la vulneració de tota mena de drets humans) fa inviable la construcció de qualsevol futur en comú. Una visió tan deshonesta del seu passat anuncia ben a les clares la seva voluntat de mantenir el mateix sotmetiment de les minories en el futur. Marxem ja.

Comentaris

  1. Ara fa 7 anys (25/10/12)va ser l'Albert Om, qui va treure les vergonyes a tota aquesta colla de miserables, en aquell temps ningú en parlava fins que un dia en un article al diari Avui............
    Article d'Albert Om:
    On són els 'progres'?
    Què se n'ha fet, de tots aquells artistes 'progres' espanyols que es van passar la campanya electoral reclamant un canvi a Catalunya? ¿Algú els ha sentit, ara que Catalunya vol canviar Espanya?

    Els últims dies hem assistit impertèrrits a les reaccions irades de l'Espanya de sempre. La vella guàrdia del PP s'ha ajuntat amb la del PSOE, el Defensor del Poble amb el governador del Banc d'Espanya, els militars amb la família reial, el Jiménez Losantos amb el Pedrojota, i els ultres que rebenten actes amb les pàgines webs que proclamen el boicot als productes catalans.

    Res de nou. Ja sabíem que aquesta Espanya existia. El problema és que ens pensàvem que també n'hi havia una altra. I ha resultat que no, que les dues Espanyes poden estar a mata-degolla pels matrimonis homosexuals, per la immigració o per la guerra a l'Iraq. Però quan es tracta de reconèixer que aquest Estat el formem nacions diferents, només n'hi ha una, d'Espanya: la que desbarra. Els altres callen, i amb els seus silencis tan eloqüents deixen Zapatero com Gary Cooper: sol davant el perill.

    ¿O és que heu sentit algú que hagi sortit a defensar una Espanya plurinacional? ¿On són els amics del Serrat: l'Ana Belén, el Joaquín Sabina o el Víctor Manuel? De la manera que els agrada signar manifestos, ¿per què no en fan un que reclami respecte cap a l'Estatut que ha aprovat el 90% dels catalans? O ¿per què no organitzen un concert Per a una nova Espanya a Las Ventas? ¿No deuen pas tenir por que els xiulin, com li va passar al Raimon després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco?

    A les eleccions del 2003, el PSC projectava vídeos de gent de la faràndula espanyola, com Ramoncín, Imanol Arias o Juan Echanove, que apostaven per un canvi a Catalunya. ¿Els heu vist que obrissin la boca ara? Algú sap on para Javier Gurruchaga, que cantava l'All you need is love amb Pasqual Maragall?

    ¿És que ningú de fora de Catalunya pensa aixecar la veu per protegir els catalans dels insults que rebem? ¿Què en diuen, de tot plegat, comunicadors amics com Millàs, Gabilondo o Vicent? ¿On són aquells famosos que apareixien en espots de la Generalitat dient que els catalans érem gent molt acollidora? No vull creure que només surtin a defensar Catalunya si cobren. ¿I on és aquella plataforma d'artistes que, amb la família Bardem al capdavant, cridaven No a la guerra?

    Si algun d'aquests progres es creu, de veritat, això de l'Espanya plurinacional, hauria de parlar ara. Si opta pel silenci, a la pròxima campanya electoral es pot estalviar el viatge. Ja no ens el creurem.
    Albert Om AVUI(25(10/05)

    ResponElimina
  2. Si encara s'haguessin negat a acceptar la signatura d'en Vargas Llosa i altres d'aquesta mena, encara diria que fan el que poden, pobres. Però, no. Quan hi surten fenòmens com un Vargas Llosa ja no m'interessa gens ni mica seguir llegint el manifest. Vol dir que és un puré mal guisat i amb mal gust. Si els del PSC es volen defensar amb aquesta mena de gent, van apanyats.

    ResponElimina
  3. Aquests "pogres" han enrancit. A Espanya qualsevol capaç d'articular una frase ben feta es diu intel·lectual.

    ResponElimina
  4. Parlen escupin sang barrejada amb el pus que tenen a les entranyes, amb els ulls i el cor carregats d'odi i enveja ens diuen que ens estimen... son mala gent.
    El millor per vèncer a aquest tipus d'enemic es no fer-el-s'hi el mes mínim cas, que vomitin el seu fel dins les orelles d'ells mateixos, nosaltres a la nostra i endavant.
    I quant siguen independents declarem-los persones no grates i ni tant sols els deixem entrar a Catalunya... encara que es retractin, el perdo que els hi donin els deus quan el morin o el Rouco quant els extremuncii.

    ResponElimina
  5. EP¡¡¡ PACO IBAÑEZ, TOT UN AMIC I UN PAIO SENSA POR.
    NO HAN ENRANCIT,SEMPRE HAN SIGUT RANCIS.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…