Baròmetre del CEO: tocant el cel (#enquestes)

Suposo, benvolgut lector, que ahir, en analitzar la tercera onada del Baròmetre del CEO del 2012, vas centrar la teva mirada en la prospectiva electoral. Com un servidor ja té clar que els escons sobiranistes se situaran (ho diuen absolutament totes les enquestes) per sobre dels dos terços del nou Parlament, continuo donant preferència a l'estudi exhaustiu dels resultats sobre el futur referèndum que hem de fer ben aviat. I en aquest sentit, les dades que ens ofereix l'enquesta, una vegada més, són absolutament apostoflants. Però molt. Com sempre, encara més si els analitzem en perspectiva. Desgraciadament, només disposem de cinc Baròmetres des de que es va introduir la pregunta. En tot cas, apunten a un creixement del sí en intenció directa al llarg del 2012 autènticament meteòric. També, al fet que exactament al contrari del que prediquen totes les cuines de les empreses d'opinió, a mesura que baixa el nombre d'abstencionistes declarats, també ho fa el percentatge de votants pel no. Certament, estem arribant als límits del possible creixement dels vots afirmatius: el total dels que diuen que participaran s'enfila ja al 85,8% del cens (66,4% pel sí, 23,9% pel no i 9,7% d'indecisos), clarament per sobre d'allò que sembla possible esperar. I sobre el conjunt dels que efectivament defineixen el seu vot, el sí s'enfila ja fins al 73,5%.


Afortunadament, gaudim de més dades en perspectiva per analitzar la pregunta clàssica referent a quina forma ha de tenir la relació/no relació entre Catalunya i Espanya. Aquí disposem d'una sèrie que arrenca (tal i com podeu veure al gràfic de baix) del 2005. En coherència amb el cas del referèndum, l'acceleració de l'opció per l'Estat independent ha viscut una creixement del tot espectacular al llarg d'aquest any, després d'un increment sostingut, gairebé constant, des dels inicis (del 12,9 del principi al 44,3% actual). Es confirma que els lideratges socials, mediàtics i polítics, que finalment, s'han posat decididament del costat de la llibertat, han ajudat a tibar cap a munt els estats d'opinió d'àmplies capes del país. Aquí hi ha encara camp per córrer, tot i que l'evolució ha estat també francament espectacular. A finals de 2005 les opcions per la Catalunya autònoma i per la Catalunya federal se situaven, cada una d'elles còmodament per sobre del 35% de les respostes i triplicaven casdascuna d'elles la dels partidaris de l'Estat independent. Set anys més tard, es situen, sumades totes dues, poc per sobre dels qui directament responen que prefereixen l'Estat independent. Certament, una imatge com aquesta val més que mil paraules. Estem tocant el cel amb els dits.


Comentaris

  1. Esperava el teu comentari amb la recopilació de dades. El més important de tot és que encara que hi hagi errada, l'important és la tendència en emprar una mateixa metodologia. També l'increment d'indecisos i la disminució del no fa pensar que hi ha coses que s'estan fent bé.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas