Carles Castro en el dia de la marmota (#brigadadenarcotics)

Mentre faig una truita de patates familiar escolto al programa d'en Clapés l'expert en enquestes del diari comtal Carles Castro. La seva (d'altra banda, clàssica) parcialitat en la interpretació de les dades és d'autèntic escàndol. Més ben dit, ja no es tracta que les valori com més convé al seu discurs preconcebut, que això tenim la temptació de fer-ho tots, sinó que menteix directament sobre les tendències generals de vot, una qüestió clau, com sempre insisteixo, si és que es vol analitzar-les amb un mínim de rigor. És cert que la darrera enquesta de la La Vanguardia (de la qual, per cert, no he aconseguit veure les dades en brut d'intenció directa) ha baixat sis punts el percentatge del sí en un hipotètic referèndum sobre la independència. Però també ho és que, simultàniament, la del CEO, amb una mostra molt més gran (de 2.500 a 1.000 entrevistes) i posterior en el treball de camp, si no vaig errat, donava un resultat exactament invers i amb una força del no que era gairebé de la meitat que la que sortia de la cuina del diari del senyor comte de Godó.

El pitjor moment, pel que fa a manipulació, però, es va produir en afirmar que en la tria entre quatre opcions sobre la relació/no relació Catalunya-Espanya el decantament per l'Estat independent va a la baixa, quan està passant de forma sostinguda i creixent exactament el contrari, tal i com us vaig reflectir en un gràfic fa alguns dies. L'anàlisi final del moment polític que vivim també fou brutal. Després de comprovar empíricament (la seva enquesta ho situa en un 12%) que ningú creu a Catalunya que Mariano Rajoy estigui fent una oferta de diàleg sincera, la seva conclusió és que tot acabarà en un acomodament semblant al que es defensava a l'Estatutet aprovat pel Parlament en setembre de 2005. És a dir, que tornarem a fa sis anys. Precisament, ell que es dedica a analitzar unes enquestes que mostren un país que ha girat com un autèntic mitjó en aquests darrers sis anys (d'un 12 a un 44% de gent que s'identifica directament com a independentista!) conclou que tot acabarà exactament en el punt on ho va deixar el president Maragall. És ben bé que cadascú hi veu el que vol i que la campanya del diari comtal a favor d'una entesa que ja és impossible no farà sinó créixer i créixer en les properes setmanes i mesos.

Comentaris

  1. És justament el que jo també em temo. Més i més, quan s'estan fent sabotatges a la línia de flotació, més que precària!, al més lider independentista del moment. I jo em pregunto qui ha pogut organitzar aquest sabotatge-safareig tan barroer dels comptes a Suïssa-Liechtenstein. PPPSOE o Duran Ll.? Si ens ho mirem bé, ens podríem trobar que a qui més el podria beneficiar seria aquest últim... ai, ai, ai....! Les enveges poden fer més mal que les mateixes rivalitats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas