Ves al contingut principal

Duran, mala peça quintacolumnista al teler (#dependentistes)

Girona











Houston, tenen, tenim un problema. Potser és un atac de banyes descomunal després del reforçament del lideratge d'Artur Mas després de l'Onze de Setembre. El contrast entre el seu nul paper en la història del país i la possibilitat que el seu gran enemic, el Gran Timoner, hi deixi una petjada fonda. Potser és la constatació que s'acaba la seva bicoca de tota una vida consagrada al peixalcovisme, l'estratègia que ens ha deixat exactament al culdesac i en l'autonomisèria on som. Amb un país completament trinxat. Potser és l'efecte d'haver-se trobat un cap de cavall al llit, una indirecta molt directa de l'establishment del país, del Pont Aeri, que es resisteix ha renunciar al negoci de la dependència. Sigui el que sigui, Houston, tenen, tenim un veritable problema. Una destacada militant i diputada d'Unió recordava ahir des de twitter l'aposta incontestable del darrer congrés d'UDC per l'estat propi. Sí, sí, el que volgueu, però la capacitat d'en Duran, amb vint dies per davant, de fer mal a través de les seves excrecions als mitjans de comunicació, amics i enemics, és pràcticament il·limitada.

Ara ja no és temps de queixar-se: quan tocava actuar era al darrer congrés i la majoria dels delegats d'Unió van decidir renovar la confiança en aquest personatge que encarna el pitjor del pitjor del país. La cultura de poder de trenta-cinc anys d'autonomisme portada a l'extrem de la decrepitud des de la seva insultant i luxosa habitació del Palace de Madrid. Mala peça al teler per al president Mas. Una autèntica pedra a la sabata de la seva credibilitat. Francament difícil de resoldre. Si es prenen mesures immediates i taxatives per fer-lo callar amb una desqualificació pública, cal esperar un deteriorament de les expectatives electorals de la primera força sobiranista del país. Si li deixen fer lliurement, ja veurem fins a quin punt és capaç d'arribar en la seva enfollida carrera per esdevenir el referent del dependentisme a Catalunya. Una cosa sí tinc clara: el dia 26 de novembre no podem emprendre de cap manera el camí de l'estat propi amb un quintacolumnista com a secretari general de la federació que, suposadament, ha de liderar-lo. Així que, és una exigència política i moral, CiU haurà de fer cau i net d'aquest personatge lamentable abans que comenci la mare de totes les batalles.

Comentaris

  1. Tallar abans que gangreni.

    ResponElimina
  2. Evidentment aquest paio es una flagrant contradicció que fa mal als ulls. Però hem de ser mes forts que ell, perquè realment ell es un merda massa mediàtic pel que realment es i representa. En democràcia hom pot dir el que vulgui i s'ha de respectar. El que s'ha de fer es contradir amb arguments les coses que diu i deixar-lo públicament en evidencia. Que es tragui totes les imbecil·litats que diu.

    ResponElimina
  3. Duran està rebentant el missatge de CiU des de dins. S'està carregant tota la feina del President Mas i CDC. Aquí pot sorgir un dubte: què faran els diputats d'UDC escollits a la llista de CiU (no votem a una persona, a l'Artur Mas, sinó a una llarga llista de diputats) quan toqui votar sobre fer un referèndum fora de la legalitat espanyola? A què faran cas, al programa de CiU (favorable al sí) o al líder que van escollir per gran majoria? Es pot posar en perill la majoria sobiranista que sortirà del 25N.

    ResponElimina
  4. Granollacs totalment d´acord amb l´article el subscric al cent per cent , el que no entenc es la postura convergent del no passa res, pero vaja alla ells així els anirà, el positiu de tot aixó sera que al menys deixerant tall per la resta de partits independentistes.

    ResponElimina
  5. Davant d'aquesta supeditació de CDC amb en Duran, no hi veig cap altre solució que decantar el vot a ERC, més segur de no caure amb disgustos. Perquè, quan el 25N ja s'hagi votat, llavores, què? Haurem donat la raó a en Mas o a en Duran? En Mas l'havia d'haver defenestrat definitivament abans de tancar llistes. Ara ja és massa tard. El pecat original de CDC ja no es pot netejar amb cap detergent polític. A menys que, com algú ja apunta, se li faci el llit de tal manera que li calgui renunciar seguir fent carrera des del Palace. Es podrien ventilar coses fosques d'aquest veterà de la martingala...
    Quan algú destorba tant, de tan mala manera, cal ventilar-se'l a corre-cuita. Ens hi va la llibertat o el ridícul... No hi ha més remei. Cal posar el ventilador en marxa i a tot drap, que no queden dies, ni hores, ni minuts per perdre.

    ResponElimina
  6. Aquest home en diu de verdes i de madures, de grosses i de petites, de les que fan mal a l'oïda i al cor.
    Esperem que no faci tot el mal que voldria a Catalunya.
    Però no el fotran pas fora, ara no, i quant en siguem independents i el seu discurs hagi canviat, per be o per mal, el tindrem de continuar aguantant... igual que a la Morros i al xicotet feixista i al seu company carabruta.
    No us creieu pas que en una Catalunya democràtica farem com en una Escanya demòcrata-franquista, il·legalitzar partits.
    Els tindrem de continuar aguantant, pagant-el-s'hi el sou i escoltant les barbaritats sobre les bondats de les amistats amb l'antic estat i volent continuar posant virus dins d'una Catalunya emergent i il·lusionada.
    La merda no se'n va del tot si no estirem la cadena... i la democràcia no ens ho deixarà fer, afortunadament, es-clar, no fos el cas que de cadenes n'hi haguessin de menys democràtiques...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…