Ves al contingut principal

El pòquer europeu (#Europa)

Devesa (Girona)










La qüestió de les relacions entre Catalunya i la Unió Europea està creixent a marxes forçades dins el debat sobre la independència. Atesa la ridiculesa dels arguments econòmics del dependentisme (el de les pensions, ja és de premi per la seva imbecil·litat), el tema europeu, on els espanyols se senten més forts, va guanyant pes. Els dirigents de la Comissió, pressionats de manera bestial, oberta la campanya electoral catalana, van fent la feina que han de fer: combinar fins a tornar-nos bojos la demanda que se'ls plantegi un cas concret amb la reiteració una vegada i una altra que serem expulsats tots i de tot. Normal. No podem esperar que les institucions europees animin el nostre procés. I si una cosa està clara és que no es posaran a treballar per solucionar el nostre cas fins que no hi hagi cas. I no hi haurà cas fins que els catalans haguem manifestat una voluntat secessionista de manera clara i irreversible.

Aleshores, quan haguem fet el pas, les institucions europees ens faran seure a tots plegats (és a dir, Estat espanyol, catalans i Comissió Europea) en una taula, a fi de defensar allò que per la Unió és fonamental: salvaguardar els interessos econòmics de tots els països europeus. Començant pel manteniment de l'espai d'intercanvis que configura un dels corredors més importants del continent (per on passen el 70% de les exportacions espanyoles per carretera i tren). I que passarà també per assegurar que el deute de l'Estat espanyol serà retornat amb la participació dels catalans: és a dir, que acceptarem assumir una part de l'endeutament espanyol i que la Unió Europea no es queda, per tant, amb una Espanya en fallida i sense futur productiu, mentre un nou estat català es configura al marge i amb un deute molt més assumible. Impedint que a aquesta banda d'Europa no es configuri un espai que serveixi de pont d'aterratge privilegiat per als grans competidors econòmics del continent. I, mentre tot això arriba, que arribarà si ens mantenim dempeus, cal jugar una gran partida de pòquer. Qui renunciï a continuar endavant perd. És així de simple. I els nostres lideratges (mentre els mitjans del Pont Aeri es dediquen a sembrar el dubte) han de treballar especialment la confiança dels ciutadans. És la seva primera responsabilitat si volem guanyar.

P.S. És precisament, pel que veig, la línia del nou Col·lectiu Wilson que es presenta avui mateix!

Comentaris

  1. Precisament, volia penjar-vos la novetat del Col·lectiu Wilson. Però, en Granollacs corra més que la gana i ja s'ha anticipat. Bravo!
    El trobo molt interessant pel pes específic que comporta en favor de la viabilitat documentada de la nostra imminent independència.

    Això fila molt bé! Però, encara tenim pendent que ens arribin algunes bestieses més grans, físiques. Fins ara, només han insultat, volent provocar moviment de cadires. Això no és res. Avui, el diari El Mundo ja publica un muntatge, bastant barroer, d'una trama Millet-Pujol avi-Mas-Suïssa. No passa res. Però, i si a partir partir d'aquí es treuen del despatx de la FAES una detenció per raons de seguretat contra en Mas...? I si l'empresonen? I, si suspenen les eleccions per causa de la inviabilitat al faltar un candidat....? Totes aquestes reflexions les faig mentre dono per suposat que algun fill de militar ens atemptarà greument. Abans o després de eleccions??

    ResponElimina
  2. Ramon, si empresonen a en Mas sortiran tres milions de catalans al carrer i aleshores potser si que no seran tant pacífics, malauradament... potser es el que els hi agradaria, un xic de violència, però no crec que arribin a fer-ho.

    En quant al trànsit de mercaderies per carretera a traves de Catalunya jo hi veig una trampeta a fer, convertia totes les autovies en autopistes de peatge estatals, amb uns preus molt alts i que als ciutadans de Catalunya ens desgraves un bon tant per cent a la renda... pagaria nomes un preu just el que en fa us i els estrangers #ajoiagua que diuen ells....

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Suíssa i Àustria utilitzen el sistema de vinyeta que es encara millor:
      Es paga un tant per circular per les rutes de peatge durant tot un any. Paga el mateix el que hi va cada dia que el que hi passa un cop i ja no torna.
      (Molt bo lo de convertir les autovies en autopistes de peatge)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…