Ves al contingut principal

El PP pren com a hostatges els meus pares (#totssomGarcia)

Girona
Vídeo rera vídeo queden ben retratats. En la seva concepció de com és construeix un pais. No entenen la lliure adhesió a un projecte compartit. Sense preguntar l'origen. Mirant endavant a la recerca de la prosperitat. Ells no, al contrari. Esguard sempre enrera. Es tracta d'apel·lar sistemàticament als sentiments. De prendre com a carn de canó els catalans d'origen espanyol per mantenir l'actual statu quo d'explotació colonial de la província desafecta. Els nostres compatriotes nascuts enllà han de mantenir-se com a colons immunes a qualsevol integració en la societat d'acollida. Han de fer de soldats dels interessos dels seus connaturals. Encara que per a mantenir el dogal es vegin dramàticament afectats: en la seva qualitat de vida, aturats, sense perspectives de futur. Tot i que els seus néts hagin d'emigrar a la recerca d'oportunitats, exactament igual que ells van haver de fer a Catalunya fa mig segle. El Partit Popular pren així com a hostatges, per exemple, els meus pares.

Els demanen que, atès el seu orígen, han d'acceptar que les decisions més importants sobre el seu present i el seu futur econòmic, social i polític es prenguin a 650 km. de distància i no al costat de casa seva. Que falquin la dependència. Emigrants eterns al servei sense contrapartida de la mare pàtria. Insisteixo, encara que sigui contra els seus propis interessos, els dels seus fills i els dels seus néts. Però, encara, el darrer vídeo aprofundeix també lamentablement en el component xenòfob que el Partit Popular exhibeix a Catalunya d'una manera cada vegada més descarnada, més brutal. La publicitat electoral parla d'un milió i mig de catalans nascuts fora de Catalunya. Ho sento Patricia Gabancho, Lucrecia i Johan Cruyff. Em sap greu Mathew Tree, Mohammed Jordi i Regina Dos Santos. Ja us ho fareu Leo Messi, Shakira i Ángel Pavlovsky. Tots vosaltres i l'altre milió i mig d'emigrants dels darrers anys arribats d'Europa, Amèrica i Àfrica, per al Partit Popular, tots vosaltres no sou catalans. No serviu per fer de colons. Com a carn de canó. I per això no us estimen. Simplement, perquè de moment no han trobat la manera d'utilitzar-vos al servei del projecte castellano-espanyol que malden per salvar a la desesperada.

Comentaris

  1. En alguna col·laboració anterior ja he apuntat que el gran, enorme, fracàs d'Espanya és el no haver creat un nacionalisme ètnic espanyol amb els espanyols i els seus descendents residint a Catalunya. La gran massa vinguda al Principat farà mig segle no ha desembocat amb el que, de ben segur, s'havia programat a Madrid. En tot cas, aquesta nostra sociologia pot haver retardat -tampoc no ho tinc clar- el procés independentista.
    És evident que quedaran bosses d'unionisme a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, però com es veurà el 25N, no anirà més enllà del 20%.

    ResponElimina
  2. El Partit Popular ens està fen un gran favor a tots els independentistes. No cal mirar sinó la gran quantitat de persones que ja han dit prou, s'han cansat de tanta manipulació, insults i atacs per part d'aquesta gent i ha sortit al carrer a manifestar-se per un nou país. Cal doncs, donar les gràcies i animar-los a que segueixin amb aquests atacs ja que fa que cada vegada siguem més les persones que volem la INDEPENDÈNCIA PER CATALUNYA!
    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…