És l'hora decisiva: voteu independència! (#25N)

Es flaira en l'ambient un altre moment èpic. El resultat d'aquestes eleccions plebiscitàries, com les d'aquell 12 d'abril de 1931, pot consolidar un canvi polític de dimensions històriques. Així que, avui, cap a quarts de deu, vull tornar a plorar d'emoció, com ara fa dotze setmanes. Brindis familiars com en les grans ocasions. Com deia fa uns dies en Partal, aquest jorn hem de fer un altre Onze de Setembre. Posar dins l'urna l'esperança del carrer. Durant la darrera setmana de campanya, com és lògic, cadascú ha marcat els accents estratègics que li convenien. Normal. Convergència i el Gran Timoner han volgut aglutinar tot el vot possible, presentant la necessitat que el lideratge del procés quedi reforçat al màxim. Ho entenc. Molts indepedentistes de tota la vida han decidit fer-li confiança personal. També és cert que d'altres hem preferit premiar els qui han picat pedra des de fa trenta anys, simplement, perquè ens mereixen més credibilitat. Perquè els veiem més fiables. En tot cas, a partir d'avui, toca unitat sobiranista. De veritat. De la bona.

Perquè ha estat justament la transversalitat del nostre moviment cap a la llibertat (de les Consultes a l'Assemblea Nacional Catalana) allò que ens ha fet veritablement forts, indestructibles. Això vol dir que, en funció dels resultats concrets, tots hem d'estar oberts a compartir responsabilitats en l'immediat futur que demana el nostre poble. A partir d'aquesta nit, el Gran Timoner ha de ser conscient que encapçala un equip. Això vol dir que els sobiranistes conservadors i liberals, majoritaris, no poden aspirar a furtar el debat social, que és necessari per donar credibilitat a la nostra lluita. I suposa també (digueu-me babau) que els altres sobiranistes d'esquerra han de correspondre amb la màxima generositat, sense posar pals a les rodes. Tots hem de cedir si és que volem seriosament assolir l'objectiu comú: un estat propi per gestionar els nostres interessos. I per determinar-los caldrà que ens comencem a barallar quan toqui i no quan més convingui als nostres adversaris. Com sempre, doncs, davant dels resultats d'avui, generositat!

P.S. No deixeu ni un sol vot independentista a casa: insistiu els dubtosos fins al darrer minut; encara tenim molta feina!

Comentaris

  1. Tranquils tots, je, je! El Madrid ja ha perdut davant del Betis....! Tota una premonició de futur....!!! Per cert, a la RAC1 a les 8h. del matí ens han gastat una broma que pot fer història!: Han posat una marxa militar!!!!

    ResponElimina
  2. Voteu a SI, s'ho mereixen i no poden quedar fora de la cursa cap a l'estat propi, no es un vot llençat, son els que punxen als "manfutistes"

    ResponElimina
  3. Malgrat haver escoltat activament al Salvador Cardús, he votat SI. Son els únics que em mereixen confiança i no et defrauden després de les eleccions. Ànims i a esperar a les 20.h. Tenim la independència a les nostres mans.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)