Ves al contingut principal

Escenes de violència gratuïta (#porrafacil)


No sóc d'aquells a qui agrada criticar la policia per sistema i reconec que avui, potser, en calent, tampoc és el dia més adequat per fer-ho. Però és que he vist remogut una vegada més un pensament que necessito expressar, perquè m'ha assaltat sovint i de fa temps. Com tantes coses a la vida, cal trobar-hi el punt en el judici. Ni girar-ho tot contra l'actuació de les forces de l'ordre, ni justificar-los facin el que facin en la seva condició de servidors públics. Afortunadament, l'ús tan habitual de pilotes de goma, que ha provocat lesions de per vida a uns quants, sembla que ha passat a la història. Fa temps, però que, un servidor, en presenciar les recurrents imatges de càrregues policials, es sorprèn (per dir-ho suaument) per la tendència excessiva a l'ús de la porra que exhibeixen els mossos d'esquadra. Fins al punt, que se sembla molt a un ús gratuït de la violència. A veure, un servidor entén un borrall en matèria de tècniques policials, però sembla lògic l'ús d'aquesta mena d'eines en casos molt concrets en els quals calgui defensar-se d'una agressió. Els cops, en canvi, a la pràctica, tal i com es veu una vegada rera una altra, es fan anar amunt i avall de manera completament indiscriminada.

La nostra policia practica sempre escassíssimes detencions (que és allò que hauria de fer si és que cal actuar contra l'autor de la comissió d'un delicte a la via pública) i en canvi es dedica a repartir a tort i a dret als vianants més o menys relacionats amb els fets violents que originen la seva actuació. La violència que caldria aplicar, sembla, seria la justa per reduir el presumpte delinqüent i no pas per coartar la llibertat d'expressió o de moviment de la resta de ciutadans contra els quals no s'actua, perquè, s'entén, no estan cometent cap acte delictiu o punible. En el cas del famós vídeo dels fets d'ahir a Tarragona que aquí us enllaço, més enllà de l'acció policial sobre el nen, que ve d'abans de les imatges, resulta clarament injustificable l'actuació de dos policies no identificats contra la noia que els recrimina la seva actuació: si els agents es consideren injuriats, que la portin davant les autoritats judicials, però allò que no sembla raonable és que responguin a la seva recriminació verbal donant-li, fins a tres vegades, a dos mans, successius cops de porra. Sembla que aquí s'ha consolidat massa una cultura de la impunitat en la Brigada Mòbil. Caldria reflexionar-hi abans que algú més (enllà dels malmesos drets civils de la gent) prengui mal de veritat.

P.S. Per cert, les primeres justificacions de la Direcció General de Policia, negant l'evidència, francament lamentables.

Comentaris

  1. Es clar, aquí uns podrien dir allò de que "qui no vulgui pols que no vagi a l'era". Els altres, poden dir que quan un és membre de la Brigada Antidisturbis, és violent de mena. És com allò que ja he dit tantes vegades de que un militar és criminal per definició. Tots ho podrem dissimular més o menys. Justificar-ho tot amb tota mena d'arguments. Però, el pecat original, el caràcter de la persona implicada, l'ha portat allà on és. És així i no té possibles qüestionaments.
    Diferent és quan un s'hi troba entremig sense ni pensar-s'ho. Fa molts anys, per exemple, m'hi vaig trobar al bell mig, en territori neutral diguem-ne, en sortir d'una porteria. Què fas? Fuges sense ni pensar't-ho dues vegades. Però, si el que fas és estar-t'hi enmig de la plaça de toros contemplant-ho, doncs, home, el més probable és que acabis amb una cornada. És com si anessis a les Festes de San Fermín i denunciessis els organitzadors perquè t'ha enxampat un toro...

    ResponElimina
  2. El meu avi deia que la gent dolenta de mena, o be es feia lladre o policia.
    Jo en vaig conèixer un, quant eren grisos, que en el estat 'normal' ja era una mala fura, parlant suaument.
    Nomes es justificable un cop violent quant es tenen de defensar de gent tant o mes violenta que ells mateixos, però que et fotin una hòstia nomes perquè et decantis o per que en tenen ganes es per tornar-s'hi... però ai carai (per no dir cony), aleshores t'agafarien i entraries a la garjola ràpidament, ser fill de puta sense identificació te immunitat, així anem....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…