Ves al contingut principal

Escenes de violència gratuïta (#porrafacil)


No sóc d'aquells a qui agrada criticar la policia per sistema i reconec que avui, potser, en calent, tampoc és el dia més adequat per fer-ho. Però és que he vist remogut una vegada més un pensament que necessito expressar, perquè m'ha assaltat sovint i de fa temps. Com tantes coses a la vida, cal trobar-hi el punt en el judici. Ni girar-ho tot contra l'actuació de les forces de l'ordre, ni justificar-los facin el que facin en la seva condició de servidors públics. Afortunadament, l'ús tan habitual de pilotes de goma, que ha provocat lesions de per vida a uns quants, sembla que ha passat a la història. Fa temps, però que, un servidor, en presenciar les recurrents imatges de càrregues policials, es sorprèn (per dir-ho suaument) per la tendència excessiva a l'ús de la porra que exhibeixen els mossos d'esquadra. Fins al punt, que se sembla molt a un ús gratuït de la violència. A veure, un servidor entén un borrall en matèria de tècniques policials, però sembla lògic l'ús d'aquesta mena d'eines en casos molt concrets en els quals calgui defensar-se d'una agressió. Els cops, en canvi, a la pràctica, tal i com es veu una vegada rera una altra, es fan anar amunt i avall de manera completament indiscriminada.

La nostra policia practica sempre escassíssimes detencions (que és allò que hauria de fer si és que cal actuar contra l'autor de la comissió d'un delicte a la via pública) i en canvi es dedica a repartir a tort i a dret als vianants més o menys relacionats amb els fets violents que originen la seva actuació. La violència que caldria aplicar, sembla, seria la justa per reduir el presumpte delinqüent i no pas per coartar la llibertat d'expressió o de moviment de la resta de ciutadans contra els quals no s'actua, perquè, s'entén, no estan cometent cap acte delictiu o punible. En el cas del famós vídeo dels fets d'ahir a Tarragona que aquí us enllaço, més enllà de l'acció policial sobre el nen, que ve d'abans de les imatges, resulta clarament injustificable l'actuació de dos policies no identificats contra la noia que els recrimina la seva actuació: si els agents es consideren injuriats, que la portin davant les autoritats judicials, però allò que no sembla raonable és que responguin a la seva recriminació verbal donant-li, fins a tres vegades, a dos mans, successius cops de porra. Sembla que aquí s'ha consolidat massa una cultura de la impunitat en la Brigada Mòbil. Caldria reflexionar-hi abans que algú més (enllà dels malmesos drets civils de la gent) prengui mal de veritat.

P.S. Per cert, les primeres justificacions de la Direcció General de Policia, negant l'evidència, francament lamentables.

Comentaris

  1. Es clar, aquí uns podrien dir allò de que "qui no vulgui pols que no vagi a l'era". Els altres, poden dir que quan un és membre de la Brigada Antidisturbis, és violent de mena. És com allò que ja he dit tantes vegades de que un militar és criminal per definició. Tots ho podrem dissimular més o menys. Justificar-ho tot amb tota mena d'arguments. Però, el pecat original, el caràcter de la persona implicada, l'ha portat allà on és. És així i no té possibles qüestionaments.
    Diferent és quan un s'hi troba entremig sense ni pensar-s'ho. Fa molts anys, per exemple, m'hi vaig trobar al bell mig, en territori neutral diguem-ne, en sortir d'una porteria. Què fas? Fuges sense ni pensar't-ho dues vegades. Però, si el que fas és estar-t'hi enmig de la plaça de toros contemplant-ho, doncs, home, el més probable és que acabis amb una cornada. És com si anessis a les Festes de San Fermín i denunciessis els organitzadors perquè t'ha enxampat un toro...

    ResponElimina
  2. El meu avi deia que la gent dolenta de mena, o be es feia lladre o policia.
    Jo en vaig conèixer un, quant eren grisos, que en el estat 'normal' ja era una mala fura, parlant suaument.
    Nomes es justificable un cop violent quant es tenen de defensar de gent tant o mes violenta que ells mateixos, però que et fotin una hòstia nomes perquè et decantis o per que en tenen ganes es per tornar-s'hi... però ai carai (per no dir cony), aleshores t'agafarien i entraries a la garjola ràpidament, ser fill de puta sense identificació te immunitat, així anem....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.