Ves al contingut principal

Expectatives (i III): SI i CUP (#25N)

Llotja de València
Totes les enquestes publicades als mitjans presenten trajectòries contràries per a les dues forces menors de l'independentisme català del moment. Amb l'excepció de Girona, on la candidatura de Toni Strubell sembla encara recollir algunes possibilitats d'èxit, la demoscòpia allunya SI del 3% imprescindible a la província de Barcelona, barrera, per cert, cal assenyalar-ho, sense la qual Solidaritat estaria representada amb absoluta seguretat al nou Parlament de Catalunya. Més enllà de les formes i d'un cert esverament, a mi em sabria greu. Han estat els més valents en la denúncia de la corrupció i de les complicitats de la Gestoria amb l'establishment que ha fet negoci de trenta anys de dependència. Desitjo que se'n sortin. Que donin la campanada. Crec, a més, que l'Alfons López Tena, pel que he anat seguint a entrevistes i debats, ha fet una excel·lent campanya. Però és que la competència en l'àmbit sobiranista és a hores d'ara brutal: totes les altres candidatures de l'espectre nacional tenen expectatives a l'alça. En aquestes circumstàncies, sense voluntat de càstig a alguna d'aquestes forces com es va esdevenir en 2010, la tendència a la concentració del vot pot acabar fàcilment amb la representació de Solidaritat.

Les mateixes enquestes atorguen a la CUP una tendència contrària, amb possibilitats serioses d'obtenir representació a tres de les quatre circumscripcions. Estan demostrant en els actes de campanya i en la distribució d'apoderats una capacitat de mobilització de la seva gent realment extraordinària. Veurem el dia 25 si són capaços d'eixamplar-la des dels més addictes a un volum notable de la resta de la ciutadania. És indubtable que la seva proposta rupturista des del punt de vista social i democràtic lliga fantàsticament amb la situació actual de crisi total del capitalisme. Amb la meva habitual innocència, refermo aquí el convenciment, expressat en un altre apunt anterior a l'inici de la campanya, que una aproximació d'aquestes dues candidatures a les seves germanes més fortes, SI a ERC i la CUP a ICV, hauria comportat (d'acord amb el que apunten les enquestes) situar-se, respectivament, en segona i tercera posició, sense que es perdés un sol vot sobiranista arreu del territori. I el que és més important de cara a Espanya i el món: haurien deixat el PP i el PSc en quarta i cinquena posició al Parlament de Catalunya. Sí, ja ho sé, era impossible. Però és una veritable llàstima.

Comentaris

  1. Realment ha estat una llàstima

    ResponElimina
  2. Les enquestes del 2010 donaven 0 escons a SI, i tots coneixem el resultat de les eleccions, 4 diputats. La victòria de CiU serà clara i el reforçament d'Esquerra també, per tant, és obligació dels independentistes que SI també sigui al Parlament. El procés constituent que arrancarà el 25N no es pot permetre el luxe d'engegar sense SI, i estic convençut que l'independentisme català en serà conscient. SI serà al Parlament perquè jo i molta altre gent els farem confiança.

    ResponElimina
  3. El problema de SI és que les diferències ideològiques amb ERC, amb l'ERC de Junqueras, són 0. El votant independentista emprenyat amb ERC que el 2010 va passar-se a SI o Rcat ara no té motius per a perseverar en l'enrabiada -legítima aleshores. Cal recordar, també, el ganxo que fa dos anys conservava el seu cap de llista, Laporta, ara desaparegut. Tot plegat no desmereix, però, el paper que ha jugat SI al Parlament i les excel·lents capacitat de López Tena.
    Pronòstic Roig: 0 diputats, 2% vots.
    ...
    Pel que fa a les CUP, són el revers de SI. Cap presència mediàtica, molta estructura capil·lar, lideratge difús i un missatge ideològic completament remarcat.
    Sobre la seva capacitat de mobilització (27.000 signatures en 5 dies!!!) vull recordar l'oblidat PCC dels anys 80. Una capacitat de mobilització extraordinària dels seus 20.000 militants, que semblaven disposats a assaltar el Palau d'Hivern en qualsevol moment i... 20.000 vots!!!
    Pronòstic Roig: 1 diputat per Girona i, com a molt, 2 diputats per BCN. Un 4% de vots pelat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Respecte a SI res més a dir, va néixer com va néixer i s'hauria d'haver sabut adaptar a la nova situació. Per tibar massa la corda en les negociacions es quedaran al carrer. Si haguessin acceptat, fins i tot, les raquítiques condicions que (alguns) diuen que els oferia ERC, es podien haver trobat diumenge amb tres o quatre diputats i formant part segur de la segona força al Parlament.

      Quant a la CUP, a mi em sembla molt encertada la comparació que fas amb el PCC. Molt d'activisme, però nul·la capacitat de penetrar en el gruix sociològic del país. I també molta prepotència, es tenen molt creguda la superioritat moral de l'esquerra. Però no s'adonen que molts els veuen com uns dogmàtics i uns intransigents que actuen con si estiguessin per damunt del bé i el mal, només cal veure com han empastifat tot Cat de pintades, com tapen i estripen els cartells d'altres partits, com van muntar una mani paral·lela l'11-S,... Això segur que els passarà factura. Els dono com tu 3 diputats, o 2 (Girona no ho veig tan clar).

      Elimina
  4. CREC QUE AN DAVID ROIG,TE TOTA LA RAO. PEL BE DEL INDEPENDENTISME, POTSER SERIA BO QUE SI.ES RETIRES,LA DISPERCIO DEL VOT INDEPENDENTISTA ES UN FET PERILLOS.

    ResponElimina
  5. CREC QUE AN DAVID ROIG,TE TOTA LA RAO. PEL BE DEL INDEPENDENTISME, POTSER SERIA BO QUE SI.ES RETIRES,LA DISPERCIO DEL VOT INDEPENDENTISTA ES UN FET PERILLOS.

    ResponElimina
  6. Aclareixo que sóc de SI.
    Deixar fora a SI del Parlament seria una irresponsabilitat històrica per part de l'independentisme.
    Els mitjans ens han boicotejat a tots els nivells, fins i tot els locals, a on la gent es coneix personalment, sabem que tenien ordre d'impedir-nos la presència, fent servir tot tipus d'arguments absurds.
    Estem fent una campanya amb pocs mitjans i amb el boicot, al carrer, de la resta de formacions: els unionistes perquè som independentistes i els independentistes perquè ens tenen por.
    la CUP també ens tapa i arrenca cartells (ja ho feien a les municipals).
    Les declaracions d'ahir de la Sra. Rahola parlen per si soles...
    Destapar les misèries té el seu preu, ho sabiem, però la virulència que ens hem trobat ens ha sorprés.
    Estic convençuda que el poble català és prou madur i compendrà que una majoria diversa independentista és la millor garantia per que s'engegui el procés.
    Val la pena recordar que no s'ha fet res per la independència, encara està tot per a fer a tots els nivells, interns i externs. Els partits útils podien haver avançat alguna cosa...però s'han fet independentistes l'últim quart d'hora: els deures sense fer.

    El dia 26 espero que qui guanyi sigui Catalunya i no la mesquinesa d'alguns catalans. Els partits útils ens han portat fins aquí... jo no votaré inútil, jo votaré SI.

    ResponElimina
  7. Vaig votar SI a les anteriors i a les CUP a les municipals de Reus on va tenir regidor. Però ara no votaré a cap dels dos perquè precisament el que esperàvem els independentistes d'altres suposats independentistes era la unió, i el que han fet ha estat dividir. M'és igual que sigui culpa d'ERC o d'ICV, el més feble ha d'afluixar al servei del be superior del país, no es pot posar l'interès personal o de partit al davant de l'interès de Catalunya. M'han decebut i rebran el castig: dels 8 membres de la família (tots votants de SI fa dos anys y 6 votants de les CUP a les municipals) ara no en queda quasi res, perdran gairebé aquestos vots (encara tenim una indecisa per les CUP...). No obstant, si SI es retira i busca la unitat, tornaran a gaudir de la meva simpatia i confiança en el futur.

    ResponElimina
  8. Jo votaré Solidaritat. No vull que CiU engegui el procés... de renegociar amb Madrid. I no vull que ERC gestioni l'autonomia amb en Mas si no es pot tirar endavant la independència. Solidaritat ha dit que farà costat a en Mas si tira endavant la independència, però que li farà oposició si no la tira endavant, i en això es diferencia d'ERC, que no descarta gestionar l'autonomisèria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si SI entra al Parlament serà de miracle. Un patriota responsable no ha de confiar el seu vot a un miracle. Hi ha altres opcions més sòlides: CiU, ERC, CUP.

      Elimina
    2. El vot útil és un invent sociata.

      Jo també votaré SI, malament 'niria si no acabo votant al partit que crec que ho ha fet millor la darrera legislatura per "responsabilitat patriòtica".

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…