Ves al contingut principal

Expectatives (II): ERC (#25N)













La capacitat dialèctica, la preparació intel·lectual i la bonhomia que desprèn als mitjans l'Oriol Junqueras estan seduint una part important de l'electorat sobiranista. Fa la sensació que, dia a dia, creixen les perspectives d'èxit del partit republicà, gràcies també a la bona feina de la Marta Rovira i dels fitxatges independents, en particular, de la Gemma Calvet (fins i tot més solvent com a candidata que com a tertuliana). Els actes de campanya enregistren assistències desconegudes dels dels temps d'or dels primers mesos del Tripartit del president Maragall. A falta de pocs dies, la percepció de la seva progressió i de que és l'enemic a batre ha fet que diverses candidatures hagin enfocat la seva artilleria contra els republicans. De fet, l'inesperat èxit de Ciutadans al llarg de la campanya, en erosionar l'electorat del Partido Popular, i l'enfonsament sense pal·liatius del PSc està fent realitat allò que fa unes setmanes (després del desencontre amb Solidaritat i Reagrupament) semblava impossible: que ERC esdevingui, amb un resultat més proper als 20 que als 15 escons, el segon partit en representació a la propera cambra autonòmica catalana.

I certament, tant per al partit i com per al país és fonamental l'assoliment d'aquest objectiu. L'impacte del fet que el partit que liderarà l'oposició pertanyi també al pol sobiranista del nou Parlament donarà una consistència enorme a la clara majoria pel dret a decidir. La bufetada a Madrid seria descomunal. L'efecte a Brussel·les, notable. I més enllà del resultat immediat, les potencialitats de futur que s'obririen serien molt i molt importants. Que Esquerra esdevingui el partit més gran dins l'eix ideològic de l'esquerra catalana pot convertir-lo en el pol al voltant del qual s'articuli una nova força o coalició de forces (en tot cas, molt més sòlida que el pupurri tripartit) amb possibilitats de governar el país en un futur. Farà molt més fàcil la connexió amb els sectors de la Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall i la resta d'escindits que l'explosió definitiva del PSc provocarà en les properes setmanes i mesos, una vegada consumada la desaparició d'escena de Pere Navarro. Per a ERC són doncs, també, unes eleccions extraordinàriament importants: marcaran profundament la rellevància del seu paper a la política catalana dels propers anys.

Comentaris

  1. Crec que en Junqueres té una cosa a favor seu més enllà de la vàlua acadèmica i política que pugui tenir: es veu com un home del poble, i per tant no té l'aire de polític professional que desprenen o despernien Puigcercós, Montilla, Mas, Rajoy, etc. Això i que no sigui agraciat físicament (vull dir que no és un model ni un figurí, per tant encara es veu més com un paio del poble que parla amb naturalitat).

    ResponElimina
  2. Ara vull sentir els que durant el tripartit acsaven ERC de tots els mals, encapçalats per la traïdoria. Els errors del passat són els que són -no els negaré pas- però el canvi en la direcció i el rumb que ha emprès el partit són inapel·lables. Assolir ara la segona posició -que s'assolirà- és fonamental, tant per la imatge internacional com pel basculament cap al sobiranisme de les esquerres, enteses en el seu conjunt.
    No oblidem, tampoc, l'adaptació als nous temps d'ICV, que pot tenir una part oportunista però que, en tot cas, cal saludar i encoratjar.
    PSC delendum est.

    ResponElimina
  3. No podria estar més d'acord amb tu. ERC ha fet errors, però hem de ser capaços de reconèixer quan un partit es renova internament. Jo els hi donaré el meu suport perquè vull que la segona força sigui clarament independentista.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…