Ves al contingut principal

Fracturadors a la desesperada (#totssomGarcia)

Llotja de València











El vídeo llançat ahir pel Partido Popular és una autèntica vergonya. Els retrata de forma immillorable. De fet, és un excel·lent compendi de les dues principals característiques del dependentisme extremista català: la ignorància supina sobre els elements més bàsics del país on viuen com a colons i la voluntat de mantenir la dependència al preu que sigui, fins i tot, si és precís, promovent la divisió dels catalans pel seu lloc d'origen familiar. Tot s'hi val. La seva estultícia és de tals dimensions que, fins i tot són incapaços d'intoxicar amb un mínim de rigor. Mira que hi ha al país López, Gómez, Martínez, Sánchez, Rodríguez i Pérez. Però no, són tan rucs que van i trien Garcia com a gran exponent de cognom no català. Sense adonar-se que Garcia és tan català i hi ha tants Garcia arreu dels Països Catalans d'ençà de l'edat mitjana (per començar, un dels principals autors de la literatura catalana barroca), que fins i tot existeix una població de la Ribera d'Ebre que es diu... Garcia (on, per cert, el Partido Popular va obtenir el 2010 un 9,28% dels vots). Esperem que els garciencs els tinguin l'insult etermament en compte.

Però, més enllà de la seva habitual estultícia, derivada d'un esperit colonial que els impregna l'ADN, el vídeo de campanya del Partido Popular denota la seva profunda voluntat de fer mal al país. Desitgen, necessiten la fractura com sigui. Cal baralla interna. Fer realitat les amenaces de la FAES i José María Aznar. Els molesta profundament que centenars de milers de catalans d'origens familiars a ponent triem el camí de construir un estat propi que defensi els nostres interessos. Sense cap drama. Que vulguem disposar dels nostres recursos i que ens identifiquem amb la causa dels qui, catalans d'origen centenari, han resistit la imposició de l'Espanya castellana que tot s'ho vol cruspir. Han fracassat i se'ls mengen els nervis. I estic convençut que la seva propaganda, el nivell al qual estan arribant, és tan barroera que se'ls girarà en contra. Qualsevol crítica, per ser efectiva, cal que sigui mínimament creïble. I la seva és d'energúmens. El sobiranisme està per la integració del país, per la unitat. Per construir un sol poble respectuós amb les herències de cada qual però concertat a edificar un futur comú. Ells en canvi, només fomenten l'odi i la divisió. I com va dir Joan Tardà al Congreso, no se'n sortiran.

Comentaris

  1. Quan l'espanyolisme ha intentat aquesta mena de maniobres, ha fracassat. estan desesperats i se'ls nota.

    ResponElimina
  2. Estan enfollits de ràbia. Avui el diari ElPuntAvui posa a la portada "Rajoy aterra". Molt bon joc de paraules! Jo, creieu-me estic impacient per veure acabades aquestes eleccions. Sumant CDC-ERC-Iniciativa podrem fer un tomb com mai des del desastre aquell. M'agradaria molt que es fes Govern de coalició i no es vulgui acaparar poder i abandonar els altres companys de navegació. Per cert, veig que en Duran s'està calladet, calladet...

    ResponElimina
  3. No se de que s'estranyen.
    A tots els paisos que s'han independitzat del Imperio Español, els qui han tirat endavant el proces han estat els fills dels españols que van anar-hi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…