Ves al contingut principal

Fragments escollits (XVIII). Una profecia sobre el nostre escanyament (#prouespoli)















"Madrid sempre ha actuat amb la intenció de frenar financerament la nostra autonomia si no ho podia fer per mitjans més directes. Nosaltres no sempre hem sabut preveure les coses, ni afrontar la situació amb l'habilitat i decisió que calia. Sempre hem pensat que el poble català no vol tensions, ni soroll. Però no hem d'oblidar que tampoc els catalans som una colla de mesells que acceptem qualsevol cosa per tal d'anar tirant. També som capaços de defensar els nostres drets quan cal [...]. Hem de constatar que el centralisme, en cas que l'autonomia no fracassés per altres causes, ens esperava a la vuelta de la esquina amb l'arma més subtil, més solapada i més eficaç de totes: l'escanyament financer. I això es va preparar meticulosament des del primer dia."

"Es posa en marxa el concepte de solidaritat, del qual s'usa i abusa a tort i a dret per demostrar que Catalunya no surt lesionada del franquisme, sinó que és la regió del privilegi, la qual ha de reparar els seus avantatges solidaritzant-se fins a l'última pesseta amb els menys afavorits. Així el Fons de Compensació Interterritorial paga a Catalunya, l'any 1984, 30.000 pessetes per aturat català i 346.000 per aturat extremeny. Es veu que els parats catalans són més aturats que els altres [...]. Catalunya ha vingut patint un dèficit important d'infraestructures socials associades a una clara insuficiència de les inversions públiques, pressupostades i executades per l'Estat."

"Les forces centralistes sempre presents voldran retallar la nostra financiació, bo i evitant l'acusació de centralisme que saben que coincideix bastant amb la d'autoritarisme, aprofitant la primera ocasió. La primera serà el nostre ingrés al Mercat Comú, que, amb el pretext que obligarà a reordenar el sistema fiscal espanyol, donarà ocasió de retallar la nostra financiació."

Font: Ramon Trias Fargas, Narració d'una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Tibidabo Edicions, 1985, pp. 7-8, 117 i 122.

Comentaris

  1. Del nostre estrangulament financer, se n'ha parlat i escrit molt, molt. Potser perquè la butxaca de qualsevol humà és cosa de reacció immediata. Però, i de les nostres lleis, de la nostra cultura, de les nostres tradicions, etc.? La persecució en contra de nosaltres és obsessiva dels castellans. Malaltissa. No saben viure sense comptar (agredir-nos) amb nosaltres. Si no és malbaratant el nostre diner, és prohibint-nos respirar.

    Per això i per tant més, votaré llibertat incondicional, sense possibles sorpreses. Si amb entrebancs d'en Duran o d'altres, hi ha gent que arribi a dubtar a qui votar, és qüestió de fer-los arribar el missatge de la claredat més evident: INDEPENDÈNCIA! Potser, durant un o dos anys serem més pobres. I, què?! Després ja ens recuperarem. Però, el que és segur, és que l'endemà ja serem del tot propis i ningú no ens dirà el què hem de fer i deixar de fer.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…