Immersió lingüística, ui sí (#llengua)

El ministre Wert està preocupadíssim per la salut de l'espanyol a les escoles catalanes. Diu que, després, sortim com sortim. De separatistes. Qualsevol tertulià de qualsevol cadena espanyola parla del mític treballador d'alta qualificació multinacional que arriba al nostre país i no troba on portar a estudiar el seu nen perquè no hi ha escoles on l'espanyol sigui la llengua vehicular. Un drama, haver-se d'enfrontar a una llengua llatina tan propera. Això és el que explica la versió oficial. I jo dic: i un rave! Direu que només és un cas. Potser sí i tinc molt mala sort. Us l'explico. A veure què en penseu. Ens veiem de tant en tant amb ells. Porten els fills a una escola privada concertada. Una part de la família és catalana de primera generació, l'altra, nouvinguda. Entre ells parlen, evidentment, en castellà. Amb nosaltres hi ha barreja idiomàtica. Ens trobem en grup, amb altres famílies de la classe que els nostres nens compartien a la guarderia. Encara que han passat tres anys des de que ens varem separar, dins la nostra absoluta diversitat, ens fem prou i el fil continua.

Aquesta vegada, ara que comença el mal temps i les activitats a l'aire lliure deixen pas als museus i altra mena d'activitats a cobert, anem al teatre tots junts: una bona representació d'un conte clàssic convertit en pel·lícula de Walt Disney, on la il·lusió compensa la falta de mitjans. Seuen al nostre darrere. El seu fill petit ha començat P-3 a l'escola aquest any. Com que és tan aprop i no calla, encara que no vulguem, anem sentint els seus comentaris en veu alta, suaument reprimits sense encert per la mare. Al cap de deu minuts d'iniciar-se la representació, una frase ens deixa al·lucinats: "¿mamá, porque hablan en inglés?". Així, literal. Ho comentem entre nosaltres a la sortida, impactats. Encara incrèduls. No potser que haguem sentit bé. I sí. Perfectament. Tot i el terrible sistema d'immersió aplicat als nens catalans, ens trobem amb un que és incapaç de reconèixer al llarg de molts minuts de representació teatral la llengua que l'imposen. Immersió lingüística a l'escola catalana. Ui, sí. Allà on n'hi hagi.

Comentaris

  1. Passa-li al Wert, a veure què en diu... Potser en aquesta escola tot el que no digui castellà, és anglès. Però, no. Perquè hi porteu també els vostres fills. Llavores, si l'escola parla en català i el nano en qüestió no s'aclareix amb el què diuen al teatre, llavores és que el nano és tonto de remate, no...?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas