Ves al contingut principal

Immersió lingüística, ui sí (#llengua)

El ministre Wert està preocupadíssim per la salut de l'espanyol a les escoles catalanes. Diu que, després, sortim com sortim. De separatistes. Qualsevol tertulià de qualsevol cadena espanyola parla del mític treballador d'alta qualificació multinacional que arriba al nostre país i no troba on portar a estudiar el seu nen perquè no hi ha escoles on l'espanyol sigui la llengua vehicular. Un drama, haver-se d'enfrontar a una llengua llatina tan propera. Això és el que explica la versió oficial. I jo dic: i un rave! Direu que només és un cas. Potser sí i tinc molt mala sort. Us l'explico. A veure què en penseu. Ens veiem de tant en tant amb ells. Porten els fills a una escola privada concertada. Una part de la família és catalana de primera generació, l'altra, nouvinguda. Entre ells parlen, evidentment, en castellà. Amb nosaltres hi ha barreja idiomàtica. Ens trobem en grup, amb altres famílies de la classe que els nostres nens compartien a la guarderia. Encara que han passat tres anys des de que ens varem separar, dins la nostra absoluta diversitat, ens fem prou i el fil continua.

Aquesta vegada, ara que comença el mal temps i les activitats a l'aire lliure deixen pas als museus i altra mena d'activitats a cobert, anem al teatre tots junts: una bona representació d'un conte clàssic convertit en pel·lícula de Walt Disney, on la il·lusió compensa la falta de mitjans. Seuen al nostre darrere. El seu fill petit ha començat P-3 a l'escola aquest any. Com que és tan aprop i no calla, encara que no vulguem, anem sentint els seus comentaris en veu alta, suaument reprimits sense encert per la mare. Al cap de deu minuts d'iniciar-se la representació, una frase ens deixa al·lucinats: "¿mamá, porque hablan en inglés?". Així, literal. Ho comentem entre nosaltres a la sortida, impactats. Encara incrèduls. No potser que haguem sentit bé. I sí. Perfectament. Tot i el terrible sistema d'immersió aplicat als nens catalans, ens trobem amb un que és incapaç de reconèixer al llarg de molts minuts de representació teatral la llengua que l'imposen. Immersió lingüística a l'escola catalana. Ui, sí. Allà on n'hi hagi.

Comentaris

  1. Passa-li al Wert, a veure què en diu... Potser en aquesta escola tot el que no digui castellà, és anglès. Però, no. Perquè hi porteu també els vostres fills. Llavores, si l'escola parla en català i el nano en qüestió no s'aclareix amb el què diuen al teatre, llavores és que el nano és tonto de remate, no...?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…