Ves al contingut principal

Jo sí i tu no, o el supremacisme espanyol al Registre Civil (#totssomGarcia)

Encara que sembli impossible, després del mega ridícul còsmic del vídeo dels Garcia, que segons sembla, per cert, ha provocat que la vila homònima s'hagi adherit a l'Associació de Municipis per la Independència, la filial catalana del Partido Popular torna a la càrrega, desfermada en la seva aposta xenòfoba. Ara, com a gran argument d'autoritat, han tret del bagul dels records una Instrucció de 20 d'octubre de 1998, sobre l'expedició dels certificats que acrediten la correcció ortogràfica dels cognoms catalans. Estan molt i molt escandalitzats pel fet que, sempre a petició expressa dels afectats, es puguin adaptar cognoms a la correcta grafia catalana i, fins i tot, que es puguin traduir cognoms al català des dels seus originals en altres llengües. Certament, aquí i arreu existeix una llarga tradició d'adaptació i traducció dels cognoms: sense anar més lluny els membres del llinatge Caçador, el dels quatre bisbes de Barcelona i Girona, alguns dels quals participaren al Concili de Trento a mitjans dels segle XVI, eren descendents, segons sembla, d'un emigrant suís anomenat Jäger, establert a Vic algunes generacions abans. Però en fi, que el que denuncia el Partido Popular, encara que s'hagi fet sempre històricament i a tot arreu es veu que a Catalunya és gravíssim. De fet, un autèntic atemptat a l'esperit colonial que ha de regir el capteniment de tots els ciutadans d'origen espanyol que viuen aquí. Sí, sí, és molt greu.

Només trobo un petit inconvenient al respecte. Que a Espanya existeix una normativa que habilita a fer exactament el mateix i que va ser promulgada (com a mínim) quaranta-un anys abans que la catalana. En concret, l'article 59 de la Ley del Registro Civil de 8 de junio de 1957, l'actualment en vigor, diu que el jutge de primera instància, mitjançant expedient, pot aprovar "la traducción de nombre extranjero o adecuación gráfica al español de la fonética de apellidos también extranjeros". I l'article 206 del Reglamento del Registro civil (Decreto de 14 de noviembre de 1.958), adaptat el 1986, especifica que "los cambios pueden consistir en segregación de palabras, agregación, trasposición o supresión de letras o acentos, supresión de artículos o partículas, traducción o adaptación gráfica o fonética a las lenguas españolas, y en sustitución, anteposición o agregación de otros nombres o apellidos o parte de apellidos u otros análogos, dentro de los límites legales." I encara més enllà, l'article 208, hi aprofundeix amb connotacions xenòfobes: "no será necesario que concurra el primer requisito del artículo 205 para cambiar o modificar un apellido contrario al decoro o que ocasione graves inconvenientes o para evitar la desaparición de un apellido español. Se entiende que un apellido ocasiona graves inconvenientes cuando fuere extranjero [sic] o, por cualquier razón, lleve consigo deshonra." Ah, clar, ja ho entenc, és que ells sí que poden fer-ho perquè són espanyols i per tant superiors a nosaltres.

P.S. Disculpeu que avui no parli de la vaga, com s'escauria, però és que la idiotesa del PP em té massa ocupat!

Comentaris

  1. Sí, aquesta idiotesa espanyolera PP-PSOE i de nivell popular del poble espanyol, és d'un nivell tan estúpid, d'ignorància supina, que irrita per la inutilitat de la protesta que els puguis fer. Per exemple, a primeres de canvi per corregir el meu nom, i fent una cua molt llarga al registre, vaig veure coses tan estúpides com dir que som rars per que en lloc de dir-se "Diegu" un es digués Dídac; que un "Alberto" es digués Albert, etc. El funcionari de torn, que comprenc que estigués molt cansat, feia a cadascú que portava els papers, fins i tot amb diccionari!, els dediqués una lletania de comentaris interns audibles que feia fàstic.
    M'agradaria saber com s'ho haurien fet amb un company d'estudis d'època actual dels meus nanos que es diu "USNAVY"!!! Una gracieta dels pares... Li haurien hagut de posar "ARMADAESPAÑOLA", no?

    ResponElimina
  2. ... a mi em sembla que si tots ens diguéssim "Español" de cognom s'acabarien aquestes polèmiques i a mes simplificaríem la feina de funcionaris i bases de dades.

    ResponElimina
  3. Jo tinc el nom castellà perquè els espanyols (castellans de fet) no varen deixar que el meu pare me'l enregistrés en català. No me l'he canviat, encara, per mandra de fer papers... però aital com van els PPros la setmana que ve me'l canvio... i que si posin fulles!

    ResponElimina
  4. Gràcies per aportar aquesta dada legal. Els meus oncles que es van exiliar a Mèxic -per ser mestres de la República- s'anomenaven Bargés perquè el seu pare el va canviar perquè quan va fer el servei militar li escrivien així i d'aquesta manera va creure que s'estalviava correccions a gent que no els agradava ser corregida.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…