Ves al contingut principal

Jo sí i tu no, o el supremacisme espanyol al Registre Civil (#totssomGarcia)

Encara que sembli impossible, després del mega ridícul còsmic del vídeo dels Garcia, que segons sembla, per cert, ha provocat que la vila homònima s'hagi adherit a l'Associació de Municipis per la Independència, la filial catalana del Partido Popular torna a la càrrega, desfermada en la seva aposta xenòfoba. Ara, com a gran argument d'autoritat, han tret del bagul dels records una Instrucció de 20 d'octubre de 1998, sobre l'expedició dels certificats que acrediten la correcció ortogràfica dels cognoms catalans. Estan molt i molt escandalitzats pel fet que, sempre a petició expressa dels afectats, es puguin adaptar cognoms a la correcta grafia catalana i, fins i tot, que es puguin traduir cognoms al català des dels seus originals en altres llengües. Certament, aquí i arreu existeix una llarga tradició d'adaptació i traducció dels cognoms: sense anar més lluny els membres del llinatge Caçador, el dels quatre bisbes de Barcelona i Girona, alguns dels quals participaren al Concili de Trento a mitjans dels segle XVI, eren descendents, segons sembla, d'un emigrant suís anomenat Jäger, establert a Vic algunes generacions abans. Però en fi, que el que denuncia el Partido Popular, encara que s'hagi fet sempre històricament i a tot arreu es veu que a Catalunya és gravíssim. De fet, un autèntic atemptat a l'esperit colonial que ha de regir el capteniment de tots els ciutadans d'origen espanyol que viuen aquí. Sí, sí, és molt greu.

Només trobo un petit inconvenient al respecte. Que a Espanya existeix una normativa que habilita a fer exactament el mateix i que va ser promulgada (com a mínim) quaranta-un anys abans que la catalana. En concret, l'article 59 de la Ley del Registro Civil de 8 de junio de 1957, l'actualment en vigor, diu que el jutge de primera instància, mitjançant expedient, pot aprovar "la traducción de nombre extranjero o adecuación gráfica al español de la fonética de apellidos también extranjeros". I l'article 206 del Reglamento del Registro civil (Decreto de 14 de noviembre de 1.958), adaptat el 1986, especifica que "los cambios pueden consistir en segregación de palabras, agregación, trasposición o supresión de letras o acentos, supresión de artículos o partículas, traducción o adaptación gráfica o fonética a las lenguas españolas, y en sustitución, anteposición o agregación de otros nombres o apellidos o parte de apellidos u otros análogos, dentro de los límites legales." I encara més enllà, l'article 208, hi aprofundeix amb connotacions xenòfobes: "no será necesario que concurra el primer requisito del artículo 205 para cambiar o modificar un apellido contrario al decoro o que ocasione graves inconvenientes o para evitar la desaparición de un apellido español. Se entiende que un apellido ocasiona graves inconvenientes cuando fuere extranjero [sic] o, por cualquier razón, lleve consigo deshonra." Ah, clar, ja ho entenc, és que ells sí que poden fer-ho perquè són espanyols i per tant superiors a nosaltres.

P.S. Disculpeu que avui no parli de la vaga, com s'escauria, però és que la idiotesa del PP em té massa ocupat!

Comentaris

  1. Sí, aquesta idiotesa espanyolera PP-PSOE i de nivell popular del poble espanyol, és d'un nivell tan estúpid, d'ignorància supina, que irrita per la inutilitat de la protesta que els puguis fer. Per exemple, a primeres de canvi per corregir el meu nom, i fent una cua molt llarga al registre, vaig veure coses tan estúpides com dir que som rars per que en lloc de dir-se "Diegu" un es digués Dídac; que un "Alberto" es digués Albert, etc. El funcionari de torn, que comprenc que estigués molt cansat, feia a cadascú que portava els papers, fins i tot amb diccionari!, els dediqués una lletania de comentaris interns audibles que feia fàstic.
    M'agradaria saber com s'ho haurien fet amb un company d'estudis d'època actual dels meus nanos que es diu "USNAVY"!!! Una gracieta dels pares... Li haurien hagut de posar "ARMADAESPAÑOLA", no?

    ResponElimina
  2. ... a mi em sembla que si tots ens diguéssim "Español" de cognom s'acabarien aquestes polèmiques i a mes simplificaríem la feina de funcionaris i bases de dades.

    ResponElimina
  3. Jo tinc el nom castellà perquè els espanyols (castellans de fet) no varen deixar que el meu pare me'l enregistrés en català. No me l'he canviat, encara, per mandra de fer papers... però aital com van els PPros la setmana que ve me'l canvio... i que si posin fulles!

    ResponElimina
  4. Gràcies per aportar aquesta dada legal. Els meus oncles que es van exiliar a Mèxic -per ser mestres de la República- s'anomenaven Bargés perquè el seu pare el va canviar perquè quan va fer el servei militar li escrivien així i d'aquesta manera va creure que s'estalviava correccions a gent que no els agradava ser corregida.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…