Ves al contingut principal

La cultura de "Cortijo" dels de sempre (#corruptes)

Cadaqués
Fa temps que no parlo del gran tema amiguisme i nepotisme a l'administració pública (coses meves, molt meves). En aquest cas, com és públic i notori (perquè és una derivació de l'operació Mercuri que ha esquitxat el meu mai prou ponderat alcalde de Sabadei), no puc per més que obrir una ampolla de cava metafòric per la imputació del diputat Daniel Fernández i de l'alcaldessa María Elena Pérez en un cas de tràfic d'influències. Estic content, feliç, eufòric. M'encanta. Resulta que els dos han recol·locat a dit una ex-alt càrrec socialista del govern Tripartit. La cosa devia anar més o menys així. Ring, Ring, Ring. O, está sonando, está sonando, mi teléfono. Elenita? Dime. Hola, soy Daniel. Tu secretario de organización. A tus órdenes [buen rollo, a ver si puedo ir de diputada más adelante]. Oye, a esta me la colocas rapidito. Es que en el Ayuntamiento ya tenemos arquitecto. Es igual. Te lo petas por tus ovarios. No hay problema. Corriendo. Adiós, adiós. Hasta la próxima o el próximo. Nos vemos en Nicaragua. I voilà. Cessament, concurs públic i nova arquitecta municipal.

M'alegro tant i tant que aquest tipus de comportaments, caçats els autors amb les mans a la massa, amb llum i taquígrafs, sortin a la llum pública. Precisament, en un moment en que a Catalunya hi ha 840.000 aturats. Per a befa i escarni públic dels seus autors. M'agrada tant. Encara que només sigui un gra de sorra en el desert de la podridura. Una picada de mosquit a l'immens elefant d'una administració pública on predomina, per obra i gràcia dels partits que han remenat les cireres durant trenta anys, el clientelisme i la mentalitat de cortijo. Perquè només aquells que pensen que les institucions públiques són de la seva propietat particular poden actuar com ho fan tan habitualment una part massa gran dels nostres polítics. Per cert. Caldrà seguir de ben a prop la trajectòria de María Elena Pérez després de la seva propera dimissió com a alcaldessa de Montcada i Reixac: pel seu currículum, sospito (fa tot l'efecte) que no ha treballat mai a la seva vida fora de la política (de la JSC a la cadira municipal), així que és possible que, després d'una altra oportuna trucada, la puguem veure ben aviat col·locada en alguna altra administració socialista.

Comentaris

  1. Justa la fusta! Trobo que hi ha d'haver manera de poder expulsar la corrupció de manera definitiva. Aquest és un costum molt mediterrani. Però, potser, si quan es detecta el guirigall, a més de suspendre el responsable del desgavell també se'l suspengués l'autor beneficiat, potser no hi hauria tants interessats en anar demanant "caritat". No sé, però cal trobar-li el desllorigador.
    I, parlant de trobar fórmules, premi per en Junqueras. Premi dels grossos, almenys per a mi. L'acabo d'escoltar avui amb en Basté, i trobo que el seu posicionament és exemplar i de molt bon treball pel país.
    Ves per on, encara farem alguna cosa bona....!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…