La cultura de "Cortijo" dels de sempre (#corruptes)

Cadaqués
Fa temps que no parlo del gran tema amiguisme i nepotisme a l'administració pública (coses meves, molt meves). En aquest cas, com és públic i notori (perquè és una derivació de l'operació Mercuri que ha esquitxat el meu mai prou ponderat alcalde de Sabadei), no puc per més que obrir una ampolla de cava metafòric per la imputació del diputat Daniel Fernández i de l'alcaldessa María Elena Pérez en un cas de tràfic d'influències. Estic content, feliç, eufòric. M'encanta. Resulta que els dos han recol·locat a dit una ex-alt càrrec socialista del govern Tripartit. La cosa devia anar més o menys així. Ring, Ring, Ring. O, está sonando, está sonando, mi teléfono. Elenita? Dime. Hola, soy Daniel. Tu secretario de organización. A tus órdenes [buen rollo, a ver si puedo ir de diputada más adelante]. Oye, a esta me la colocas rapidito. Es que en el Ayuntamiento ya tenemos arquitecto. Es igual. Te lo petas por tus ovarios. No hay problema. Corriendo. Adiós, adiós. Hasta la próxima o el próximo. Nos vemos en Nicaragua. I voilà. Cessament, concurs públic i nova arquitecta municipal.

M'alegro tant i tant que aquest tipus de comportaments, caçats els autors amb les mans a la massa, amb llum i taquígrafs, sortin a la llum pública. Precisament, en un moment en que a Catalunya hi ha 840.000 aturats. Per a befa i escarni públic dels seus autors. M'agrada tant. Encara que només sigui un gra de sorra en el desert de la podridura. Una picada de mosquit a l'immens elefant d'una administració pública on predomina, per obra i gràcia dels partits que han remenat les cireres durant trenta anys, el clientelisme i la mentalitat de cortijo. Perquè només aquells que pensen que les institucions públiques són de la seva propietat particular poden actuar com ho fan tan habitualment una part massa gran dels nostres polítics. Per cert. Caldrà seguir de ben a prop la trajectòria de María Elena Pérez després de la seva propera dimissió com a alcaldessa de Montcada i Reixac: pel seu currículum, sospito (fa tot l'efecte) que no ha treballat mai a la seva vida fora de la política (de la JSC a la cadira municipal), així que és possible que, després d'una altra oportuna trucada, la puguem veure ben aviat col·locada en alguna altra administració socialista.

Comentaris

  1. Justa la fusta! Trobo que hi ha d'haver manera de poder expulsar la corrupció de manera definitiva. Aquest és un costum molt mediterrani. Però, potser, si quan es detecta el guirigall, a més de suspendre el responsable del desgavell també se'l suspengués l'autor beneficiat, potser no hi hauria tants interessats en anar demanant "caritat". No sé, però cal trobar-li el desllorigador.
    I, parlant de trobar fórmules, premi per en Junqueras. Premi dels grossos, almenys per a mi. L'acabo d'escoltar avui amb en Basté, i trobo que el seu posicionament és exemplar i de molt bon treball pel país.
    Ves per on, encara farem alguna cosa bona....!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas