La foto (#referèndum)

Girona










Cinc dies després, a la vista del fred ambient generalitzat dins el món sobiranista i a l'ofensiva narcotizant que estem experimentant tots plegats (amb seu a Madrid i Barcelona), a més de recomanar-vos aquest excel·lent apunt de l'Enric Vila, m'afegeixo modestament al crit d'opinadors com Quim Torra o Salvador Cot. Ens cal la foto. Quan abans, Per donar seguretat. Una imatge que reconforti i permeti recarregar les piles de la il·lusió emboirada des de diumenge passat. Mas, Junqueras, Herrera i Fernández. Sí, és veritat que cadascun d'ells ja ha fet declaracions refermant el compromís de cadascuna de les seves forces (alguns, amb permís d'en Duran) amb el procés d'autodeterminació del Principat. Però ara ens cal una estampa conjunta. Davant del Parlament de Catalunya, una fotografia dels quatre líders de les formacions sobiranistes: CiU, ERC, ICV i la CUP. Els 87 que els ciutadans han votat per concretar la nostra majoria sobiranista.

Ens cal la foto per visualitzar dues coses fonamentals. En primer lloc, el seu compromís renovat, després dels inesperats resultats del 25-N, amb el dret a decidir del nostre poble. Però també, tal i com les urnes, la gent, ha demanat, la seva disponibilitat a formar un equip per fer-lo realitat. Els catalans han dit que volen que l'independentisme continuï essent, com ho va ser a les consultes i a les manifestacions, un moviment plural, transversal. De lideratges compartits. Sí ja sé que tot seria més fàcil d'una altra manera, però nosaltres som complicats de mena. Compromís i equip, doncs. Perquè som majoria i ara no podem fer malbé les nostres esperances. I tan aviat com sigui possible, quan agafem aire, una altra vegada vestir-se amb el mono blau i començar a picar pedra: actes, iniciatives, mobilització. Som-hi nois, que la batalla començarà aviat i aquests dies hem après un munt de coses que ens posaran més a l'abast la victòria.

Comentaris

  1. Veig que hi ha un cert refredament a l'ambient, cert. Però, els balcons segueixen plens d'estelades i no van a menys. Tot el contrari, encara n'estic veient més. Hi ha indignació de la gran. Hi ha molta planificació cavernària en contra nostre. El Gobierno del Estado opressor segueix amb els seus tretze de llançar imprecacions despectives en contra nostra. Sort que diuen que són objectius i que governen a tots per igual, que si no... Sort que tenim un PSC cagat fins les sabates, fent una pudor que ningú no l'aguanta, que si no...
    Però, tenim 87 escons que els hem de fer valdre, sí senyor. Si ara, a les primeres de canvi, tenim debilitats i dubtes, malament rai.
    La foto dels 87 cal fer-la tots junts, amb optimisme i ganes de futur; plantant cara a les presumpcions delirants d'una CiU que es pensava que no hi hauria ningú més que li faria ombra. Una cosa és recolzar CiU davant de la imprecació i l'altra és que volguessin anar per lliure. Com si la vulgaritat d'ERC-ICV-CUP els molestés. Cal que CiU baixi del pedestal on s'ha posat i toqui de peus a terra. Aquest matí he sentit que dins de CiU hi ha un gran daltabaix en contra de Mas. Es veu que està sonant molt això del "ja t'ho havia dit!". CiU va creure que 1.500.000 de manifestants li donaria ales per obtenir majoria absoluta i tenir llibertat de negociació a Madrid. I, el ciutadà català té més experiència que mai i sap que no és qüestió de regalar res al caprici de ningú.
    Trobo que l'estratègia d'en Junqueras és la bona, molt!, i que CUP-ICV els caldrà respondre positivament si no es volen desprestigiar com el PSC.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas