Ves al contingut principal

La foto (#referèndum)

Girona










Cinc dies després, a la vista del fred ambient generalitzat dins el món sobiranista i a l'ofensiva narcotizant que estem experimentant tots plegats (amb seu a Madrid i Barcelona), a més de recomanar-vos aquest excel·lent apunt de l'Enric Vila, m'afegeixo modestament al crit d'opinadors com Quim Torra o Salvador Cot. Ens cal la foto. Quan abans, Per donar seguretat. Una imatge que reconforti i permeti recarregar les piles de la il·lusió emboirada des de diumenge passat. Mas, Junqueras, Herrera i Fernández. Sí, és veritat que cadascun d'ells ja ha fet declaracions refermant el compromís de cadascuna de les seves forces (alguns, amb permís d'en Duran) amb el procés d'autodeterminació del Principat. Però ara ens cal una estampa conjunta. Davant del Parlament de Catalunya, una fotografia dels quatre líders de les formacions sobiranistes: CiU, ERC, ICV i la CUP. Els 87 que els ciutadans han votat per concretar la nostra majoria sobiranista.

Ens cal la foto per visualitzar dues coses fonamentals. En primer lloc, el seu compromís renovat, després dels inesperats resultats del 25-N, amb el dret a decidir del nostre poble. Però també, tal i com les urnes, la gent, ha demanat, la seva disponibilitat a formar un equip per fer-lo realitat. Els catalans han dit que volen que l'independentisme continuï essent, com ho va ser a les consultes i a les manifestacions, un moviment plural, transversal. De lideratges compartits. Sí ja sé que tot seria més fàcil d'una altra manera, però nosaltres som complicats de mena. Compromís i equip, doncs. Perquè som majoria i ara no podem fer malbé les nostres esperances. I tan aviat com sigui possible, quan agafem aire, una altra vegada vestir-se amb el mono blau i començar a picar pedra: actes, iniciatives, mobilització. Som-hi nois, que la batalla començarà aviat i aquests dies hem après un munt de coses que ens posaran més a l'abast la victòria.

Comentaris

  1. Veig que hi ha un cert refredament a l'ambient, cert. Però, els balcons segueixen plens d'estelades i no van a menys. Tot el contrari, encara n'estic veient més. Hi ha indignació de la gran. Hi ha molta planificació cavernària en contra nostre. El Gobierno del Estado opressor segueix amb els seus tretze de llançar imprecacions despectives en contra nostra. Sort que diuen que són objectius i que governen a tots per igual, que si no... Sort que tenim un PSC cagat fins les sabates, fent una pudor que ningú no l'aguanta, que si no...
    Però, tenim 87 escons que els hem de fer valdre, sí senyor. Si ara, a les primeres de canvi, tenim debilitats i dubtes, malament rai.
    La foto dels 87 cal fer-la tots junts, amb optimisme i ganes de futur; plantant cara a les presumpcions delirants d'una CiU que es pensava que no hi hauria ningú més que li faria ombra. Una cosa és recolzar CiU davant de la imprecació i l'altra és que volguessin anar per lliure. Com si la vulgaritat d'ERC-ICV-CUP els molestés. Cal que CiU baixi del pedestal on s'ha posat i toqui de peus a terra. Aquest matí he sentit que dins de CiU hi ha un gran daltabaix en contra de Mas. Es veu que està sonant molt això del "ja t'ho havia dit!". CiU va creure que 1.500.000 de manifestants li donaria ales per obtenir majoria absoluta i tenir llibertat de negociació a Madrid. I, el ciutadà català té més experiència que mai i sap que no és qüestió de regalar res al caprici de ningú.
    Trobo que l'estratègia d'en Junqueras és la bona, molt!, i que CUP-ICV els caldrà respondre positivament si no es volen desprestigiar com el PSC.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…