Ves al contingut principal

La primera tasca del nou Parlament (#PSc)

Catedral de València
Tenim pressa. Ja sabeu que sóc dels exprés. El país està prou malament com perquè comencem a aplicar el remei dels remeis quan abans. Però, essent així com és d'urgent iniciar l'itinerari parlamentari del referèndum que no ens deixaran fer mai de la vida, però que hem d'intentar fer perquè tot el món vegi com són de demòcrates els nostres veïns, hi ha un afer previ, que afecta directament valors fonamentals com ara la defensa de la dignitat del país i de la democràcia. Aquests dos valors el nostre Parlament els ha de defensar amb ungles i dents. Encara més si volem que sigui constituent. Si no vaig errat, el senador José Montilla va ser designat per al càrrec pel Parlament, d'acord amb el sistema actual que atorga a les cambres autonòmiques la facultat de nomenar-ne alguns, més enllà dels qui es trien directament a les seves eleccions generals. Fixeu-vos que li dic senador, perquè em nego a reconèixer la seva dignitat d'expresident de la Generalitat després que ell hagués decidit rebaixar-la de forma inaudita, tot posant-se a fer de senador espanyol.

Doncs bé, fa uns dies el senador Montilla, que ho és en representació del Parlament de Catalunya, va pronunciar unes paraules vergonyoses, lamentables, insultants i execrables (es d'hora i no se m'acudeixen més, però l'alçada de les declaracions mereixeria omplir tres línies més de qualificatius). Que Franco també feia referèndums. És més, que és la fórmula favorita dels dictadors. Us enllaço la magnífica resposta d'en Quim Torra a aquest despropòsit. Estem fins el monyo que ens diguin alternativament nazis i jueus, feixistes i comunistes. Però consentir que ho faci un personatge que ha triat el nostre propi Parlament em sembla absolutament d'idiotes indignes. Així que, abans de fer qualsevol altra cosa, la nova cambra que escollirem el proper 25 de novembre ha de començar per revocar el mandat del senador José Montilla. Sé que és un acte absolutament desconegut en la història parlamentària catalana, però és que aquest home, després de dir feixista a dues terceres parts del país, no mereix cap mena de dignitat pública. Ha superat totes les fronteres de la indignitat. Per respecte al Parlament i per respecte a la democràcia.

Comentaris

  1. Doncs, és just el que estic pensant des d'aquesta bestiesa que ha dit, en Montilla. Ho notàvem tots que el temps en què va presidir la Generalitat, tot el què va fer va ser seguir els compassos que li dictaven. No donava per a més. És rematadament curt de gambals. Deien que en ZP el va proposar de President per facilitar l'enteniment. I, els altres dos socis, amb l'afany de manar, s'ho van voler creure tancant els ulls a la realitat. Allò de la barreja cultural positiva, etc.
    Ara, què?! Doncs, sí. El Parlament li hauria de revocar el mandat que li va concedir al Senado. Cal que tothom vegi que no som eina de divertiment. Que Catalunya és alguna cosa més seriosa de la que són capaços d'entendre.

    ResponElimina
  2. Si no fos pel descrèdit de les teories conspiratives, diria que algú està movent tots els fils que pot per a destruir el PSC. Les desafortunades paraules de Montilla s'inscriurien en aquesta hipòtesi.
    Només així es pot entendre el devessall de despropòsits que semblen destinats a ensorrar aquestes sigles.
    Interessats: una ressucitada federació del PSOE$? Els maragallistes? A uns i altres no els veig tan preparats...
    Hara-kiri, com he dit en altres ocasions.

    ResponElimina
  3. Estic totalment d´acord en retirar-li el nomenament de senador a una persona indigna de ser-ho en representació del Parlament, però a més caldria modificar l´estatus dels ex-presidents de la Generalitat per tal d´evitar que el retrat d´un penques que no s´ho ha cregut mai pugui restar al costat dels altres honorables que ha donat la institució, i a més pugui continuar cobrant la percepció economica pertinent.

    ResponElimina
  4. David Roig,

    no penso que vagis gaire errat, el PSOE fa tems que vol treure's del damunt la 'marca catalana' PSC i és possible que se'n desfaixin després del 25N...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…