Ves al contingut principal

La responsabilitat de consolidar el procés (#25N)











Entenc la frustració d'alguns, que es deriva d'unes expectatives irreals, creades durant mesos per unes enquestes electorals que han fet figa de manera sorprenent i espectacular. Cal que la gent de CiU superi quan abans el dol i ens posem tots plegats a treballar pel refererèndum. Perquè si deixem de banda la miop visió partidista que tant mal fa tradicionalment l'independentisme català, conforme avancen les hores, més bons em semblen els resultats d'ahir. 87 a 48. Com he llegit a twitter, si fos bàsquet caldria qualificar-ho d'autèntica pallissa. Els números bàsics ja els sabeu (pràcticament dos terços en vots i escons a favor de la consulta), però, com una imatge val més que mil paraules, us recomano per il·lusionar-vos una ullada al mapa electoral de distribució del vot sobiranista i dependentista a nivell territorial. És absolutament espectacular: amb pràcticament un 70% de participació, els del no han guanyat a poc més de 40 municipis i els del sí a més de 900. Fins i tot, si ens mirem només en CiU, cal deixar ben clar que mantenir més d'un milió de vots passant de la nit al dia de partit autonomista a independentista té un mèrit extraordinari. I jo li'n reconec al president Mas.

Perquè transformar l'objectiu nacional de la seva coalició, segons sembla, potser no ha estat un encert estratègic partidista en el curt termini, però, sense dubte, ha fet un gran, un enorme servei a Catalunya. Per a mi, ha redimit la terrible traïció de l'Estatutet de la Moncloa. Potser sóc jo sol, però si ara no afluixa me'l miraré amb més respecte a partir d'ara. Perquè sense una CiU independentista, la independència no podia arribar. I ara, després d'aquest 25-N, hi som més a prop. Repeteixo el que us deia fa unes hores: hem fet un plebiscit i el resultat ha estat inapel·lable. I això, curiosament, la premsa internacional, per regla general, ho ha captat perfectament. Molt millor que no ens pensàvem: extraordinàriament millor que aquells que ens deien que el resultat seria jutjat en funció de la majoria que guanyés o no el Gran Timoner. Ara toca actuar ràpid per esvair els dubtes. Formar un Govern o, si més no, una majoria parlamentària acordada que doni tota la solidesa que el procés necessita, en un context extraordinàriament dur. Rearmats contra Espanya que, desesperada, dispararà amb tot el que tingui.

Comentaris

  1. Un vídeo collonut d'en Vicent Partal desglossant els resultats de les eleccions, també de VilaWeb:

    http://player.vimeo.com/video/54303147

    Els independentistes hem guanyat clarament les eleccions, però d'una manera que ningú preveia.

    ResponElimina
  2. No enentc el desànim que envaiex molts convergents. Guanyen més que doblant en vots i escons la segona força que, a més, és independentista. Penso, centrant-me en CiU, que:
    1-s'havien creat unes expectatives eexagerades
    2-els sobra bagatge de política de saló i poca lluita.
    Els que portem dècades militant a l'independentisme, on vam iniciar-nos dins de l'extraparlamentarietat més absoluta i almogàver, tenim la pell més dura... i a les valoracions què fem de tot plegat em remeto.
    ...
    Tb recomano el vídeo d'en partal per tal d'aixecar els ànims dels qui els tenen baixos sense massa raó.

    ResponElimina
  3. Seguint dins la línia d'aprofundir la consolidació del procés que hem engegat, estic pensant en rectificar respecte del jo deia ahir. Jo parlava de que ERC no participés dins del Govern per permetre una millor pressió al Timoner. Doncs, podria no ser cap bona idea. M'explico, CiU quedaria en una situació massa dèbil davant de l'agressivitat catalano/madrilenya integrista. En canvi, fent coalició governamental, aquest Govern seria de majoria absoluta indep. que li permetria anar amb el cap ben clar i alt. Crec que ha de ser així. Sí.
    Dins d'ERC i pels seus voltants hi ha prou gent molt qualificada i amb experiència gens dubtosa d'atabalaments, de mesura ponderada que permeti una bona gestió fiable.
    Doncs això, endavant les atxes!!

    ResponElimina
  4. Potser es farà un acord per tirar endavant, però els partits catalans no són capaços de coses grans. Esquerra és voluntarista però no té nivell, no cal esperar-ne res més que un altra decepció. Grandesa seria posar els seus 21 diputats de manera incondicional al servei de Mas. No estem tots d'acord avui que amb Mas amb majoria absoluta el camí hauria estat més fàcil, doncs qui té a la ma donar-li aquesta majoria ho hauria de fer (no ho farà, tot i que el poble els va votar per això). ¿No era el mateix votar a qualsevol partit dins del sobiranisme? I la gent s'ho va creue i va repartir, i ara resulta que no era el mateix; encara es pot esmenar: els 21 diputats d'ERC es posen al servei de Mas sense conidcions i Lopez Tena es designat conseller de Justicia. Això hauria de durar mentre CIU segueixi amb l'agenda nacional, sense importar el que faci en l'agenda social, que ja són prou intel·ligents per fer el millor i el que s'espera d'ells.

    ResponElimina
  5. Moltes rates abandonen el vaixell, costarà resituar-nos.

    ResponElimina
  6. SORTIRIA EL SI: En el seu màxim històric (que difícilment es repetirà) el unionisme ha arribat a un 35,40 % dels catalans (sumats els percentatges del PP, Cs, PSC i UPYD). Els independentistes declarats han arribat al 49,12 (CIU, ERC, CUP, SI)
    Després hi ha una sèrie de petits partits no alineats, en que els seus votants es repartirien en proporcions no investigades però que no podrien ser ni massa cap a un costat ni massa cap a l’altra (PxC, PACMA, Pirates, Farts.cat, VD, UCE, PRE-IR i SIR) que tenen un 4,03%. Hi ha un 0,88 de vot nul i un 1,45% de vot en blanc que cal suposar que es donaria igualment en qualsevol referèndum
    Fins aquí el SI obtindria doncs un 51% i el NO un 37%, dècimes amunt o avall.
    Així que la massa central que ha de fer decantar clarament la balança és ICV-EUA, que te el 9,89 % del vot, gairebé el 10%. On anirà aquest 10%?; fins ara es declaren fermament pel dret a decidir y segurament la majoria votaria SI. La foto del dia 25 ens don uns resultats clars (51 a 37) però el de ICV són un 10% que encara cal posar en el de NS/NC. Es doncs aquest sector (que va rebre molt de vot prestat del sobiranisme al considerar-lo potser erròniament decantat pel SI) que s’ha de treballar, perquè realment sinó tot el 10%, almenys el 7 o 8% quedin assegurats pel país. Això faria que el 58 o 59% optés per la independència i el 39 o 40% per l’esclavatge (i 2% de nuls/blancs) que són paràmetres perfectament assumibles i dins la lògica. Si no hi ha un daltabaix, difícilment els percentatges es mouran més d’un 3% amunt o avall en els propers anys en cap dels dos bàndols (en aquestos dos mesos la gent ha pres partit i no el canviarà d’avui a demà), però ull, una baixada en un costat suposa normalment una pujada a l’altra. Jo havia especulat en arribar als dos terços, però això serà molt difícil mentre els unionistes segueixin mobilitzats si be tampoc cal témer la mobilització si es general, ja que el vot independentista puja en proporció major que el vot unionista i per cada vot nou, un va al unionisme i dos al independentisme.
    Un darrer apunt: en això les enquestes l’encertaven força.

    ResponElimina
  7. Traslladar a un referèdum els percentatges de cada partit és arriscat. Dubto que el 100% de votants de CiU votessin que sí, els més propers a Unió estaran pel no. ICV cal recordar que és un conglomerat de diferents procedències on hi conviuen els independentistes que vénen de l'Entesa (i abans de Nd'E) amb els comunistes espanyols d'EUiA. Aquesta mateixa coalició (EUiA) va acollir com a fundadors un grupuscle falangista (!).
    també seria possible que algun socialista votés pel sí, encara que a títol molt personal i d'amagat, a molt petita escala.
    Només veig monolítics els votants d'ERC, CUP, SI, C's i PP.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els d'Unió contraris al independentisme aquesta vegada han votat PP. Els que han votat CIU sabien be el que votaven i el que esperaven (abans del resultat) i els que no, ja no la van votar. Hi pot haver algun cas aïllat no sols a CIU sinó també en el PSC perquè la seva posició política s'ha de consolidar més, però no crec que sigués rellevant. Es ICV la que té dubtes; EUiA es va decantar pel si (amb certes resistències inicials, que per tactisme es van girar), però qui sap si ara podria canviar.

      Elimina
  8. Confesso que els resultats m'han desanimat. Hauré de veure el video de'n Partal que recomaneu però considero que el moment tenia una bona inèrcia, un líderatge ara qüestionat dins i atacat a fora i una massa entusiasmada. Ara serà complicat formar part d'un govern en plena crisi econòmica i aval•lar uns pressupostos sense un duro a la caixa que comportarà més retallades. No veig a ERC fent costat a CIU en el pla econòmic ni el veig imposant la seva agenda social..i si aixi fos i creen govern sobiranista temo que a les properes eleccions tenim davallada electoral de tots dos i ascens de l'espanyolisme.
    Davant d'això li veig una vida curta a aquesta legislatura, un o dos anys màxim, sota pressió financera dels Montoro i DeGuindos i la fiscalització continuada de la Camacho i Ciutadans al Parlament. Ser oposició serà el mès fàcil.
    Davant aquest panorama, veig que aprofundir en el referendum serà dificil però l'única projecte que poden compartir ERC i CIU. Espero dd cor que se'n surtin ja que l'estratègia FAES seria denigrar-lis fins que el sobiranisme abaixi el cap

    ResponElimina
  9. Sondejant als meus amics votants d'ERC m'adono que avui el 90% votarien CIU. Que no es confongui ERC i pensi que la van votar per ser d'esquerres o per estar més contra les retallades: se la va votar per apretar a Mas. Si ara en lloc d'estar al seu costat vigilant, se'n distància i fa impossible la consulta els d'ERC desapareixeran. Per cert els "sobiranistes" de ICV i de la CUP desapareguts: potser al nostre camp només els veurem el dia de votar (tapant-se el nas) per demanar la consulta. Ells utilitzen la consulta per recollir vots, però la seva guerra esta en un altra lloc, de fet dins la lògica espanyola o internacional. Vots perduts. Al menys els vots a SI es van perdre però sabem que hagueren estat dels nostres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…